Madrid, València, Palma. Aquest radi territorial marca les 3:15 hores en el rellotge ibèric, aturat des de fa mesos en la corrupció del PP. A eixa hora cau una solana intolerable, però Rajoy, Cospedal, Bárcenas, Fabra o el Molt Arxivable Camps l’aguanten immòbils i muts com sardatxos: despullats, desvergonyits i impertèrrits. Serà per això que sempre van bronzejats? Acabaran un dia amb càncer de pell? Comencen els seus cors a patir les conseqüències de tants acaloraments? Els rèptils tenen la sang freda, el cor com l’estómac, ran de terra, una pell escamada i la llengua llarga. S’hi colren, en saben traure profit i, si cal, repten sota les pedres perquè la solana no hi allargue més l’ombra del verí quan els delata el cant llandós, inquisidor, de la cigala. L’hora de la corrupció. Un quart de quatre. Les busques d’aquest rellotge són també el gavinet carnisser que sempre ha trinxat el nostre país, trossejat com a moneda de canvi entre els partits espanyols. Són el gavinet de l’especulació i la corrupció que ha esquarterat el nostre territori, que ens ha estafat i ens ha afonat econòmicament, que ha afaitat i afaita el nostre paisatge. Cal tindre present quin és el radi de la desfeta i quin n’és el centre. Cal que no oblidem com funciona aquest rellotge de la pell de brau. Per contra, un rellotge nostre hauria de marcar l’hora de la revolta però, com que no en tenim cap, ni tan sols marca el compte enrere per al final dels abusos, el meninfotisme, l’anestèsia i la submissió.
Recomane aquest article d’Albert Dasí.
