És significatiu que la sentència del Tribunal Suprem contra, entre altres, la immersió lingüística es faça pública (PDF) el mateix dia que el Sorteo de Navidad de la Lotería Nacional plou premis i milions d’euros a Catalunya. Xa, quina casualitat… No em trec del cap que la sentència és una reacció gairebé militar, absolutament calculada per a la restauració dels marges d’acció política que els partits regionalistes havien perdut. Per a falcar-se en el càrrec, necessiten reprogramar les dissidències obsoletes. Però n’hi ha marge social, realment? En qualsevol cas, que aquest assalt a la sobirania catalana coincidisca, a més, amb un enfonsament ressentit del PSC i l’allargada investidura d’Artur Mas, és una burla i un gargall a la cara dels ciutadans després de tants anys d’immersió. El senyor Mas parlava fa uns dies de transició nacional. Cap a què? Cap a la nación española? A l’editorial d’avui, Partal ho diu alt i clar: això és un cop d’Estat.
«Perquè no hauríem d’oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l’estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d’un cos organitzat i autònom dins l’estat –talment l’exèrcit».
Sortides: desobediència civil, rebel·lió ciutadana, independència. Que se rompe… Ara sí que s’ha trencat.
No sé si és un cop d’Estat (cop de Nació?, podríem dir-li), però és una esmena a la totalitat: miren, si això tampoc, què volen que els diga…
Una esmena totalitària, doncs.
Off course.
Ja veurem com ens en sortim d’aquesta ensulsiada, que ho veig difícil amb un tapat del Zapatero manant i la resta en desbandada.
La guerra tot just ha començat i els camins d’enmig s’han fos. Per tant, això només pot acabar de dues maneres: o molt malament, o molt bé.