Ýdalir

bones-festes-2016-jp

 

Ýdalir heita
þar er Ullr hefir
sér of görva sali.

Grímnismál / Edda poètica
bones-festes-2016-jp
Bones festes.

Ni ales ni aletes. Ni cel ni mar.
Tots els blaus foren d’ensopegar.

A les palpentes fonedís, poues
verds del gris en la fosca dels trulls.

Tots els blaus del mirall foren ulls.
Ni mar ni cel. Ni ales ni aletes.

Dempeus en pau? Full en blanc. Recer.
A cor què vols, l’arrel. Mans quietes.

En La major

nectari-barcelona-nollegiu
turner-tempesta
Fishermen at Sea, de J. M. W. Turner

Xops de tardor,
hissarem La major
amb Do de pit,
velams brogents
d’un buc trement
al fons de la nit.
Vents de maror!

 
Edicions del Buc porta avui Nectari a Barcelona, a la llibreria Nollegiu. Serà a les 19.30h en companyia del poeta i amic Ramon Ramon, que dirà Els temps interromputs. Hi esteu convidats.

No verbal serà la memòria tota

 

porcar-nectari-argot-castelló

Archibald MacLeish va escriure que un poema hauria d’existir sense paraules, com el vol dels ocells. Més encara: no hauria de significar, sinó ser. Coetani, Carl Sandburg hi va insistir: la poesia és un animal marí que viu a la terra i espera volar per l’aire. Ser, dir les coses sense acabar de pronunciar-les, sempre ho fa acaba fent molt millor la vida que els versos, però la poesia ho intenta, agafa embranzida i a vegades s’hi enlaira, ni que siga a les palpentes, sabedora que, fora de l’aigua, els peixos es moren. Siga com siga, ni aletes ni ales: entre cel i mar, de peus a terra, la poesia dóna, dóna un testimoniatge diacrític del vent i del foc i, inútilment –sense utilitat rendible–, apama la desmesura amb mans humanes. D’aquest videopoema, ara recuperat i refet, podria afirmar que fou origen de Nectari, però mentiria, perquè recorde amb precisió fotogràfica que, mesos abans, a Montparnasse, vaig veure créixer flors sobre la tomba de Baudelaire –confident de mon rêve infini– i a penes sé de quina llavor van néixer. Però aquest sí: nascut d’un instant bell i extrem, és el que finalment n’ha quedat, uns blaus remots, un lleu perfum de vainilla i sal, molt abans de les preguntes i molt després de la mudesa. Pol·len al vent, a penes nèctar i auguri, no verbal serà la memòria tota. Així sia.

Aquest dijous tretze d’octubre presente l’acurada edició que n’ha fet Buc a la llibreria Argot de Castelló, a les set de la vesprada. Valga de convit el videopoema. M’acompanyarà, i és un honor, Josep Joan Conill, que d’això, com Sandburg, també n’ha dit la seua al llibre de poemes Signes antipersona (Contra la poesia): «estèrils com el bram sense esperança/ del cetaci obsedit per un designi d’ales/ que anhela navegar pel firmament,/ camarada entremaliat dels núvols».

Primera magnitud

Nectari-Blossfeldt

 

diagrama

En companyia de Marc Granell, aquest dimarts presente Nectari a la llibreria Fan Set de València (19h), i he ideat per a l’ocasió un videopoema amb «Primera magnitud», versos inicials del llibre editat per Buc. He tingut la gran sort de poder comptar, a més, amb l’amable i sensible col·laboració de les traductores Imma Coret i Heike Van Lawick per a l’alemany, i Isabel Prieto per a l’anglès, a més d’una versió meua en castellà, que poden ser visionades en tres peces bessones. Des d’ací, la meua gratitud. Aquest dimarts, a València, començaré la lectura amb aquest poema apamat en la desmesura, preguntes esbalaïdes per una bellesa que prescindeix d’interrogants, cesures i respostes. O com diu Bauçà: ponderables fora mida.

