I dic: On só?
J. V. FOIX
tancats de bat a bat
com ratpenats a les cavorques pengem
de pantalles
cavernícoles de nou
covem fe i febre a la finestra del nínxol
visca doncs per la fi final de la història
visca doncs per la capitomba global
visca per la postveritat brindem
amb tanta sang com davalla
al nostre cap gronxadís penjoll
pareu la copa! enivrez-vous sans cesse!
car cagondeuset deu ser això el batibull
de la postmodernitat:
voliacs
i de dol ens veiem sovint per fosques
solituds, negres paraigües
cap per avall
solcant pròspers, confortables, mirífics oceans
de vidre on pesquem amb xarxes horitzons
capgi-rats
però ai las! per quin cel tort,
o pasturatges rucs, per quins ullals, per quines ales bat
el vent amb tanta fressa quan de nit gronxa
lligats pels peus
vampirs tan morts?
Iconographia Zoologica de la Universitat d’Amsterdam