Antologia personal

Ningú no ens pasta de nou de terra i fang, ningú no conjura la nostra pols. Ningú. Lloat sies tu, Ningú. Per a amor de tu volem florir. Al teu encontre. Un no-res vam ser, som,…

Quan ja no pugues més, i no albires cap llum, I els peus et diguen prou… Continua. Si s‘ha fet ja de nit, i no veus el camí, I inclús l‘òliba dorm… Continua. Si et fa…

Gairebé una figura en l‘herba una promesa fràgil ja diàleg entre terra i planta s‘agosarà a la resistència arrelarà davall la terra, llest, cercant el caliu del sol, la banda de la pluja prendrà espai entorn…

El criterium era l‘acostumat: primer els imitadors, els censors, els detractors i els arribistes i després, de tant en tant, permetien que un oblidat sortira un poc a flot. El futur de la poesia està en…

Els bruixots desvergonyits han capgirat l‘ordre de les coses sense cap contemplació i no ens han previngut del futur. Després quan ens hem contemplat davant d‘aquell espill sinistre ja no érem nosaltres o potser sempre havíem…

Encara no s‘ha pogut provar que els morts vulguen ressucitar. De vegades els sentim ben a prop de nosaltres car és aquesta llur herència. No és massa, un gest, una paraula i tanmateix res no explica…

l‘arrufada de celles del pastor que planta cara als llamps conté la glòria, els seus estralls i tot l‘horror. Del cel cauen àngels com torres, una faula de trons majestuosos i infinits. Però l‘home, nosaltres, armadura…

Sobre Salvador Puig i Antich «(…) D‘’aquí a quatre hores, seràs només un nom. El nom d‘’un mort flamant, reivindicable; amb el que alguns polítics sense sang, que es diuen esquerrans i no han fet res…

Els dies passen amb la inèrcia d‘un canvi de guàrdia Lent i llefiscós com l‘indici del llimac Rera els murs tan sols aguaiten bruixes i boirines però Pensa que els déus han lliurat els designis al…

Després de cada lliçó aterraven les preguntes. / l‘interrogant incògnit i totes les boires horribles. / Fet i fet, cada lliçó apresa esdevenia un pou, / un pou fosc i alhora un pou d‘on s‘extreia /…

Mira, no pido mucho, / solamente tu mano, tenerla / como un sapito que duerme así contento. / Necesito esa puerta que me dabas / para entrar a tu mundo, ese trocito / de azúcar verde,…

No et dedicaré cap poema, no t‘escriuré ni un sol mot, ni una sola paraula; no m‘entretindré dibuixant el teu nom en cap platja ni en cap paper pretensiós. Malgrat això, no vull oblidar-te: vull odiar-te…

Que difícil alçar-se / i mirar l‘altre cos, tan nou encara, / amb una amarga serenitat d‘esquerda. / d‘una nit conegut. Només i per a sempre. / Anit, la bogeria… Units en un espasme, / comunitat…

[Arbor intrat — 1] Per què véns, dòcil, avui que no t‘invoc / i vas, obscena, somrient al meu costat, / saltarejant, grotesca, com una que fos jove, / cercant / amb cec desig els meus…

Els expulsats de la societat formen / una societat encara més gran / que la societat de la qual han estat expulsats. / Però no es diu societat. / Es diu bossa / de marginació estrictament…

d‘una altra manera. Encara t‘he de trobar a faltar, / quan el teu comiat t‘usurpe el gest / d‘algun adéu perdut davant de mi / i d‘una sola nit tremole el goig / de les hores…

És culpa meva? He de negar la culpa. No veig la culpa, una culpa tan gran. A molts llocs passaré per foraster. No seré ben rebut com a alemany. Ara no em trobo reunit amb els…

Mentre tu tractes de transformar el món / el món et transforma / Has oblidat el teu somni / Aquesta és una de les tragèdies / de les evolucions i de les revolucions / No les…