Skip to main content

Sinopsi

El nectari és la glàndula productora de nèctar que es troba en algunes plantes, generalment situada en la base dels pètals de les flors, però també en altres parts. Nodreix els animals que treballen en la pol·linització. La paraula prové del llatí nectar, i aquesta del grec nektar, relacionada amb el vocable també grec nekros: mort. Nektar deriva dels elements indoeuropeus nek- (mort física) i ter?- (travessar), procedent del terme sànscrit tartari, que significa «anar cap endavant» i, a vegades, «vèncer». Amb una acurada publicació d’Edicions del Buc (València, 2016), Nectari és també el setè llibre de poemes de Josep Porcar, i suposa una ressenyable evolució formal en la seua trajectòria poètica, més propensa, ara, a una contenció i despullament expressius que deixen entreveure, a les costures del vers, la soterrada tensió entre vida i llenguatge que el llibre precedent, Preguntes, ja anunciava.

Context

Començat durant la tardor de l’any 2012 i enllestit a l’estiu del 2016, el nou volum s’aplega en tres seccions (tríptic compositiu habitual en l’autor), i parteix d’una percepció de la desmesura de tot allò que hi ha de barrat, emmascarat, latent, enigmàtic, poc penetrable, en els fets viscuts. L’emanació i libació del nèctar, solució essencial i mínima –gairebé incorpòria– de la naturalesa, és alhora pretext, necessitat i propòsit, tal com suggereixen els versos de Dickinson que encapçalen l’obra. De la pèrdua al dol, entre la memòria dels morts i la de l’amor, circumda lleument els incidents tangibles i en cerca, més que no la revelació radiant, una temperada confidència. I ho fa, de la cendra al rebrot, servint-se d’una simbologia i d’una imatgeria bastides amb estructures i elements del món natural, especialment –sobretot a la segona part– amb l’ús de terminologia botànica que lliga amb les inquietuds líriques de poetes predilectes de l’autor. Dickinson, Pizarnik, Celan, Jeffers, Thoreau, Baudelaire, Goethe, Foix o Sampere, entre d’altres, ressonen en aquest nou llibre de Porcar.

Tres fragments

Eixuts, cal treure el paraigua
com de la gola una espina
per furgar-hi el recòndit
corrent de silencis:
com si ningú hagués habitat
l’abís, cada cau hi existeix
com la formiga mai dita.

Buits els ulls, quin mot
caure-hi?

 

Eriçada responia la besllum
poc perceptible, àgil, d’una mà:
la gràcil manera de torcar-te,
els destres dits entre les cames,
el vol retràctil dels canells,
l’empremta, al gest, del zel i l’hàbit.

 

Després hi ha pins. I més pins darrere.
I pins enllà, uns altres pins.
I, entre els pins, creixen pins petits.
I pinyons de pins dins la resina dels pins.
I hi ha bassals de cel plens de pins.

Videopoemes

Poema titulat «Passionera» a Nectari

Agraïments

De mi desprès, fulla.
Després de mi, aire.

JP

Fitxa tècnica

Edicions del Buc _ Poesia, núm. 7
Primera edició: setembre de 2016
© Josep Porcar, 2016
Il·lustració inicial: Karl Blossfeldt
Dibuix final: Porcar Queral
Nota final: Alexandre Navarro

© de l’edició: Edicions del Buc, 2016
Disseny: Dídac Ballester
Impressió: La Imprenta CG
Assessorament lingüístic: Rubén Luzón
ISBN: 978-84-943246-6-6
Dipòsit legal: V-2121-2016

Català, 108 pàg., 125 × 195 mm
Enquadernació rústica
Tiratge: 500 exemplars

Què se n’ha dit…

Nèctar significa travessar, eixir endavant o derrotar la mort. Tot s’acompleix en aquesta obra. L’amor, concebut com a guia fonamental i fràgil alhora, es veu reflectit en aquests versos potents, sense massa concessions a l’anècdota i amb el desplegament d’un arsenal invencible de recursos literaris que confirmen l’opinió que Josep Porcar és un dels més reeixits poetes actuals en llengua catalana.

Alexandre Navarro
(Epíleg del llibre)

 

Una de les trajectòries més lliures i diferenciades que hi ha hagut al País Valencià.

