«D. Francisco Camps le encargó personalmente dos americanas a medida y algún pantalón, llevándose también en esa ocasión dos pares de zapatos de piel de potro de una reputada marca comercial». Les paraules pertanyen a la darrera resolució judicial del Tribunal Superior de Justícia de València. M’ha xocat l’especificació, per part del jutge, de la pell del calçat triat per l’escolanet. Narrativament, el jutge fila prim: pell de poltre. La matança de cavallets per a calçar l’escolanet potser no és un fet jurídicament tan determinant com l’amarrada del Parapipi, però és una circumstància suggestiva si se celebra el judici amb un jurat popular escamat per la crisi: «El Sr. Camps admitió haberse llevado un solo par de zapatos, cuyo precio de 120 o de 130 euros dijo haber pagado en el acto y en efectivo». La procacitat: «La veritat està cada dia més a prop…, queden uno o dos escalonets». A prop de qui? Els pujarà amb sabates de pell de poltre.
