Salms, blog de Josep Porcar
-
«High windows», de Philip Larkin
Philip Larkin és un autor encara poc conegut entre nosaltres. Marcel Riera ha escrit recentment una versió catalana d’una de les seues obres més celebrades: High windows. Quadern de Terramar i Ucronies en van parlar fa poc i…
-
L’hora dels sardatxos
Madrid, València, Palma. Aquest radi territorial marca les 3:15 hores en el rellotge ibèric, aturat des de fa mesos en la corrupció del PP. A eixa hora cau una solana intolerable, però Rajoy, Cospedal, Bárcenas, Fabra…
-
Pietat
No crec en pantocràtors ni en karmes. No crec en una misteriosa cadena d’implacables causalitats capaç de col·locar cadascú al seu lloc. No crec en la justícia divina perquè el món ens mostra diàriament, amb actes…
-
Paternalisme inassumible
Tots els qui, des de l’esquerra si més no, hem dit o tenim alguna cosa a dir sobre l’actual cataclisme del capitalisme, hauríem de llegir primer la «Minima moralia» de T.W. Adorno. Potser així, quan Zapatero,…
-
Apotecaris, profetes i travestis
A l’agost és més fàcil tindre calor que por, però no rebem notícies fresques i sí desassossec. Vaig topetar ahir amb aquest titular de por: «Un milió i mig de valencians contraurà la grip A en…
-
«At last the secret is out», de W. H. Auden
Carla Bruni trià un poema de Wystan Hugh Auden per tancar el seu àlbum anterior, titulat «No promises». Si voleu, podeu escoltar aquest reportatge, on la cantant ens xiuxiueja les seues preferències literàries. El poema parla…
-
«Una sola carn», d´Elizabeth Jennings
One flesh Lying apart now, each in a separate bed, He with a book, keeping the light on late, She like a girl dreaming of childhood, All men elsewhere – it is as if they wait…
-
Hem baixat tots els esglaons
I fins ací hem arribat. S’arxiva sense cap explicació, ni dels representants polítics, com era d’esperar, ni —pitjor encara— de la Justícia. Era d’esperar, també? Potser. Camps ja ho sabia, que només quedaven «uno o dos…
-
-
«¡No sabe usted quién soy yo!»
«La reforma de la que desde el Observatorio varios profesionales proponemos es que los que acceden a un nuevo empleo entren al mismo con mejores garantías y con mejores condiciones, accediendo no con los contratos temporales…
-
El problema
«Desgraciadament, el valencià també pot ser, i de fet és, un problema (…); el valencià és el nostre problema, és a dir, que és problema nostre, és cosa nostra». Cosa de la màfia, doncs. Ho ha…
-
Camps, Benet XVI i el sastre de Hitler
Després de la matança al metro de València (3-7-2006), Camps encomanà un trage nou per a rebre el Papa Benet XVI (8-7-2006) en el V Encuentro Mundial de las Familias: «Tenía fijación por el largo de…
-
50 Anys de la Mort de Carles Riba
Versos meus d’altre temps Fons sense temps dels anys, versos inerts, mirall on inclino un silenci que fou gest, que voldria recordar-se i perfer-se —ah mai feliç treball! Vague d’atzars, em cerco en el triomf d’un…
-
Un suborn és un suborn?
Engrandiu la imatge adjunta. Un ppresumpte defensa un altre ppresumpte. Pperiodisme, ppresumptament. Tema del dia: les anxoves en llanda. ¿És aquest el ppacte de silenci? Més afonia encara? Fabra a la dreta, a tres columnes, ppàgina tres,…
-
Sabates de pell de poltre
«D. Francisco Camps le encargó personalmente dos americanas a medida y algún pantalón, llevándose también en esa ocasión dos pares de zapatos de piel de potro de una reputada marca comercial». Les paraules pertanyen a la…
-
Parapipi! Parapipi!
Qué bonito! Parapipi! Bronzejats com van, tard o d’hora havia d’entrar en escena algun iot para-pijis. Un nom curiós, el de Parapipi, per a una embarcació d’esbarjo: para-pipi. Para quién? Para Pipi. Quina casualitat: fonèticament, en…
-
La Renegà, ferida de mort
Sempre que anem a la Renegà ens emportem bosses per recollir el nostre fem i, ben a sovint, la consciència —i la xafogosa inconsciència— ens convida a omplir les bosses sobreres amb les deixalles d’individus que…