Antoni Albalat (Castelló, 1961) deixa de banda, en aquesta exposició, els seus motius habituals: la fotografia de natura, els insectes…, per a acostar-se a referents quotidians des d’una perspectiva poètica molt pròxima a l’abstracció. Sota el títol «Un coup de Leica jamais n’abolira l’hasard», la reelaboració de motius trivials passats per un tamís que ens allunya de la visió lectiva constitueix un joc intertextual, o si preferiu, intervisual, d’un fort poder evocatiu. Albalat em va proposar que treballara la part verbal de la seua exposició i vaig tindre el plaer d’escriure uns breus tercets asimètrics –sense cartabó– que, sense les imatges que acompanyen, perdrien encís i gràcia. Com diu Albalat, les versigrafies formen un tot amb les imatges i, més que davant d’una exposició, us trobeu davant d’un llibre de poètica visual i textual, penjat a la paret. L’exposició estarà oberta fins al 12 de juny a la sala Los 9 Novísimos, de Castelló de la Plana. Podeu contemplar més creacions d’Albalat al seu blog.
