Salms, blog de Josep Porcar
-
El fum prohibit
– I vostè, que té opinió per a tot, què pensa de la llei antitabac? – No en tinc una de fixa, però en tinc mitja dotzena per regalar. – Home…, això és trampa, siga sincer…
-
Oblits i sants
Alfons Garcia ens recorda els centenaris valencians d’enguany i quin de tots, causalment, oblida el Consell: el de Manuel Sanchis Guarner. Es fan 100 anys del naixement i 30 de la mort de l’autor de La…
-
Un triple trenc d’albes
El 31 de desembre és el darrer dia de l’any, o això diuen, i no tinc massa ganes de fer-ne balanç, la veritat. No sé si, a la fi, l’únic balanç sempre és pèrdua, com versifica…
-
La Barbie porno, per fi
Avui es el dia que alguns creients, innocents o no, commemoren la degolla de tots els infants menors de 2 anys nascuts a Betlem, ordenada per Herodes a fi d’esborrar del mapa el messies nounat. Dubte…
-
Tornar al foc
No he fet números, o no n’he fet massa, però fa més d’un any que vaig començar a prendre mesures per controlar el consum d’electricitat a casa: la tisorada domèstica. He retallat moltíssim l’ús del forn,…
-
Sense treva
L’insòlit i llarg debat a Salms sobre els premis literaris més tangibles –n’hi ha d’altres– suscità interessants comentaris. En un d’ells vaig prometre que cercaria un poema de Sòria que evocava amb la netedat que el…
-
Ara sí que s’ha trencat
És significatiu que la sentència del Tribunal Suprem contra, entre altres, la immersió lingüística es faça pública (PDF) el mateix dia que el Sorteo de Navidad de la Lotería Nacional plou premis i milions d’euros a…
-
Darrere de darrere
Minva en les portades la música màquina d’aquest ballo in maschera mediàtic, global i digital que ha estat WikiLeaks, mentre comença a escampar-se pels marges el sarau de les ocultes confabulacions amb tota mena de cançons…
-
Les obvietats insòlites
Més o menys fundat, tinc el pressentiment que la recessió vigent està posant de moda als mitjans de comunicació de masses una mena d’espectacle de la constatació, d’exhibicionisme de les evidències, de vedetisme probatori, amb una…
-
Vaga de consum, el pròxim dimarts
No m’estranyaria gens que el pròxim esclat de bambolla afecte els constructors de la realitat. Ja prou tocats per la recessió, sembla que als grans grups de comunicació no els preocupa massa haver de foragitar més…
-
Maneres de no presentar-se
–Lo que pasa es que no a todos les gustan las salsas picantes –dijo Medrano–. Quizás haya dos maneras radicalmente opuestas de intensificar el presente… Julio Cortázar («Los premios») Vaig decidir fa un temps deixar de…
-
«Algunos añitos más»
Miguel Ángel Fernández Ordóñez, conegut també per MAFO, és el Governador del Banco de España que no va prevenir l’esclat de la bombolla immobiliària; que no va recriminar en cap moment la bogeria del doble endeutament…
-
És veritat!!!
– Escolta… han dit que tot allò del quètxup és veritat! – No fòtigues, de veritat que és veritat? – Ho han publicat tot. – Però nosaltres ja ho sabíem, que hi havia molt de quètxup……
-
Salvapàtries
Un post festívol. Veig que, en general, tothom ha aplaudit amb els genolls i les orelles, fins i tot el PP, la decisió del Govern espanyol d’activar l’estat d’alarma per forçar els controladors a tornar als…
-
L’espectacle (II)
Si valores generosament els fets, estàs perdut, perquè, en la nostra societat, els fets no parlen per si mateixos. Tenen poc valor. Entre el fet i la imatge facturada del fet, l’espill industrial dels esdeveniments, hi…
-
Nur um der Hoffnungslosen willen ist
Herbert Marcuse va publicar One-Dimensional Man el 1964. Gairebé 50 anys després, els darrers paràgrafs del llibre semblen profètics (els subratllats són meus):
-
Els merkels
Pilotes fora. Els clivells als dics del capital ibèric marquen l’hora exacta de culpar Alemanya. Merkel i mercat, gairebé homògrafes, són paraules psicofòniques que podrien obtenir cert ressó fantasmagòric com a boc expiatori, però a qui…
-
Una portada divergent
La portada d’avui del diari El País és entranyable, d’un silenci eloqüent. Les empremtes dactilars de l’amo han quedat marcades en cadascun dels exemplars del tiratge. També en el digital. El maquillatge no ha esborrat la…
-
L’amor va per sendera
Escriptor de l’aire, de la mà oberta, Josep Lluís Abad ha desafiat la llei de la gravetat i, com un xiquet, s’ha enlairat amb la seua milotxa nova: L’amor. Fa un temps apuntava ací mateix que…