Fam de fum
Infrablog Subaltern d’Incontinències i Fragilitats
-
Tirant de l’haca: Estats, pirates i botins
Arcadi Oliveres, professor d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
-
Tornar al foc
No he fet números, o no n’he fet massa, però fa més d’un any que vaig començar a prendre mesures per controlar el consum d’electricitat a casa: la tisorada domèstica. He retallat moltíssim l’ús del forn,…
-
Les obvietats insòlites
Més o menys fundat, tinc el pressentiment que la recessió vigent està posant de moda als mitjans de comunicació de masses una mena d’espectacle de la constatació, d’exhibicionisme de les evidències, de vedetisme probatori, amb una…
-
«Algunos añitos más»
Miguel Ángel Fernández Ordóñez, conegut també per MAFO, és el Governador del Banco de España que no va prevenir l’esclat de la bombolla immobiliària; que no va recriminar en cap moment la bogeria del doble endeutament…
-
Una portada divergent
La portada d’avui del diari El País és entranyable, d’un silenci eloqüent. Les empremtes dactilars de l’amo han quedat marcades en cadascun dels exemplars del tiratge. També en el digital. El maquillatge no ha esborrat la…
-
Spain is not Spain!
Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? (Lluc 6,42). Fa uns mesos, el càstig dels mercats als polítics, economistes i periodistes…
-
Arial quintuplicada
El pitjor de netejar l’ordinador és que mai no sé per on haig de començar i encara menys quan acabaré. Fa dies que no puc desplegar en condicions ni tan sols el meu blog, en cap…
-
Exili interior
Els valencians som ja els emigrants que més població aportem a Barcelona, segons l’anuari estadístic del seu ajuntament. No m’estranya gens, em dic immediatament. Com no m’estranya que, enguany, per autonomies, la valenciana siga líder en…
-
Com si no
El drama és immens. I immensa és la desvergonya, la dels irresponsables públics i la dels empresaris pròfugs (1, 2, 3). En tres anys, Castelló ha passat de la plena ocupació a la plena desocupació. Pot…
-
Equilibri
Em pregunte quin era l’equilibri i quin és avui. Les xapes de tònica Finley, carregades de plastilina, no se n’havien d’eixir ni un mil·límetre de les ratlles del pati de l’escola Lluís Revest fins a tocar…
-
Paperots
UGT i CCOO diuen que estaran actius. Potser algun dia, em dic. Perquè no ho han estat, perquè no ho estan, ni en semblen tenir ganes. En definitiva: perquè no ho són. Un silenci còsmic i…
-
Supositoris
La folclòrica que no paga és Camps, mentre De la Rua juga al tenis amb Madrid. Si ZP fos el rescatador que ha de baixar en càpsula Fènix, els minaires no haurien eixit del forat fins als…
-
Senderes
De bon matí, abans que tràfecs i trànsits esborren el carrer, P. surt al balcó. Per a ell, la fresca de la tardor a la pell és capaç d’aturar el temps en un instant i un…
-
Garantismes i gargarismes
Algunes giragonses jurídiques són espectaculars. L’art del legalisme, el de sortir-se’n per una vora, hauria d’inspirar algun reality televisiu per episodis, amb tots els personatges: l’estafador, l’estafat, el jutge, els advocats, els perits a sou… Crec…
-
Anhidre
Passege per la llera del Riu Sec, com l’aigua absent, fugint de la pudor de benzina que inunda la ciutat, i més ara que els castellonencs tornen a la rutina –els qui encara en tenen. Tampoc…
-
Asincronies
És estrany. Abans d’alçar-me puc percebre que jo mateix, davant meu, en cos i ànima, ja m’he alçat, que estic vestit, que els meus peus ja fa una bona estona que s’han calçat. Poc després, incomprensiblement,…
-
Flat
Ja endevines que si algú escriu la paraula blog entre cometes la digestió serà complicada, així que t’infles els pulmons abans de capbussar-te en fang. En acabar de llegir l’article (sencer!), confirmes aquesta fràgil intuïció i…
-
Els brams dels grocs
Toxo i Méndez van dir ahir que la societat no entendrà que, després de la tisorada, els sindicats no es moguen. S’equivoquen de ple. La societat ho entendrà perfectament, de la mateixa manera que ha entès, en…
-
Message in a bottle
Alguns ja fa anys que naden. O suren, simplement. No tenen cap altre remei. Nadar, nadar i nadar! Despullats. Fins a l’extenuació. Més a prop o més lluny de la costa, hi ha milions de persones…