El pitjor de netejar l’ordinador és que mai no sé per on haig de començar i encara menys quan acabaré. Fa dies que no puc desplegar en condicions ni tan sols el meu blog, en cap dels navegadors habituals, senyal que hi ha alguna cosa que en la màquina no rutlla, en el seu programari o en perifèrics com el router. El Mac Os X es bloquejava més que un Windows, que ja és dir, i calia reiniciar el Mac contínuament. El problema ha persistit després descartar conflictes de xarxa, de desinfectar l’equip d’un bon cabàs de programes inservibles que he anat provant al llarg del temps, d’arxivar gigues de documentació en DVD, de revisar permisos d’usuari, extensions, preferències i, en fi, tots els racons del sistema. Per fi he detectat el conflicte justament allà per on hauria d’haver començat, pels embolics de les tipografies activades, que és sovint on hi va a morir el programari d’Apple. Encara m’estic preguntant com he arribat a tenir per quintuplicat, i en dansa, la font Arial i quatre còpies de Times. Una pista: alerta quan hi instal·leu programes nous, perquè alguns inclouen tipografies que dupliquen les existents. És el cas de l’insofrible Microsoft Word. Desfet l’embolic, tot va com una seda.
ecs el microsoft, caca! només open office unvaparà ;) m’has fet pensar que fa dies que la cosa no xuta al meu pc, fins i tot em penso que tinc la tg i el dd plof, o sigui que ja em cal començar a buscar un dd extern i apali! a fer feina. quina mandraaaa :D
Si t’avorreixes ja ho saps … te l’envio :P
Aaaagghhhhsssssssss, el puto windows i les diferents versions. Matar, matar, matar….
Ja està. Ja m’he desfogat.
Sobretot això, Clidice, moooolta maaaandra, però el resultat compensa, perquè ara “corre” com quan era nou. El teu no me l’envies, que ja en tinc prou…
T’entenc, Xavier, a mi em tremolen els dits si haig de tocar el portàtil de la dona… Windows Vista, sí, sobretot la vista de Gates…