Alfons Garcia ens recorda els centenaris valencians d’enguany i quin de tots, causalment, oblida el Consell: el de Manuel Sanchis Guarner. Es fan 100 anys del naixement i 30 de la mort de l’autor de La llengua dels valencians. Però aquesta amnèsia del Consell no és un oblit més, un oblit com qualsevol altre. Sanchis Guarner, figura clau en l’elaboració de les Normes de Castelló, va ser segurament el filòleg valencià amb més voluntat de consens sobre determinades qüestions lingüístiques que alguns, que ara manen, corrien immediatament a convertir en conflictives. Tret d’alguns actes commemoratius de l’AVL, que no pot oblidar-se’n (però practica l’autocensura de no retolar-lo vistosament en portada), per al centenari del mestre Sanchis Guarner no s’ha preparat cap programació oficial d’activitats. Sí la té, és clar, com no, Juan de Ribera, sevillanovalencià beatificat el 1796, arquebisbe i virrei de València, pare de la Contrareforma autòctona, creador del col·legi Corpus Christi de València i assot inclement dels moriscos fins a l’expulsió el 1609. En fi, un sant.
Recorde 43 oblits més.
6 respostes a «Oblits i sants»
Sense ànim d’esmenar el fons de la qüestió, en el cas de l’AVL i Sanchis Guarner hi hagué activitats el 2007: http://www.avl.gva.es/premsa.asp?id=209
O també: http://www.avl.gva.es/premsa.asp?id=207
Respecte del Consell, això que dius i més encara.
No vull dir que l’AVL passe del tema. Té gent sabuda que ni pot ni, n’estic convençut, vol. Només detecte que no hi ha un rebombori a l’alçada del mestre en el seu centenari i, vulguem o no, al capdavall, això és pèrdua.
Evidentment. Ja he dit que no qüestionava el fons del que denunciaves. Hi ha evidències que no són discutibles.
Corpus delicti, només denunciable.
Quanta raó tens!!! L’oblit de Guarner és un «oblit a posta», d’aquells que tenen la voluntat d’ignorar a cosa feta. Quant a la «santedat» de determinats personatges de l’Església… millor deixar-ho córrer. Jo tampoc no m’oblide d’altres «43 oblidats», per molt que el nostre (?) govern no vulga rebre’n els familiars. En fi, que fa molt la guitza tot plegat. Salutacions
Hola Francesc. Hi ha oblits i oblits. Encara no sabem com d’important pot ser l’intangible paper del secretariat bloguer, però caldria, per molt previsible que siga, que alçarem acta de les omissions monumentals dels Molt Subornables.
Com vols que jo escriga unes memòries?
És el que he fet, et diré, si insisteixes.
Jo no he fet més que escriure unes memòries,
uns incidents de navegacions.
Vicent Andrés Estellés