– Escolta… han dit que tot allò del quètxup és veritat!
– No fòtigues, de veritat que és veritat?
– Ho han publicat tot.
– Però nosaltres ja ho sabíem, que hi havia molt de quètxup…
– Ho sabíem, però no ens ho havien confirmat.
– I quina és la diferència?
– Que per fi han confirmat l’existència de quètxup.
– Ah… Però ho han confirmat els autors?
– No, els autors no.
– I qui ho ha confirmat?
– Ells.
– Ells? Aleshores, ells diuen ara el que tots nosaltres ja sabíem?
– Sí, però amb papers plens de quètxup. Nosaltres només ho imaginàvem.
– Ah, els papers. I per què nosaltres ja ens imaginàvem quètxup, i no cuscús?
– No ho sé…, una casualitat?
– Això serà. Passa’m l’allioli.
Si, ja se sap, ens van passejant el quètxup pel davant, ara els uns, ara els altres i, al final de tot, val més l’all-i-oli. Però n’hi ha que no ho saben. Practicant l’estoïcisme, bon dia.
Mare meua si canviarem la paraula quètxup per … !
Què no s’animen els lectors de Salms per dir la seua?
-Sí, Clidice, cal practicar-lo de tant en tant… És saludable.
-No t’animes tu, príncep, a canviar la paraula? Vinga, que et note les ganes de volar el catxerulo.
[els lectors ja tenen prou faena de ser lectors de salms; no me’ls canses més, pobrets]
Home no digues això; quin tipus de lectors seríem si ens fatigarem tan sols per llegir?
El que passa és que no podem iniciar sempre el ball de paraules els mateixos… donem un temps perquè el personal s’ho rumie…
La por ?… Que ens oblidem d’aquesta invitació i no fem el canvi de quètxup a …
Però em sembla que ja has deixat intel·ligentment massa pistes perquè no ens perdem.
Vinga va, en diré unes poques a veure si n’encerte alguna:
– Kosmos aeri i Kaos vocacional?
– Güisqui lids?
– Jubilacions desestimades?
– Política de bisturí i façana?
Ostres, lectors i amics de Salms, on collons us amagueu?
Digueu alguna cosa o visc en un perenne solipsisme?
Solipsisme invers:
