A les clapes ho llegim, fer cim no és cap cim./ Cim és no oblidar quanta cendra i quina llum/ ens ha costat arribar a ser foc i no cremar-nos.
«Els focs ignífugs» (2023)
Costa els ulls / no acabar cec per poder viure / a les palpentes, fora de camp.
«Anys llum» (2019)
Quanta mirada dura / l’amor que estimem sempre? / Quines paraules no gaire? / De mi desprès, fulla. / Després de mi, aire.
«Nectari» (2016)
Abans veritat i ara formigues? / Abans campanes i ara grills./ Grills, grills, grills! És així/ com no s’adormen mai els somnis?
«Preguntes» (2015)
Al final és un altre el fat/ que desdenyes i t’assetja;/ potser hauràs trobat una llum sense cremar-te,/ massa lluny, però, de la frontera:/ a un home llop, per tornar a casa,/ no li recorda la lluna/ la sendera.
«Llambreig» (2013)
Visc dins/ d’un piano de cua/ solcant l’oceà. Segles fa/ que busque un concertista/ que al meu cor no desentone.
«Els estius» (2008)
Si els camins/ d’aquesta culpa són/ infinits. Jo no:/ voldria un amor com una casa/ que sàpiga, etern, fugir dels seus murs.
«La culpa» (1998)
No vulgues, aleshores, defugir les cadenes lliures/ que proclama tàcitament cada fonema. No ho oblides:/ el paradís encara l’habiten; amants d’enlloc que hi moren.
Aquest record és aquest oblit/ i amb urgència hem deixat, amb glapits decorosos,/ que, esfondrada, la memòria puge les escales de l’espera.
«Crònica de l’ocupant»(1995)