Il disoccupato
Dove sen va cosí di buon mattino
quell’uomo al quale m’assomiglio un poco?
Ha gli occhi volti all’interno, la faccia
sí dura e stanca.
Forse cantò coi soldati di un’altra
guerra, che fu la guerra nostra. Zitto
egli sen va, poggiato al suo bastone
e al suo destino,
tra gente che si pigia
in lunghe file alle botteghe vuote.
E suona la cornetta all’aria grigia
dello spazzino.
El desqueferat
On va, tan d’hora, de bon matí,
aquell home a qui m’assemble una mica?
Els seus ulls miren endins, la cara
és dura i cansada.
Potser cantà amb els soldats d’una altra
guerra, que fou la nostra guerra. Silenciós
se’n va, recolzat en el seu bastó
i en el seu destí,
entre gent que s’arraïma
en llargues cues a les botigues buides.
I sona la corneta a l’aire gris
de l’escombrador.
Tr. Josep Porcar
Escoltar
«Young and foolish», de Bill Evans
Molt bona traducció. No és cap broma traduir Saba. Sembla aparentment fàcil, perquè el seu italià no és dificultós. Ara bé, transmetre el to del seu verb, l’aurèola misteriosa, un boirim lingüístic que no es veu —no sé com dir-ho— però que sempre amara els seus poemes, és d’una gran dificultat. Hi ha algunes traduccions al català —d’alguns que es pensen que tradueixen molt bé perquè l’italià de Saba sembla gerreta d’olives— que són penoses. Fa anys vaig devorar el seu “Canzoniere” i vaig intentar traduir-lo: el fracàs fou absolut. Repetesc: alguns pensen que és molt fàcil —n’estic fart dels traductorets als quals els importa un rave perdre llençols—, però no. És com passejar per Trieste, la seua ciutat: tot hi sembla molt clar, lluminós, però un cert encantament, una nostàlgia invisible, ens impregna i no sabem com expressar-la. Ni Joyce sabé explicar-se-la.
Tens raó. Que traduir Saba resulta “més fàcil” és tota una aparença. Ho dic des de la meua curta experiència amateur en traducció de poesia, d’acord amb el concepte de Carles Bellver. Salut!