Salms, blog de Josep Porcar
-
La rosa
Evanescent, amb brèvola alenada, bese, de nit, uns llavis abducents; absents, però, de tan propers, la rosa se m’esmuny quan el dia l’emmiralla. j. p. Escoltar «Rose rouge», de St. Germain
-
Dies
Días para qué levantarse, para qué un rostro un bostezo la calle, esos días porqué y a mi qué si amanece déjame por favor tengo sueño. La cama es un oasis, un desierto el planeta, y…
-
Solsida
des d’aquest temps d’exili on em toca fer casa Gaspar Jaén i Urban una mirada una remor després veu alè i vent a la cova moblada acarona la mà bransoleja un somni vibra en la pell…
-
Nu
El llaç és estret; el nus, un mugró de diamant. Màrius SAMPERE S’alça, surt al balcó i no rep la mirada la llum d’aquest matí perfecte fins al dolor. Cuirassa o nu, descabdella enceguerat la voraç…
-
Il disoccupato
Il disoccupato Dove sen va cosí di buon mattino quell’uomo al quale m’assomiglio un poco? Ha gli occhi volti all’interno, la faccia sí dura e stanca. Forse cantò coi soldati di un’altra guerra, che fu la…
-
Ungaretti: «È poesia quando porta in sé un segreto»
SONO UNA CREATURA Come questa pietra Del S. Michele Così fredda Così dura Così prosciugata Così refrattaria Così totalmente Disanimata Come questa pietra È il mio pianto Che non si vede La morte Si sconta Vivendo.…
-
-
Anomia
Són lluernes? Són fanals? Són estels? Són ulls de gat? D’òliba? De llop? Són gotes de rou? De pluja? D’un plor? Espurnegen? Tremolen? S’esvaeixen? És de fred? De dolor? De desig? Espai i temps abans de…
-
Brad Pitt nega el viatge
Brad Pitt diu que no és un viatge. Sense nosaltres, però, el viatge prossegueix. En un que món giravolta no rodem: giragonsem. Els plans s’esvaeixen, cert; els somnis també. I allà on hàgim d’anar, Angelina no hi…
-
Càstig diví
Marjal nafrada, burxada d’escapçades palmeres centenàries, llamps de Zeus o potes d’àliga amb ales d’àngel exterminador. Escoltar «Let the punishment fit the crime», d’Erskine Hawkins
-
The voice of the ancient bard
Un poema amb el deix d’alguns licors que em són familiars. Mentre n’escrivia una versió, he paladejat reminiscències dels salms d’Espriu, del tord de Keats i dels vells ximples de Larkin. Hi ha una versió en…
-
-
Cosmogonia
Si ens cal més esperança o menys resignació, ja no ho sabem, però si ens hem d’encomanar, cofois, a una nova i flamant unitat de mesura, més que una cefeida m’estimaria ara el rebregat estel d’un…
-
En peu
Hi ha un cementeri on els xiprers viuen plenament, com si fóra natural, el seu deure ancestral d’acompanyar els morts. Hi ha uns ulls que la cendra no crema. Hi ha una esperança que s’hi alça…
-
La taula, després
Ara la taula neta, trista, resseca, ressaca del marasme, com un càlcul d’evasives després d’un teorema, infinita de tan buida, brèvola i brutal com una equació errònia que a penes vibra de l’heure al deure, del…
-
Les imminències
Com un organisme que s’autofagocita fins al no-res, la venda i consum conscient de les imminències per part des de les oligarquies com a imperatiu moral, polític i econòmic al servei d’interessos –presumptes– de la majoria…
-
Rajoy i l’escalada del totalitarisme
Acabe de llegir-ne la notícia i no em puc quedar callat: «El Govern obligarà els aturats a netejar àrees calcinades per incendis». Com si foren els culpables d’haver-los cremat, els enviaran a camps de treballs forçats. No…
-
Un mos al codonyat
Tot brilla un instant. Després s’apaga. Que els reis d’Orient t’han enganyat? L’instant pot durar nits, segles, un mos al codonyat; dolcíssima llum desmemoriada, la decepció està de moda i es regala.