Marc Granell
(27-IX-2016, Presentació a València)

 

El que Porcar ens mostra en aquest llibre és una subtil elaboració lírica del sofriment engendrat pel desamor, filtrada a través d’un acurat exercici de contenció que fa virtut expressiva de la separació de la persona estimada.

Josep Joan Conill
(13-X-2016, Presentació a Castelló)

 

Es percep un vers més depurat i una mirada més profunda. El lector hi trobarà poemes memorables.

Francesc Calafat
(17-X-2016, eldiario.es)

 

Porcar es llença al buit i continua desenvolupant una poètica extrema en què els recursos literaris brillen per la seva capacitat de sorpresa.

Jaume C. Pons Alorda
(25-X-2016, NacioDigital)

 

Gaudi i dolor entrellaçats en un equilibri poètic ple de sàvia delicadesa. Un exercici d’alta costura literària a mida d’un escriptor cada vegada més dotat.

Xavier Aliaga
(25-X-2016, El Temps)

 

Josep Porcar és un poeta que es reinventa en cada llibre, que no juga mai al mateix joc, que experimenta. Nectari és un llibre ambiciós, intens i astut.

Enric Sòria
(26-XI-2016, Posdata)

 

Trasbalsa els focs màgics de la llengua, els apama i els revifa a plaer. Són moltes coses: veu distinta, contracció sintàctica pròpia, puntuació, dicció límpida, tria lèxica, combinació de textures, imatgeria sempre eficaç, do metafòric… què més es pot demanar?

Víctor Obiols
(3-XII-2016, Ara Llegim)

 

De la mà d’Emily Dickinson, aquests versos estan marcats per una veu despullada i atenta a fets mínims, aparentment imperceptibles, reveladors del constant batec de la natura humana.

Alfred Mondrià
(24-XII-2016, Posdata)

 

Nectari, de Josep Porcar, posseeix aquella rara bellesa de la poesia que hipnotitza.

Maria Josep Escrivà
(Xarxes, 7-I-2017)

 

Un llibre intens, profund, dramàtic, que li servix a Porcar per a reinventar-se de nou per tal d’oferir-nos un poemari amb algunes peces realment impressionants.

Manel Alonso
(12-I-2017, DGS)

 

Aconseguir que les paraules expliquen el silenci i el buit, però també que les coses existisquen només de dir-les, són els dos propòsits entre els quals oscil·len els versos de Nectari. Versos de maduresa, delicats, en veu baixa…

Pere Calonge
(29-III-2017, Trapezi)

 

Perdona i es perdona. Extreu de les ferides la misericòrdia de la llum, la precisa temperatura del proïsme, de la intel·ligència de la voluntat, sense fer cap concessió al ras ressentiment o a cap metall pesant dels nostres més primaris soterranis.

Josep Igual
(2-VI-2017, Presentació a Vinaròs)

Agenda de presentacions

~ 2016 ~
27 DE SETEMBRE, DIMARTS, 19h
VALÈNCIA » LLIB. FAN SET (3i4)
Amb Marc Granell
Presentació editorial conjunta
amb Ramon Ramon i Begonya Mezquita

30 DE SETEMBRE, DIVENDRES, 19.37h
BENICÀSSIM » LLIB. NOVIEMBRE
Amb M. J. Escrivà i Pau Sif

13 D’OCTUBRE, DIJOUS, 19h
CASTELLÓ » LLIB. ARGOT
Amb Josep Joan Conill

16 DE DESEMBRE, DIVENDRES, 19.30h
BARCELONA » LLIB. NOLLEGIU
Amb Ramon Ramon

~ 2017 ~
17 DE FEBRER, DIVENDRES, 20h
XÀTIVA » LLIB. LA COSTERA
Amb Ramon Ramon i Xavier Aliaga

22 D’ABRIL, DISSABTE, 18h
FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA
Parada de la llibreria Fan Set
(Jardí de Vivers)

15 DE MAIG, DILLUNS, 18h
FIRA DEL LLIBRE DE CASTELLÓ
Carpa de la plaça de Santa Clara

2 DE JUNY, DIVENDRES, 19.30h
VINARÒS » ESPAI MARIOLA NOS
Amb Josep Igual

Banda sonora de Nectari

Contra la gravetat brota en la malla
l’ordim de la clarícia i de l’axis:
bastida de biaixos i d’estries,
tramades vies de translucidesa,
hi empenta, des del buc, eixam d’espurnes
cap a la inflorescència del vèrtex.

Antoni FERRER