Bat (o la síndrome de Wuhan)

I dic: On só?
J. V. FOIX

tancats de bat a bat 

com ratpenats a les cavorques pengem

de pantalles 

                       cavernícoles de nou

covem fe i febre a la finestra del nínxol

visca doncs per la fi final de la història

visca doncs per la capitomba global

visca per la postveritat brindem

amb tanta sang com davalla 

al nostre cap gronxadís penjoll

pareu la copa! enivrez-vous sans cesse!

car cagondeuset deu ser això el batibull 

de la postmodernitat:

                                         voliacs

i de dol ens veiem sovint per fosques 

solituds, negres paraigües 

                                                 cap per avall 

solcant pròspers, confortables, mirífics oceans 

de vidre on pesquem amb xarxes horitzons 

capgi-rats

                   però ai las! per quin cel tort,

o pasturatges rucs, per quins ullals, per quines ales bat 

el vent amb tanta fressa quan de nit gronxa 

lligats pels peus

                               vampirs tan morts?

Iconographia Zoologica de la Universitat d’Amsterdam

Deixa un comentari