Sense ponts,
no som.
Sense ponts,
ni tan sols podem ser
dues ribes d’un mateix riu;
serem illes ínfimes
d’immensos oceans
en planetes allunyats.
Còsmiques són les aigües, etèries les barques
i incertes les revesses per al solitari caminant.
Un pont no és només una persona creuant un pont.
En calen més:
també és un pont qui pensa un pont;
també és un pont qui pica a la pedrera;
també és un pont qui basteix un pont.
I, per a qui és pont, serà sempre horitzó
l’altra riba.
Una iniciativa interessant. I ara que ja he dit l’obvietat, què poques dones no? (segona obvietat). Caldrà veure’n els resultats, els ponts vull dir :)
M’agrada el poema, m’agrada Cash i m’agrada el nou pont!
Sort!
Enhorabona per la iniciativa!
Un escrit engrescador. Mirarem que les “aigües turbulentes” no facen malbé els treballs de construcció del pont. Gràcies, Josep.
Clídice, hi ha dones, però aquell dia, per diversos motius, no van poder assistir a la reunió.
Coralet, Pau, gràcies pels ànims.
Carles, després del pont, si cal, farem dics.