Camps, Benet XVI i el sastre de Hitler

Després de la matança al metro de València (3-7-2006), Camps encomanà un trage nou per a rebre el Papa Benet XVI (8-7-2006) en el V Encuentro Mundial de las Familias: «Tenía fijación por el largo de los pantalones, el punto de cierre de las trabillas en la cintura, los hombros elevados en las chaquetas y las pinzas delanteras de las americanas…», relata Garrido. M’imagine, en aquells dies, el sastre Tomás, agenollat com una puta (o una beata), agafant-li les vores als pantalons de l’Honorable. Ert i dret me’l figure, damunt d’una d’eixes peanyes que sol haver en les sastreries, com si d’un sant es tractara, restaurat en la sagristia abans d’eixir en processó. Mentrestant, a València, les funeràries vestien cadàvers i amanien corones de flors. —Qué le parece el largo, señor Camps? —No, sastre, me gustan más larguitos. Per fi, ara sabem on era l’ànima i el cos del President en aquelles hores de condol mentre Rambla i Antón, alfil i cavallet, escuraven l’estació, les vies d’investigació i algunes rotatives. Com el somni de la raó, un embafament d’estètica també produeix monstres. Hugo Boss, el sastre de Hitler, confeccionava amb estil i elegància els uniformes de les SS. El seu taller de Metzingen arribà a monopolitzar els encàrrecs d’indumentària de les forces polítiques, militars i policials del Tercer Reich, sempre curós de la seua imatge com una estratègia més per obtenir el poder i persuadir les masses. El victimisme també és una estratègia de persuasió, més enlluernadora que un maniquí de Milano, i els redemptors sempre tenen a tir una víctima propiciatòria o un boc expiatori, siguen jueus o catalans. El fet és que, després de fornir el Bigotes amb contractes de milions d’euros, el presumpte subornat, passiu i impropi, reclama ara més finançament. I ho ha demanat sense corbata. Que s’hi note la nova i flamant austeritat. Amb la Generalitat Valenciana endeutada i en un estat de coma polític, el finançament del País Valencià hauria tingut el valor d’uns pantalons esgarrats de no ser per l’empenta del Principat en l’acompliment del criteri poblacional. Fins ara, electoralment, al PP li ha funcionat bramar que els catalans ens furten l’aigua, i ara toca repetir fins a l’extenuació que ens furten els diners. —Qué le parece el largo, señor Camps? —No, sastre, me gustan más larguitos. Les gavines no ens deixen viure.

Escoltar «Mangas cortas», de Los Elegantes