Poeta i mussol, piulades al vol (XVII)

Only a hoot owl
hollows, a grassblade blown in cupped hands

Dylan THOMAS

 

~·~

 

Tot sacrifici, a l’ara, i no de l’ara.
Fi de latència i cap record d’empara.

#fil

 

~.~

 

Em fas, com rius, la boca aigua.

#fil

 

~.~

 

vers a negra o verme i ona,
d’alcanna no me’n falta,
car del cor a la boca
l’ena mora i hi ressona:
mannà de la moral més alta!

 

~.~

 

Errar sense resposta
testimonia un encert:
com el vent engendra
un pòsit de silenci
que ressona com un tret.

#fil

 

~.~

 

Totes, totes, totes
les flors són xopes,
no només les roses,
quan plou com ara.
Quins, quants amors
paren, encara, les copes?

 

~.~

 

Rosa profunda,
laberint infinit,
d’un tir al blanc
m’has fet formiga.

#Borgiana

 

~.~

 

Crac! Dues vegades
trauré punta al silenci
trencat pels teus ulls.

 

~.~

 

I vinc de puntetes
del fons de les mines
per dur-te silencis
al fons de les nines.

 

~.~

 

La mà lluny com una branca extremitat
del cor com una arrel quan dius:
batec.

 

~.~

 

No era poma aquell codony
amb bells llavis de magrana.
La mà al foc de la tardor
vaig posar perquè brillara.

#MagranaNord

 

~.~

 

Pel rastre de silenci
flaires la sorda
emboscada dels morts.
Pel rastre de pètals la mel
negra de la negra flor.

#fil

 

~.~

 

A l’arbre despentinat
pel temps torna la fulla, usurpada
al vent.

#fil

 

~.~

 

Flors de Coleridge
al balcó de casa.
Abelles, brunzits,
cap somni ajaça!

#fil

 

~.~

 

On vas perdre un guant
ha crescut una flor.
Absent, així ha de ser dit
cada pètal.

#fil

 

~.~

 

El buit
d’un guant
és una flor.

#fil

 

~.~

 

Ja sóc qui no sóc.
Un cuc que es descús
en fils folls de llum,
un verm veremant ver
al fons del teu vi
la lluna arraïmada
fins que siga plena
de nit.

#fil

 

~.~

 

En nua la més nua l’hivern al cel.
Embranca’t, primavera, i busca’n l’arrel.

#fil

 

~.~

 

Hivern desprès, primer groc
del sol, tubercle a la pell
de la tardor, la fosa neu
de la mort, la gran rosa de foc.

#fil

 

~.~

 

ni orba branca
ni ombra ja ni reflex
ni res de res

#fil

 

~.~

 

To be leaf,
not a belief.

#fil

 

Escoltar

«Owl eyes», de Herb Geller