Barnes & Noble, la cadena de llibreries més gran dels Estats Units i del món, veu seriosament amenaçades les seues bookstores. En ple agost, els directius van anunciar que volien despatxar la companyia, per bé que, de moment, aquesta opció no sembla més que una estratègia inicial de sondeig de les temptatives de compravenda (la setmana passada encara parlaven de rumors, però fa poc Ramón de España assegurava que tancaran les paradetes a finals de desembre). D’això, els mitjans europeus se n’han fet poc ressó; tractant-se de mass media és com dir no gens. En qualsevol cas, del que no hi ha cap dubte és que el procés de reconversió al qual s’ha sotmés l’empresa en el pas del llibre de paper a l’electrònic, o en afavorir la convivència dels dos suports (com els agrada dir), ha infligit una pressió voraç sobre els seus actius i recursos, al punt que els amos han retirat de borsa la societat. La caiguda en picat de les vendes i les adverses previsions d’enguany han dut Barnes & Noble a plantejar-se el traspàs de, si no el negoci, sí de les 729 llibreries per fer front a la gran embranzida, probablement decisiva, del llibre electrònic en els darrers mesos. L’esperança de Barnes & Noble es diu Nook, el seu propi dispositiu lector de llibres electrònics, llançat ara fa un any. És cert que aquest aparell ha aconseguit augmentar les vendes d’aquesta divisió de la companyia en un 42% i, també, que Amazon, ara per a ara el més fort competidor, rebaixe el preu del seu Kindle. Tot i això, el futur d’aquest gegant comerciant de llibres de paper no deixa de ser incert, ja que està per veure quina serà, a la llarga, la resposta tecnològica tant del Nook com del Kindle a la connectivitat, el dinamisme i diversa funcionalitat dels nous tablets, entre els quals hi ha el competitiu iPad d’Apple. De fet, tot i que ha estat criticat en certs aspectes elementals, no hi ha cap raó per pensar que Apple s’aturarà en la millora del seu propi dispositiu de lectura electrònica.
De tot açò, preguntes i sospites. Primer: si tanquen 729 punts de venda, els físics (alguns dels quals són veritables temples de la paraula impresa), on hi anirà a parar tota eixa massa immensa de paper expulsat del circuit comercial? A reciclatge? A les biblioteques? A les llibreries de vell? A les escoles? Perfecte. Segon: sembla confirmar-se com un error l’invent el “meu” propi dispositiu lector per a vendre els “meus” llibres electrònics… No és un desagradable flashback entropessar de nou amb la mateixa pedra i haver de triar entre Beta o VHS, sobretot després que Internet ha demostrat que rebenta i rebentarà monopolis d’explotació comercial via plataformes? I per acabar: de veritat que, d’allò, ací, n’estem al cas?
Doncs ara que ho dius, molt debat no es veu per ací no. Només l’habitual menyspreu cap a la cosa dels bits, la defensa aferrissada del negoci i para de comptar no?
Exacte, Clídice ho ha resumit a la perfecció. És més, si voleu estar un poc més al cas d’aquest tema, podeu escoltar el podcast de fa dues setmanes del programa “L’internauta” de Vicent Partal, amb la col·laboració d’Elizabeth Castro. Aquesta nord-americana que sovint passa per Barcelona (i parla català, de fet) ens apropa una mica més al món dels llibres electrònics, i com molt bé ha apuntat Josep, comenta les diferències entre la indústria del llibre dels EUA i la d’aquest país.
A continuació, l’enllaç al podcast i a la notícia a VilaWeb:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3778463/batalla-llibre-electronic.html
http://itunes.apple.com/es/podcast/linternauta-vilaweb/id392284769?ign-mpt=uo%3D4
Moltes gràcies pels enllaços, Pau, me l’escoltaré només pugue.
Jo fa unes setmanes que l’escolto i la veritat és que és un programa ben recomanable. Sembla que s’emetia per CatRàdio, però la purga que van fent els que manen els va deixar fóra de la graella radiofònica. Per sort, encara ens queda el podcast.