Salms, blog de Josep Porcar
-
Interior del conflicte (1)
En principi, quan hi ha un conflicte personal, interpersonal o comunitari, l’actitud més valenta, digna i honrada hauria de ser entregar la nostra sensibilitat, reflexió i capacitat crítica per intentar resoldre’l pacíficament i amb una certa…
-
Paperots
UGT i CCOO diuen que estaran actius. Potser algun dia, em dic. Perquè no ho han estat, perquè no ho estan, ni en semblen tenir ganes. En definitiva: perquè no ho són. Un silenci còsmic i…
-
Supositoris
La folclòrica que no paga és Camps, mentre De la Rua juga al tenis amb Madrid. Si ZP fos el rescatador que ha de baixar en càpsula Fènix, els minaires no haurien eixit del forat fins als…
-
«Continuing to live», de Philip Larkin
Larkin25 és una commemoració de la vida i obra del poeta, novel·lista, bibliotecari i crític de jazz Philip Larkin (1922-1985), ara que s’acompleixen 25 anys de la seua mort. Fins al 2 desembre se celebraran a…
-
Carretera Orpesa-Cabanes
L’uomo, monotono universo, crede allargarsi i beni e dalle sue mani febbrili non escono senza fine che limiti. Giuseppe UNGARETTI Internacionalment protegits dins d’una gàbia amb neumàtics, som caragolets rapaços lliscant pel camí absent que ens…
-
Naftalinòlits!
Arquitectes i constructors frustrats, i frustrants, de vells es dediquen a la crítica d’obres immobiliàries. Una llàstima que aquells joves, tan vells ara (i també aleshores), intentaren ser poetes. A ma casa els anomenem castanyuts. A la…
-
Wozu Dichter in dürftiger Zeit?
No cal que ara torne a parlar de la utilitat de la poesia, de torres de guaita, del melic de la taronja i de les misèries valencianes per a presentar-vos l’espectacle imprescindible que aquest vespre, a les…
-
Senderes
De bon matí, abans que tràfecs i trànsits esborren el carrer, P. surt al balcó. Per a ell, la fresca de la tardor a la pell és capaç d’aturar el temps en un instant i un…
-
D’allò, ací
Barnes & Noble, la cadena de llibreries més gran dels Estats Units i del món, veu seriosament amenaçades les seues bookstores. En ple agost, els directius van anunciar que volien despatxar la companyia, per bé que, de…
-
Som pont
Sense ponts, no som. Sense ponts, ni tan sols podem ser dues ribes d’un mateix riu; serem illes ínfimes d’immensos oceans en planetes allunyats. Còsmiques són les aigües, etèries les barques i incertes les revesses per…
-
ZP&Rajoy, parella antisistema
«Els incendis de desenes de contenidors han obligat els Bombers a mantenir una intensa activitat, ja que veien com els focs es multiplicaven des del carrer Pau Claris amb Urquinaona cap a la plaça de la…
-
«Id quod astrictum est, alienatur» o com potenciar la impotència
Tot allò sotmès a pressió, s’insensibilitza, va dir Cels en els seu De medicina, el primer text mèdic donat a impremta (Florència, 1478). Servidor ho traduiria així: tot ésser pressionat o oprimit és alienat. Alienar, en una…
-
Vaga autumnal?
Ja són cinc les jornades de vaga general a França contra la reforma de les pensions, acabdillada per un home capaç de deportar gitanos mentre es fica al llit amb Carla Bruni. No hi ha incompatibilitat…
-
El gruista zombie
«Així la predicció dels braços estesos, que demanen una feina, es fa més sòlida, alhora que els propis braços es fan més magres. Karl MARX El penedit gruista analfabet, expulsat com un rot del paradís del capital…
-
Si és tard…
Em pregunte si no és massa tard, ja. L’odi s’ha escampat com una taca d’oli. La xenofòbia, legal o no (immoral en qualsevol cas), darrerament exhibida des d’institucions presumptament democràtiques com són els governs de Sarkozy…
-
Dictadures de l’oxímoron
Entre les llums tenebroses, com una marededéu se’ns apareix un oxímoron salvífic pel qual Benet XVI, com ja potser sabreu, té una devoció gairebé libidinosa: «La dictadura del relativisme». Diria, de fet, que la seua passió per l’oxímoron…
-
L’arbre
Versió d’un poema de Paul la Cour L’esquirol, els ocells evacuaren la capçada quan s’esbalçà la roca on la rabassa hi ancorava; ara, les arrels a l’aire em pengen com les cordes silents d’un arpa, i…
-
L’esperança
A propòsit d’un apunt sobre un llibre, «Menú del dia: carn de canó», de Joan Garcia del Muro, em preguntava, a tall d’invocació, si és possible, avui dia, un assaig sobre l’esperança més que no pas sobre…