Antologia personal
Antologia de versos o bé de proses relacionades amb la poesia
-
Sea Iris
Sea Iris I Weed, moss-weed, root tangled in sand, sea-iris, brittle flower, one petal like a shell is broken, and you print a shadow like a thin twig. Fortunate one, scented and stinging, rigid myrrh-bud, camphor-flower,…
-
Where the bee sucks
On liba l’abella, hi libe jo; a l’esquella del cucut faig non; m’hi ajoque quan udola el mussol. A lloms del ratpenat alce el vol a l’encalç de l’estiu, ben joiós. Joiós, joiós vaig ara a…
-
Un vaixell de marbre
George Gray He examinat moltes vegades el marbre que van cisellar per a mi: un vaixell amb veles calades, descansant a port. Realment, això no retrata el meu destí sinó la meva vida. Car se’m donava…
-
De retorns i llunyanies
Petit recull de citacions de poesia catalana al voltant dels conceptes de retorn i llunyania. ~.~ ~.~ Llir entre cards fins a veure la porta de mos delits sobirans son vengut: no hi he tocat, ans me’n torn…
-
Man be my metaphor
EN EL CENTENARI DEL NAIXEMENT DEL POETA DYLAN THOMAS WEBS DEL CENTENARI: dylanthomas.com | dylanthomas100.org Veu: Dylan Thomas Escoltar IF I WERE TICKLED BY THE RUB OF LOVE If I were tickled by the rub of…
-
«Omnientusiasmant»
Em demanes com m’ha anat tot aquest temps? Doncs, com a qui ho ha perdut tot per guanyar-ho tot. Sovint, és cert, tornava de l’arbreda de Diotima com un embriac de triomf; sovint havia d’anar-me’n per…
-
«Should Lanterns Shine», de Dylan Thomas
Escoltar Should lanterns shine, the holy face, Caught in an octagon of unaccustomed light, Would wither up, an any boy of love Look twice before he fell from grace. The features in their private dark Are…
-
No sóc dels qui han abandonat la terra…
No sóc dels qui han abandonat la terra en mans d’enemics, perquè la devastin. Menyspreo tant els vulgars afalacs, no els donaré cap cançó de les meves. Pel desterrat, però, sento un dolor tan infinit com…
-
Mireu-me bé, sóc jo
Aquest poema et sap i t’ha mort. Alexandre Navarro Mireu-me bé, sóc jo: qui escup i qui complau qui crida i calla i pensa i es fa cendra. Qui recela i confia i trau les dents…
-
Senyals de març
Hom veu la lluna darrera de nostra perera en flor; cada flor de la perera sembla una gota de plor. Enllà una donzella espera d’algun xiuxiueig el so: molla de la llum lleugera s’inclina de l’ombra…
-
L’animal que no existeix (II)
Estotjaves peixos de pols dins el secret escriny. Eres petita, com una larva vinguda del no-res, i jugaves. Parsimoniosament, cuinaves no sé quins queviures invisibles i jo et mirava i m’hi delia, i els ossos del…
-
Cançons de l’enforcall (III)
Aquesta capsa dolça de molsa que et guarda, amb pany fadat; que oneja sense fressa, ni pressa, amb bleix extasiat, és el meu cos que et serva com l’herba serva el crit del seu verd; que…
-
II. Homenatge a Darwin
El vuitanta-dos coma zero sis per cent del creixement ponderat d’aquesta economia mundial ha estat, enguany passat, de diners purs. És just i saludable, és espiritual progrés i pura estètica, que els acrescuts mengen paper moneda.…
-
XIII (Vindrà aquell vent…)
Vindrà aquell vent del nord que neteja esperits disfressat de captaire mentre feia dissabte. Oh com m’agradaria el ferm posat dels altres, dels que vénen del nord amb els tòpics als ulls. Sort en tenim, dels…
-
Dona que esperes
Dona que esperes com en altre temps. Adés adés que et deixaves anar: l’olor de la roba neta, el silenci puntual del migdia i la fam que en deien pecat solitari. Dona que esperes com el…
-
Sang
Clava‘m la punta de l‘ham al dit: mira l‘oculta força que brolla amb quin delit. Com qui s‘afona contra la nit, som una sang batent, un fang color d‘oblit. Jaume Subirana :: Flux (De Rapala)
-
El pacte
Tinguem en compte que s‘han posat d‘acord i s‘obren pas entre la multitud: entre els aplaudiments, semblen vedets i inauguren passejos, escoles, aeroports. l‘ull del captaire no els enlleganya el cel, la regla de la puta…
-
Endreces
Infinitament no ha de ser el que és i tots convindrem a una memòria, cada any com enguany quan el sol repique la sonora carència de les mans i esclate el temps en lluminosa xicranda, sense…
-
Ser pont
La vida és un pont i, contra tots els pronòstics i contra totes les contradiccions, vull creure-ho sempre, content, trist, convençut. Les meues creences no saben de cap déu. No creuen que cap creença ens salve,…