Acabe de llegir-ne la notícia i no em puc quedar callat: «El Govern obligarà els aturats a netejar àrees calcinades per incendis». Com si foren els culpables d’haver-los cremat, els enviaran a camps de treballs forçats. No sóc un expert en lleis, ni em cal, per a percebre això com un atac a la integritat moral i física de les persones: una embranzida en l’escalada del totalitarisme i la implantació de facto d’un sistema esclavista.
Rajoy, 1983
Com si foren delinqüents, converteixen en presidiaris les persones a l’atur (cambrers, arquitectes, camioners, infermers, mestres, periodistes…), o en alguna cosa pitjor encara, perquè les persones en presó —que jo sàpiga— no són obligades a netejar cap bosc. En aquest nou decret queda ben al descobert el feixisme pur i dur del govern de l’Estat. Alerta, doncs, perquè és aquesta la veritable línia roja, l’agressió física i psicològica a les persones, l’evident violència de l’Estat contra els seus ciutadans. Com a l’Alemanya nazi, com a la Xina, com a Síria. Què ha de vindre després? Sent indignació i un desconsol profund, però no cap sorpresa, perquè ve de lluny. Fa temps que els governs i els seus periòdics majordoms coven els ous de la serp mentre disseminen el seu verí. Ja fa temps que parlen, per exemple, de reinserció, com si foren criminals, i no de recol·locació dels aturats. Davant d’això hi ha dues eixides: emigrar o respondre frontalment a l’atac. Ja no és una opció amagar-se o quedar-se quiet, immòbil com un cèrvol davant dels depredadors, davant d’aquests fills de la gran pàtria.
A mi també se’m va encendre el llum d’alerta en llegir la notícia però no vaig saber desxifrar-ne el perquè.
Gràcies, Josep!
La meua amiga de 50 anys, a qui expulsaren-acomiadaren d’un treball de més de 25 anys, que ella mateixa havia construït, és una de les obligades per l’Estat. M’has llegit els sentiments.
La perversió que ens governen fills, néts i besnéts de rics “de tota la vida”, és aquesta: no es poden posar al lloc dels qui passen dificultats, excepte que els qui les passen siguen rics com ells, clar. I els qui promocionen en càrrecs al govern, -ja siga per influències, intrigues o preparació-, i provenen de classes més humils, sovint es desclassen i es mimetitzen amb els privilegiats. De manera que no podem esperar cap altra orientació en les seues polítiques. Fóra bo en aquests dies rellegir “L’ordre del discurs”, encara que servira tan sols per a esfereïr-se més encara.
No només és un atac feixista sinó que és una absurditat populista que només aprofita una situació d’emergència d’aquest estiu que no treu cap a res. Si m’envien aturats a netejar boscos cremats els tornaré, perquè jo faig cas dels experts en regeneració i gestió de boscos, no de polítics que diuen burrades de bar.
Montserrat M. Vilardosa i Tomàs
Regidora de Medi Ambient i Participació Ciutadana
Ajuntament d’Esparreguera
Ho celebre, Montserrat. Però què faran els regidors de Medi Ambient de pobles governats pel PP? Els aturats, esclaus, i els boscos, en perill. Cal no perdre de vista una altra cosa: en un moment d’absoluta desesperació, què pot arribar a fer un aturat de llarga durada que ha estat obligat, pressionat, coaccionat, forçat a netejar un bosc? Intente no pensar-ho.
No ho sé, la veritat se’m fa molt difícil imaginar que hi hagi gent tan imbècil com per fer-ho malbé tot, però ja sabem que la imbecilitat és infinita, i d’això n’estem més segurs que no de la infinitud de l’univers.