Deutsche Version  |  Versió castellana  |  English version

Presentació de Nectari a València

nectari-valencia
And spill their nectar in each drop of dew
Henry David Thoreau
marc-granell-josep-porcar-2
Foto: Alexandre Navarro

Fa uns dies que apareix ací al blog, a la columna de la dreta, la imatge de la coberta de Nectari, llibre de poemes ara publicat que vaig començar a escriure durant la tardor de l’any 2012. Buc n’ha preparat la presentació en companyia de l’altra novetat de l’editorial, Els temps interromputs, del company Ramon Ramon, i serà aquest dimarts 27 de setembre, 19h, a la Fan Set de València, abans 3i4, coincidint a més amb la renovació de la imatge de la llibreria. Ens acompanyaran els poetes Marc Granell i Begonya Mezquita. Hi esteu convidats.

nectari-valencia

Poeta i mussol, piulades al vol (XVIII)

mussol-nectari

mussol-nectari

¿On la rosa i la veu cridant campanes?

Marc GRANELL

 

~.~

 

No deixis, llum,
la fulla caure
d’hora i lluny.

fullacorombra

 

~.~

 

L’ombra despresa
de l’ombra de la fulla cau
tardors després.

fullaempremtada

 

~.~

 

I no sabràs mai, mentre vola,
si arrela abans la fulla o l’ombra.

fullavol

 

~.~

 

Set
de setembre i sense
aigua.

 

~.~

 

Vas estendre els records
perquè s’eixuguessin.
Sabies que el vent abandonaria
l’ombra i se n’emportaria la pell.

robaestesa

 

~.~

 

De quina tardor
cauran enguany
les fulles?

poemabenedetti

 

~.~

 

Vés! Besa
a vessar, car el bes
no s’ajorna i, si un cava
el torna, cap llavi s’acaba.

cavabeso

 

~.~

 

Marxar és un poema que no ha de tornar.
No és breu ni mereix, de passada, ser
escrit amb els peus, ni a mà alçada,
com els adéus.

 

~.~

 

Si la llum fa figa,
l’ombra perfà el cor.

figombra

 

~.~

 

La flor és extraordinària.
Les fulles són una prioritat.

 

~.~

 

Si tot és irrecuperable,
no hi ha res perdut.

 

~.~

 

Girasols a les cadires
s’assolellen, mengen pipes.
En el LA de la bellesa,
girallunes oprimides.

A Luis Eduardo Aute

 

~.~

 

Caminem espectrals i tot se’ns crema.
L’ombra se’ns carbonitza en tocar terra
i, si mirem enrere, agost
no n’ha deixat ni la cendra.

ombrajosep

 

~.~

 

We are always the same age inside.
—Gertrude Stein

aniversri

 

~.~

 

Narcís no s’hi emmirallava.
Vigilava les aigües, l’únic
laberint on quedava Eco.

ecor

 

~.~

 

L’ull a la tija i la tija a l’ull.
Estimbada galàxia al sorral,
lenta és la casa del ciclop mut.
Cap rastre de bava per l’ullal.

cargol-sorral

 

~.~

 

Flor pura, recordar és
l’infinitiu que es fa de nit, mar
desenfocat d’un altre cel
que, estel, encara sura.

records-montaner

 

~.~

 

Si és tel l’estel, cap mel al cel.
Llepa la bresca ran de pell!

nuca

 

~.~

 

Nits d’estiu. L’aigua ensenya estels
i amfibis a la lluna, i a contrapèl
la pell s’adiu amb la llum d’una duna.
Demà set de sorral i dejuna!

 

~.~

 

Sovint som l’adéu de la mà
que altres tenen por d’alçar.

 

~.~

 

Cor hivernacle
el silenci de fulles
caigut a terra.

 

~.~

 

De vida caramulls, un cel
de vainilla la mel als ulls.
Dolç or el cor i el seny sense
brida que abellidor et bull.

crepuscle

 

~.~

 

Mosquits en maig, i piquen, i no plou,
i cap bassal que emmiralle el fibló de la catàstrofe,
i quin poc trellat, i anar fent.

 

~.~

 

A horse rider’s heart
is not a pedestrian hamster.

cavallets-de-fira

 

«Passion flower», de Mina

Castell de la promesa

castell-platja
sabrem morir distrets en la claror
Pere GIMFERRER
castell-platja
Primer esborrany del poema

Àvidament, com l’infant trau
rastell, entusiasme i poalet,
vora mar trac llibreta, blaus,
llapis vell i recorde, sonalla
rasposa, la sorra a les dents:
aquest castell ja l’he escrit
—adarb, barbacana, muralla,
merlets, soldats, pont llevadís.
L’he circumval·lat a pleret
amb talaies, fossats i dics.
I perquè la mar, cada nit,
me’l torne a ensorrar, ací
em deixaré ungles i dits.
 

«Sand castle», d’Isaac Delusion