La taula, després

Ara la taula neta, trista, resseca,
ressaca del marasme, com un càlcul
d’evasives després d’un teorema,
infinita de tan buida, brèvola
i brutal com una equació errònia
que a penes vibra de l’heure
al deure, del rou al pou, de mi a tu,
com una exclamació que fou plena
en melodies, afinitats i decepcions.
Ara la taula neta, expectant, aquest dir,
un dir què, un dir com, a quines illes,
i a quin llambreig encomanar la sal
que ha deixat de tremolar, com jo,
com tot, al rabeig de l’ona.

 

Escoltar

«Out of nowhere», de Johnny Green, versió i interpretació de Coleman Hawkins

4 comentaris a “La taula, després”

Els comentaris estan tancats.