Hom veu la lluna darrera
de nostra perera en flor;
cada flor de la perera
sembla una gota de plor.
Enllà una donzella espera
d’algun xiuxiueig el so:
molla de la llum lleugera
s’inclina de l’ombra al do.
Un núvol, ans prepotent,
minva, esperonat pel vent,
i cap a la lluna trota.
Hom sent en l’aire embaumat
l’últim plany d’amor del gat
i el primer de la granota.
Josep Carner
«El cor quiet»
(del poema «Fruiterar florit»)
