Als top manta, avui, podem trobar de tot. També algunes nacions low cost, com la pseudo-europea Grècia, un subproducte de Wall Street. Si sou prou tenaços, en aquesta vall de llàgrimes podríeu viure només del top manta. Quan vius només d’una cosa, és més fàcil convertir-te en la cosa. Pots morir-te, també, o perdre un òrgan. En aquesta fira, uns determinen quin és el top i paren la mà; uns altres estenen la manta. Els uns i altres són cosins germans, proclius a l’incest: uns han decidit fer diners amb els rics només (aquesta és la crisi), i els altres, que han detectat una veta de mercat –negre–, proven d’arrapar alguns xavos als pobres, als antics i als nous. És el rutinari poder de readaptació i reciclatge del sistema i del mercat, que avui grinyola tant o més que en els temps de Morgan, el pirata (no el banquer pirata). El top manta en forma part: és el seu producte. Millor dit, el subproducte. Un més. És la seqüela del mercat legal, que ha volgut trencar la baralla i rebutjar una massa de consumidors que avui és el nou inframercat dels depauperats. Darrerament, un dels top manta virtuals amb més èxit han sigut els antigripals venuts ilegalment a Internet. Consumir-los és com jugar-se-la a la ruleta russa, sí, però n’hi ha gent que se la juga. La molla del drama és que aquest joc dels fàrmarcs prodigiosos sembla que rutlla perfectament, per manca de recursos, per ignorància o per avarícia dels qui en compren o en venen. També per estupidesa, és clar. Evidentment, les farmacèutiques, les legalitzades, denuncien aquest mercat negre, defugen tota responsabilitat i desinfecten el conflicte com si elles no hagueren contribuït a la propagació dels virus, els mediàtics si més no, els highlights de les pandèmies i de les sanacions, aquesta moda sanitària de la marca guaridora de tots els mals, siga Viagra o Tamiflu. Uns posen el top i uns altres la manta. Veurem si l’estaló aguanta. Per cert, la cobdícia d’Iberdrola em fa més pobre cada dia. Necessite comprar electricitat via top manta… . Que no en coneixeu cap?
Molt em temo que acabarem tots sent pobres energètics però, ara com ara, no en conec cap que vengui kilowats produïts a base de pedalar :( Tot i que, ben pensat, i si ens guiem per les incontables trucades que et fan les elèctriques per captar clients, ves que no hi estiguin ells ja al top manta.
Potser hauré de mirar què trobe al mercat negre de plaques solars. ;-)