sabrem morir distrets en la claror
Pere GIMFERRER
Àvidament, com l’infant trau
rastell, entusiasme i poalet,
vora mar trac llibreta, blaus,
llapis vell i recorde, sonalla
rasposa, la sorra a les dents:
aquest castell ja l’he escrit
—adarb, barbacana, muralla,
merlets, soldats, pont llevadís.
L’he circumval·lat a pleret
amb talaies, fossats i dics.
I perquè la mar, cada nit,
me’l torne a ensorrar, ací
em deixaré ungles i dits.
Primer esborrany del poema
