Com si no

El drama és immens. I immensa és la desvergonya, la dels irresponsables públics i la dels empresaris pròfugs (1, 2, 3). En tres anys, Castelló ha passat de la plena ocupació a la plena desocupació. Pot explicar-se això només sota l’epígraf «la crisi»? Pense que no. Crisi hi havia a tot arreu. Ací cal que hi afegim un epitafi personalitzat: desfalc i fuga. Requiescat in pace? D’hecatombe, parlen els especialistes en salut mental: «Psicòlegs i psiquiatres noten a Castelló un augment estratosfèric de pacients amb problemes emocionals». Un altre epitafi: Castelló, vocació de suïcida. La situació és molt més que preocupant. Tinc la sensació, però, que tothom fa com si no. Bojos tots, però com si no.


«Vocació de suïcida», d’Albert Pla