Hi ha un cementeri on els xiprers
viuen plenament, com si fóra natural,
el seu deure ancestral d’acompanyar els morts.
Hi ha uns ulls que la cendra no crema.
Hi ha una esperança que s’hi alça verda.
2 comentaris a “En peu”
Commentaris tancats.
Heus ací —a l’altra banda de la boira— un lector d’aquest poema. I no té res a dir sinó el goig d’haver-lo llegit.
Gràcies, Ramon. Poc després m’he adonat que alguna cosa grinyolava i he inserit l’adverbial a l’últim vers, per evitar allò de la “salsa verda”. Tot i així encara no les tinc totes… Perquè l’opció «s’hi dreça» no em convenç. En fi. ;-)