Ets diamant? —Som la resseca bava
d’un cargol, i em toca un raig de sol.
Maria Antònia Salvà
Sinopsi
«Llambreig» és un llibre de 35 poemes escrits entre el començament de 2008 i finals de 2011. Perduda la feina, perduts alguns familiars i també, per què no dir-ho, cert idealisme sentimental, enmig de la catàstrofe econòmica i social, el poeta s’atura a la cuneta, literalment i literàriament, per preguntar-se sobre la carretera on ha rodat fins ara, sobre el flaix i el fora de camp de la fotografia present, esgrogueïda i arrugada, i pels boirosos senders encara no trepitjats. Sense renunciar a certes dissidències del llibre precedent, a aquella mirada incisiva sobre la realitat immediata, en «Llambreig» Porcar capgira el mirall de mà, juga a fer-hi la rateta i deixa entreveure un altre lirisme, una altra refracció del raig, més pausada i a l’ensems vibrant, així com algunes reminicències dels primers poemaris («La culpa», 1998), en els quals predominava l’aprofundiment en codis morals, motivacions i conflictes inherents a la naturalesa humana. L’obstinat abocament, sobretot en els «Els estius» (2007), d’una llum constant, a vegades desbordant i enlluernadora, contra les ombres del nostre temps, muta ara en a penes un llambreig que Porcar tempteja conscient de les decepcions, les despossessions i els desistiments humans i, per això, de la vital necessitat de resseguir el rastre de cada guspira.
Ressenyes
- Quadern, El Pais, per Xavier Aliaga, 11 de desembre de 2013.
- Crònica de la presentació a Barcelona
- Una entrevista, de Barcelona en clau de poesia.
- «Sobren raons (i manca tot)», per Manel Rodríguez-Castelló, Saó, núm. 390, febrer de 2014
- Presentació de Vicent Usó a Babel, 3 de desembre de 2013.
- «Tot és plató. Tot és Plató», per Joan Navarro, Ca Revolta, 21 de febrer de 2014.
Els lectors diuen…
Tot giravolta i enlluerna, paissatge i poemes, expressions buscades per acaronar la bellesa.
el llambreig que extrau d’una mirada tramesa pels avantpassats que han construït la realitat amenaçada que l’envolta i per la qual haurà de lluitar per salvar-la i salvar-se.
Tres fragments
Trenta-nou estius tremolen.
Trenta-nou estius són la vesprada.
En un arpegi, vibrants,
orbats d’arpa i dits, leviten fràgils
sobre mans que agiten
l’adéu primer.
Frement, sota la bota, com un estel sense cel,
un ull humà tampoc no discerneix la nit de la tenebra.
Sua, plora, dorm. No menja. No trenca cap reflex
ni desterra lluny la senil rècula banyuda; silent,
dins d’una gota petita de rou autumnal, fulgura.
Que així llambrege,
com un envit, i vibre, el vers
escrit que el vers no ha dit.
Videopoemes
Nit o mar, mirall de lluna,
només llambreja un instant.
D’amor dansa i a mort juga,
alè, tremor, fuga i cant.
Lectura de «Refracció» en la presentació a Barcelona (l’HOriginal, 22 de gener de 2014)
[Enregistrat per Vicent Sanz]
[Enregistrat per Poesia Barcelona]
A light that doesn’t need to live
and doesn’t need to die.
Fitxa tècnica
Tria de Poesia, 9
Català. 112 pàg., 108×174 mm.
Primera edició, 2013
ISBN: 978-84-92912-40-7
Editors: Ferran Bataller i Ana Lozano.
Il·lustració de coberta: Oriol Malet
Què se n’ha dit…
«Neguit ètic i estètic conduït formalment amb una gestió precisa dels ritmes poètics i un maneig del llenguatge ben poderós»
Xavier Aliaga
«El material poètic de Llambreig és d’una extraordinària qualitat, la de les coses fetes per durar contra els embats sinistres del temps. Imprescindible»
Manel Rodríguez-Castelló
«Aquella capacitat insòlita de reduir la complexitat immensa del món a només quatre ratlles, dues imatges, vint paraules»
Vicent Usó
«Les tentines del jo que vibra. Les passes vacil·lants damunt el terra de les paraules. El moviment elàstic d’allò que es dibuixa per desdibuixar-se»
Joan Navarro
Fotografia de la recitació de poemes de Llambreig al festival Barcelona Poesia (claustre de l’IEC, maig de 2013).
