Llar

Ja són rogencs els grèvols, les baies
al bec de la merla, les fulles baixes
dels esbarzers, i se senten xerracs
bosc endins, llunyans com grinyols
d’albes tancant-se, encenalls darrers
per acollir com un nadó l’hivern.

Més roent encara, al palmell de la mà,
d’aquell color vi reserva regust fondo
dels teus llavis, aquesta fulla assecada
i premsada fa anys i panys entre versos
cal·ligrafiats d’una llibreta inacabada.

Cega, l’ànima fa llar en ulls invisibles.