Vaga de consum, el pròxim dimarts

No m’estranyaria gens que el pròxim esclat de bambolla afecte els constructors de la realitat. Ja prou tocats per la recessió, sembla que als grans grups de comunicació no els preocupa massa haver de foragitar més periodistes. És encantadora, per exemple, gairebé hipnòtica, la disfressa de camuflatge que en general s’han posat els mitjans de comunicació europeus (i més encara els ibèrics), per a amagar les fortes revoltes que darrerament s’estan produint a Grècia, a fi de limitar-ne les ones expansives i reduir-ne l’impacte social a la resta d’Europa. Construcció de la realitat, se’n diu. Neteja de l’escenari del crim, també. Mentrestant, les portades van borratxes de Whisky Leaks. Tapa-ho! Tapa-ho! En el blanc llençol de l’actualitat, Pere Puig, el paleta justicier d’Olot, no és més que una petita taca de sang que cal rentar aviat: un treballador explotat al qual premsa i banca, de la maneta, no han tardat en penjar-li l’etiqueta PVP de malalt paranoic, de ment laberíntica [Ara Sensacionalisme?], és a dir, que s’ho inventava tot! Ah! Segur que els grecs tampoc tenen motius, que són uns bàrbars, perquè, en la realitat edificada, el món és feliç, consumible i tot conflicte és només producte de paranoies i conspiracions de terroristes i altres dimonis.

És possible que no en tingueu notícia. És normal. Centenars d’entitats sindicals i culturals han organitzat una VAGA DE CONSUM per al pròxim dimars 21 de desembre. Si, com ells bé expliquen, el primer objectiu d’una vaga, com a mètode de pressió, és que l’empresari perda diners, sens dubte, avui dia, una vaga de consum ben orquestrada pot ser molt més eficaç que una vaga general. Amb orquestra o sense, servidor la farà. Carpe diem.