Salms, blog de Josep Porcar
-
De la llum
Havien quedat a la mateixa plaça de sempre, davant de la Subdelegació del Govern, a les sis de la vesprada, al costat del mateix senyal: «No aparcar de 9 a 20 hores». Ell s’havia passat el…
-
«La lletra ferida», recull de textos d’escriptors castellonencs d’ara
L’Associació Cultural Colla Rebombori de Castelló de la Plana va presentar ahir, a la llibreria Babel de la ciutat, el seu llibre «La lletra ferida», en el qual he tingut el goig de participar fent allò…
-
Patronal ni-ni
No sent, ne veig, ne conec res, ans m’és semblant que en aquest món no sia; Pere TORROELLA Ni indemnització ni subsidi d’atur. És l’altruista oferta de contracte de la CEOE de Díaz Ferrán per als…
-
La submergida i la capbussada
Les inundacions dels darrers mesos són tota una al·legoria de la covada economia submergida. Sota el fang hi ha d’haver, ara mateix, incomptables rajolars corromputs a burro barra, usurpacions impunes de perifèries, cabanyals, marges i marjaleries,…
-
«Acquainted with the Night», de Robert Frost
Robert Frost repeteix insistentment la primera persona del singular («I», «jo») a l’inici dels primers versos d’aquest poema. He dubtat força a l’hora de traduir-lo amb una literalitat que no em feia el pes. Ho sent.…
-
Escriptors, crepuscles i flavonoides
Pensen alguns escriptors moderns que la natura és «muy hortera». Coenta, en diuen al meu poble, per a descriure una cosa ridícula, carrinclona, cursi, de mal gust, grotesca, friqui, etc. És natural, doncs, que a les…
-
Cinisme
Va dir Plató que la pobresa no és una conseqüència de la disminució de les riqueses, sinó de la multiplicació dels desitjos. I Luci Anneu Sèneca ho redecorà: no és pobre aquell que té poques coses, sinó…
-
«Algo de verdad»
«Ahora se habla mucho de la enseñanza interdisciplinaria: se trata de hacerla realidad. Estoy en contra de la especialización, concebida como la otra cara de la vulgarización.» «Cuando en poesía surge algo de verdad eso no…
-
Laissez faire à Marie Claire
Fredament programat, prescrit, com una recepta de laxants: 92 al febrer de 2009 i 225 més al febrer de 2010. Títol de tesi: «Assalariats, diarrea del capitalisme». Treballadors com deixalles, com cases del Cabanyal. Més de…
-
Salvador Espriu: «Timor mortis conturbat me»
Barcelona, vint-i-sis de gener de mil nou-cents setanta-quatre. Sra. Maria Àngels Anglada Figueres Molt distingida i estimada amiga, He llegit l’interessantíssim estudi que vostè ha tingut la generositat de dedicar-me al número 325 de «Canigó», corresponent…
-
Mantinguts insostenibles
«Així la predicció dels braços estesos, que demanen una feina, es fa més sòlida, alhora que els propis braços es fan més magres. Karl Marx Mantenir la sostenibilitat. Déu! Vaig escoltar l’expressió fa un parell de…
-
Cinc refraccions
Som una excepció a les normes de la son. George SZIRTES Afaitat Mirar-se sovint a l’espill és una cosa absolutament irrellevant. Més enllà de l’afaitat, darrere de la barba, des de l’arrel del primer pèl nevat…
-
El top i la manta
Als top manta, avui, podem trobar de tot. També algunes nacions low cost, com la pseudo-europea Grècia, un subproducte de Wall Street. Si sou prou tenaços, en aquesta vall de llàgrimes podríeu viure només del top manta.…
-
La vergonya de no ser poeta
Durant la presentació a què em referia, el poeta va demanar que, si entre el públic hi havia qualcú que no fos poeta, que alçàs la mà. Només se’n va aixecar una: la meva. De manera…
-
Quatre poetes vestits
Richard Murphy, Douglas Dunn, Philip Larkin i Ted Hughes, un dia plujós com el meu d’avui, a principis de l’hivern de 1969 (Lockington, East Yorkshire), drets al costat d’un mas propietat de Malcolm Bradbury i la…
-
L’eròtica dels volums
Gratament provocat per un apunt de l’amic Xulio Ricardo Trigo, he acabat preguntant-me quin podria ser el futur dels llibres de paper, i aquest escrit és la seqüela d’un comentari que he deixat al seu blog. Ell,…
-
«El ansia»
Hi ha l’ànsia d’obtenir el poder i, també, la de conservar-lo. Si nosaltres, vexats contribuents, no n’hem de traure res, conservem almenys el sentit de l’humor. A vegades és l’única cosa que queda. El darrer pestanyeig…
-
Home d’abric negre amb paraigüa roig
L’home d’abric negre amb paraigua roig s’ha ajagut a l’asfalt, enmig d’una perillosa cruïlla: carrer de les Barques, Poeta Querol, Pintor Sorolla, Pasqual i Genís. S’ha estirat a terra, equidistant dels edificis del BBVA, Banc de…