Skip to main content
Antologia personal

Mireu-me bé, sóc jo

Per Dijous, 2 abril, 2009juny 15th, 2009Sense comentaris

Aquest poema et sap i t’ha mort.
Alexandre Navarro

Mireu-me bé, sóc jo:
qui escup i qui complau
qui crida i calla i pensa
i es fa cendra.
Qui recela i confia
i trau les dents
i amb les ungles arrapa
la insistència.
Qui menteix i enamora
qui diu la veritat i recula
i s’afona.
Qui s’està quiet i plora
i reviu, denuncia
i udola.
Mireu-me bé, sóc jo:
poema que ara s’escau
o que redola
que agafes o esmicoles
i a una altra cosa…

Susanna Lliberós
(«Cel·les», Viena Edicions, Barcelona, 2008)