…de l’aigua al dolç murmuri, qui somniar pogués!
Jacint VERDAGUER
La tèbia serena de la nit, el sublim bull osonenc de Can Cassany, el traginat moscatell del Maestrat, l’improvisat concert dels Afers Domèstics, l’exquisida veu del Josep Ginesta (a la guitarra), la dolça i fulgurant de la Xènia, tot es va conjurar un bonic vespre d’estiu perquè aquesta cançó obra de la Núria Cañellas (al piano), interpretada per l’esplèndida Roser Dresaire, començara a vestir-se d’imatges mentre les corals corredisses del Jan entre roures pel jardí de la Marta em portaven (a) l’aigua, que sempre s’obri camí.
