Salms, blog de Josep Porcar
-
Cap altra Troia
de William Butler Yeats
-
Cap al bosc
El poeta Fora de l’abisme i la foscor, un misteri radiant, una figuració, alguna cosa perfecta, ve com el tremp del dia: el seu alè és una flaire, els ulls mostren el camí a les estrelles,…
-
Els horitzons verticals
Afers Domèstics & Josep Porcar
-
Cip als peus del Penyagolosa
…sarà tutto finito ancora una volta. Attilio BERTOLUCCI Cors surant entre els verds, però quin el teu, lluny i pregunta alhora en el vent que respira encara, fugaç rosella de cim. Si ara t’alces i brilles,…
-
Efemèride
So I turn’d to the Garden of Love. William BLAKE La merla, el tord i el pit-roig, companys d’esmorzar al jardí, saltironegen junts, exploren l’herba, atents als cucs després de la rosada talment nosaltres a la coreografia de llur…
-
Fiore di sale
…spreme dal profondo un po’ del sale da cui fummo tratte. Antonia POZZI bateig anit de la marea sacrifici ara del sol acull-me també tu a les poroses cavitats com aculls en l’erosió l’evaporada llàgrima l’ofrena…
-
-
Revisions de l’etern
Però el que sobrepassa qualsevol altra idea d’intel·ligència és l’antelació amb què intueixen la germinació del blat. PLUTARC, Moràlia A bord d’un pètal de rosella solquen formigues tolls de tija a tija d’un camp de blat mentre el…
-
-
El vent de febrer
Amarg príncep guerrer dels ulls blaus i del cor fort, mut i sol a la cort del vell hivern com un que espera i no pensa en res. Alegra’t perquè el gener humit marxa plorant i…
-
Bat (o la síndrome de Wuhan)
I dic: On só? J. V. FOIX tancats de bat a bat com ratpenats a les cavorques pengem de pantalles cavernícoles de nou covem fe i febre…
-
Poeta i mussol, piulades al vol (XXVI)
per te, per il tuo sonno infinito nel respiro della terra assopita Attilio Bertolucci ~ . ~ Eternitat a punt de caducar, l’adeu perenne també es perd. ~ . ~ Atia, vent, la nit, vetlla el…
-
Llar
…mai no temut d’ésser boira també! Josep CARNER Ja són rogencs els grèvols, les baies al bec de la merla, les fulles baixes dels esbarzers, i se senten xerracs bosc endins, llunyans com grinyols d’albes tancant-se,…
-
Paisatge de pas
Cal saber anar-se’n i tanmateix ser com un arbre: com si en la terra romangués l’arrel, bellugadís el paisatge, quiets nosaltres. Cal contenir la respiració fins que amaina el vent i l’aire rar comença a envoltar-nos,…
-
Aisa
Torna a la teva boira. No és culpa meva si jo visc i respiro. PRIMO LEVI Aisa, blanca vesta en la boira, lluny encara com el tro de la tempesta vens horitzó avall amb corcades crosses…
-
Cos diferit
La meua mel és d’una flor que a penes existeix. Irene CLIMENT Cert que una primera versió dels versos de «Cos diferit» (Anys llum, Onada, 2018) va ser cal·ligrafiada per la meua mà heterònima, ja fa…
-
Com l’aigua
…de l’aigua al dolç murmuri, qui somniar pogués! Jacint VERDAGUER La tèbia serena de la nit, el sublim bull osonenc de Can Cassany, el traginat moscatell del Maestrat, l’improvisat concert dels Afers Domèstics, l’exquisida veu del…
-
Conferma della regola
CONFERMA DE LA REGOLA Ora, ora che l’affacciamo alla finestra, è proprio ora in cui alziamo alla fine la testa —piove e c’è il sole, gerani e crani inquieti di bambini inghirlandano le sbarre dei balconi…
