Anomia

Són lluernes? Són fanals? Són estels?
Són ulls de gat? D’òliba? De llop?
Són gotes de rou? De pluja? D’un plor?
Espurnegen? Tremolen? S’esvaeixen?
És de fred? De dolor? De desig?
Espai i temps abans de l’eclosió?
La sal d’uns cossos sense pes?
O és el llambreig de coses sense nom?

A Joanaina Font

 

Escoltar

«Better way», de Ben Harper:
«I’m a living sunset / Lightning in my bones»

2 comentaris a “Anomia”

  1. Així funciona el pensament poètic, així començà a funcionar el primer homínid. Quan fem un bon poema com aquest només polim —visca la cultura— els balbucejos inevitablement poètics dels nostres avantpassats…

  2. Com diu la cançó, I believe in a better way. Hi ha d’haver maneres, no sé si millors o pitjors, però sí unes altres. Des del balbuceig o l’espurneig, no tot està dit, no com nosaltres ho podem i volem dir. La meua gratitud, una vegada més, per estar ací a prop.

Els comentaris estan tancats.