aParaula’m

Aquests dies se celebren diversos actes de cloenda de l’any de la Paraula Viva, que commemora el Centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. aPARAULA’m duu per títol la crida que l’infatigable Víctor Pàmies ha fet per commemorar-ho també a la Xarxa. Es tracta, ens diu, d’apadrinar una paraula i explicar per què l’hem triada. Perquè fa relativament poc de temps que l’he descoberta, perquè forma part del vocabulari sentimental del poeta Miquel Peris –que també enguany recordem–, perquè encapçala una de les cançons homenatge de l’amic Artur Álvarez, perquè és poc coneguda en altres comarques i perquè m’agrada molt la seua sonoritat, he triat la paraula:

araboga

A pobles de les comarques del nord del País Valencià, com Morella, Benassal o Vilafranca, l’araboga fa referència a una pluja fina d’aigua mesclada amb neu (aiguaneu) i, en una segona accepció, a intermitències de pluja menuda i breu. A Castelló de la Plana en diem borrimet. Podeu consultar-ne un estudi a «De lexicografia valenciana. Estudi del ‘Vocabulari del Maestrat’ de Joaquim Garcia Girona», a càrrec de Lluís Gimeno Betí.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Cante per fora, plore per dins», poema de Miquel Peris, cantat per Artur Álvarez

Decadentismes

Investigacions sobre la decadència del català, la del XVIII, vull dir, no la del valencià d’ara:

L’alfabetització era alta, com ho demostra el nombre d’escoles i de llibreters. Els gremis, que formaven la xarxa social i econòmica de la ciutat, sabien de lletra. Calia fer números i redactar documents. I una dada curiosa: a les botigues s’hi venien llibres de memòries en blanc, és a dir, una mena de diaris o llibretes on la gent anotava el dia a dia.

I què se n’ha fet, d’aquelles llibretes? Quina llàstima. Blogaires, feu còpies de seguretat!

I Trobada Literària El Pont, dissabte, a Morella

Si la vesprada del dissabte rodeu pels Ports de Morella, o sou de la contornada, teniu l’oportunitat d’assistir, a les 17.30 hores, a la presentació de ni més ni menys que 10 obres literàries: dos poemaris, quatre novel·les, dos llibres de relats, una antologia i un libretto d’òpera. I hi podreu, també, conversar amb tots els seus autors. I després, a les 19.30 h., en la mateixa sala de Justícia de l’Ajuntament de Morella, podreu presenciar l’espectacle poèticomusical “For sale o 50 veus per la terra”, dirigit per Maria Josep Escrivà i Christelle Enguix, que ja ha recorregut amb èxit localitats de tot el País Valencià. Aquest dos actes formen part de la I Trobada Literària El Pont, Cooperativa de Lletres, que començarà de bon matí amb una assemblea entre els cooperants, a la qual seguirà un acte institucional d’homenatge al mestre Carles Salvador que se celebrarà al Jardí dels Poetes. Teniu tots els detalls al web creat per a l’ocasió: elpontmorella.blogspot.com.

Després de l’assemblea fundacional, ara podem qualificar aquesta jornada, sense cap eufòria, d’històrica, perquè és la primera vegada que ens hi trobarem prop de 40 escriptors i escriptores de les comarques pont del nostre esberlat país, amb un projecte comú i coordinat: la difusió cooperativa de les nostres creacions literàries i, per tant, tal com suggereix la marca que ens identifica, la construcció d’un pont entre els creadors i la societat, però també entre la nostra cooperativa de lletres i la resta d’entitats i associacions literàries i culturals del país, entre els quals, és clar, hem pensat prioritàries, Sénia enllà, les comarques pont tangents, és a dir, els nostres col·legues ebrencs, que ja tenen experiència cooperativa i amb els quals esperem, aviat, poder trobar-nos i aprendre coses. Però això serà més avant, perquè, per a poder creuar el pont, encara hem de posar més dovelles a l’arc.

Oblits i sants

Alfons Garcia ens recorda els centenaris valencians d’enguany i quin de tots, causalment, oblida el Consell: el de Manuel Sanchis Guarner. Es fan 100 anys del naixement i 30 de la mort de l’autor de La llengua dels valencians. Però aquesta amnèsia del Consell no és un oblit més, un oblit com qualsevol altre. Sanchis Guarner, figura clau en l’elaboració de les Normes de Castelló, va ser segurament el filòleg valencià amb més voluntat de consens sobre determinades qüestions lingüístiques que alguns, que ara manen, corrien immediatament a convertir en conflictives. Tret d’alguns actes commemoratius de l’AVL, que no pot oblidar-se’n (però practica l’autocensura de no retolar-lo vistosament en portada), per al centenari del mestre Sanchis Guarner no s’ha preparat cap programació oficial d’activitats. Sí la té, és clar, com no, Juan de Ribera, sevillanovalencià beatificat el 1796, arquebisbe i virrei de València, pare de la Contrareforma autòctona, creador del col·legi Corpus Christi de València i assot inclement dels moriscos fins a l’expulsió el 1609. En fi, un sant.

Recorde 43 oblits més.

Qui vulga refranys…

«Qui no vulga pols, que no vaja a l’era». Aquest ha estat el refrany més recordat als Països Catalans en l’estudi que Víctor Pàmies ha dut a terme en línia els darrers mesos. La proposta era aquesta: «Només us demano que m’envieu per correu electrònic la llista dels 10 primers refranys que us vinguin al cap, sense cap interferència ni influència. Res de mirar llibres. Només tanqueu els ulls, preneu paper i llapis i anoteu els 10 primers refranys que us vinguin al cap». Set mesos després, Pàmies ha publicat un índex amb estadístiques, notes de premsa, blogs que se’n fan ressó i llistes top i antitop dels refranys catalans. L’antitop és la llista de les parèmies que només s’han suggerit una volta. Aquests suggeriments únics em semblen una de les joies de l’estudi, perquè recullen la riquesa diversa i dispersa de la nostra llengua, si pot dir-se així. Entre aquestes dites, m’alegre de trobar-ne tres enviades per mi. Les amollava el meu avi Manolo Museros i estic molt content de contribuir així a conservar-les:

«Més parla el mut que el llengut»;
«A l’hospital i a la presó tots tenim un cabiró»;
«Si beus vi, borratxo; si no, un interessat; si vas a missa beat i, si no, un condemnat».

Hi ha una quantitat enorme de material i dades que s’hauran de destil·lar. Li he comentat a l’autor el meu interès pel gran valor sociològic dels resultats. Per exemple, que la dita més proposada haja estat «Qui no vulgui pols…» no sembla una casualitat. I tampoc és casualitat que els valencians i la resta del país coincidim en dur aquest refrany al primer lloc. Pot obrir això un petit debat sobre com som? Qui no vulga pols… Prudents o porucs? Defugim per sistema la confrontació? Lliga això amb la teoria i pràctica del meninfotisme? En fi. Ho deixe ací, digueu la vostra.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Cançó de batre», per Al Tall