Robert Frost repeteix insistentment la primera persona del singular («I», «jo») a l’inici dels primers versos d’aquest poema. He dubtat força a l’hora de traduir-lo amb una literalitat que no em feia el pes. Ho sent. Alguns estudiosos han vist, segurament amb encert, que el més personal dels pronoms és un recurs escollit concientment pel poeta per a reforçar aquesta idea d’ocell nocturn, de l’ésser a l’interior de la nit on s’ha avesat a viure. De fet, amb el darrer vers ho reafirma i tanca aquest cercle de la vetlla. En la meua opinió, però, la traducció literal al català d’aquest jo iteratiu hi afegeix una càrrega de personalització que desequilibra el joc d’imatges del poema. Que Frost em perdone. Confesse, doncs, que l’omissió respon només al meu gust –també personal, és clar–, més que no pas a les legítimes exigències de rigor aplicables a un traductor expert que, no caldria dir-ho, no sóc. Tot i que podria incorporar-se perfectament, tampoc no he tingut la paciència d’emular en català la seua mètrica (pentàmetre iàmbic)/decasíl·lab català) i rima (terza rima dantesca). Alguns traductors pensen que la fidelitat al pensament del poeta s’esvaneix si no s’hi respecta la mètrica original. No sempre ha de ser així, crec, si tens a mà el poema original, que garanteix la més alta fidelitat. Una darrera anotació: per al muntatge audiovisual he utilitzat preferentment fotogrames de San Francisco, ciutat natal de Robert Frost, on va viure fins als onze anys (1885), quan va morir son pare. I, per acabar, recordar que la data del poema és 1928, és a dir, un any abans de l’oficial inauguració de la Gran Depressió. Molta gent, abans de l’espectacular estrena, ja estava ben deprimida, ja vivia dins d’una llarga nit: «And further still at an unearthly height, / O luminary clock against the sky / Proclaimed the time was neither wrong nor right». Sembla que no han passat els anys, ni tampoc les nits: «I have been one acquainted with the night». Abaixeu les persianes, apagueu els llums i acostumeu-vos a la nit.
Acquainted with the night
I have been one acquainted with the night.
I have walked out in rain — and back in rain.
I have outwalked the furthest city light.
I have looked down the saddest city lane.
I have passed by the watchman on his beat
And dropped my eyes, unwilling to explain.
I have stood still and stopped the sound of feet
When far away an interrupted cry
Came over houses from another street,
But not to call me back or say good-bye;
And further still at an unearthly height,
O luminary clock against the sky
Proclaimed the time was neither wrong nor right.
I have been one acquainted with the night.
Robert Frost (1928) | + vídeos de Frost
Acostumat a la nit
Jo m’he acostumat a la nit.
He marxat amb pluja —i amb pluja he tornat.
He deixat enrere la més remota llum de la ciutat.
He vetllat pels ravals més tristos.
M’he topat el sereno en la seva ronda,
amb la mirada cota, per no excusar-me.
M’he aturat i els meus peus han guardat silenci
quan de lluny un sanglot de sobte interromput
planava sobre les cases d’un carrer pròxim,
mes no per fer-me tornar o dir-me adéu;
i encara més lluny, a una altura espectral,
un rellotge resplendent en el firmament
revelava que el temps no és bo ni dolent.
Jo m’he acostumat a la nit.
(Versió de Josep Porcar)
Els meu agraiment a Jaume Subirana i Marcel Riera, per l’ajuda.
Nota: també podeu fer una interpretació psicològica o –si us cal– empàtica del poema: ell, la dona i sa mare patiren depressió; el pare va morir de tuberculosi el 1885; la mare va morir de càncer el 1900; el fill va morir de còlera el 1904; la filla va morir tres dies després del naixement el 1907; i la seua germana menor ingressà en un hospital psiquiàtric el 1920, on va morir nou anys més tard. Acquainted with the night.
Per filar prim en el tema de la traducció del “I” iniciàtic, et recomano aquesta pàgina que parla de les traduccions del “Song of Myself” de Whitman: http://sincronia.cucsh.udg.mx/levy.htm
Tu has estat, en aquest aspecte, antiborgià.
Enhorabona per la feina videopoemàtica. Jo ara estic molt ocupat fent vídeos recreatius per a La Vanguardia…. ;)
L’existència d’un “ell”, un “tu” o un “vosaltres” podria interferir en l’enteniment de la versió catalana del poema, però no és el cas. Només com a recurs retòric li trobe un sentit. Tot i això, em sembla com a mínim arriscat afegir-lo en català, és a dir, sense saber si Frost el voldria visible en un idioma que permet expressar-lo de manera implícita, independentment de la reincidència del poeta en l’ús del present perfect en la primera persona del singular a principi de cada vers: “I have…”
Salutacions, Toni.