Lectures

  • MOLT MÉS QUE UNA HISTÒRIA VUITCENTISTA D'AMOR LÈSBIC

    En uns anys no tan llunyans els temes lèsbics servien per animar el porno de consum, i ens mostraven un lesbianisme que era, de fet, una fantasia masculina. Fa poc vaig tornar a veure, per la televisió, aquella història terrible que és La calúmnia, la sortida a una homosexualitat femenina no permesa i íntimament reconeguda, en una història no pornogràfica, era el càstig, l'autodestrucció. Tot i amb això, per les seves pròpies característiques domèstiques, el lesbianisme podia passar més desapercebut que l'homosexualitat masculina, en molts casos. En tot cas sovint no valorem prou la llibertat de costums i pensament de la qual, al […]

  • Assemblea de Festes… descafeinada!

    El Consell Rector del Patronat Municipal de Festes va aprovar el divendres 11 d'octubre la proposta de la presidenta, relativa a la convocatòria de l'Assemblea constitutiva d'aquest organisme i tot seguit la sessió ordinària de l'Assemblea General de festes per al 19 d'octubre a les 10.00 hores, sessió en la que entre altres assumptes es faria la valoració de les festes corresponents a l'exercici 2019.Una assemblea que no tenia com a missió l'elecció d'una nova Junta de Festes però que s'ha declarat constitutiva per iniciar un nou cicle de 4 anys. Amb un caràcter informatiu i reflexiu, i que d'alguna manera ha obert els terminis per al procés de renovació […]

  • Ja ve l'hivern

    Em dic Helena,visc a l'Hospitalet,m'agrada l'hermenèutica,els holes i no els adéus,i els homes una mica.

  • REIVINDICACIÓ DE LA COMPASSIÓ

    La compassió, concepte procedent del terme en llatí cristià compassiō, format per com- («amb») i passiō («patiment»), és un sentiment a través del qual hom comparteix el sofriment d'altri. A diferència de la pietat o de l'empatia, la compassió implica sovint la voluntat d'implicar-se per tal d'alleugerir la pena de l'altre.És considerada per la majoria de tradicions religioses i per altres corrents de pensament com una de les més grans virtuts.Un dels sentiments que avui està mal vist, al costat d'això que en diem caritat, és la compassió. Les paraules canvien, amb el temps, i prenen diferents significats, sorgeixen […]

  • La desil·lusió de l'IMSERSO

    L'Institut de Majors i Serveis Socials, IMSERSO, naix el 2004 per transformació de l'Institut de Migracions i Serveis Socials, anteriorment Institut Nacional de Serveis Socials, amb competències de protecció a les persones grans, amb gestió de diferents programes, plans i serveis per garantir un envelliment dels ciutadans espanyols de manera activa i saludable.Dins les diferents seccions en què s'estructura aquest organisme, espai de majors, envelliment actiu, innovació, prestacions..., destaca cada vegada més, per allò de l'augment any rere any de les persones jubilades, la dels programes de turisme i termalisme, creats amb un doble objectiu, proporcionar a la gent gran estades en […]

  • Història fora de classe

    No sabem encara fins a quin punt són anys, mesos, setmanes i dies decisius per a què a Catalunya, a Espanya i a Europa —a la vaciŀlant Unió Europea, on no haurien de becar tant amb sobre els cinismes pragmàtics del estats—. Amb tot, hi ha qui està ben segur que estos dies, més enllà de les recopilacions televisives de cap d'any, apareixeran en els llibres que estudien la societats d'estos temps:

  • ...I la guerra encara dura

    Sembla ser que en una projecció de Mientras dure la guerra, d'Alejandro Amenábar, a València, hi va haver unes persones d'un grup d'ultradreta que van boicotejar la projecció amb crits de "Viva España" o similars, i amb una bandera espanyola, suposo que prou gran perquè quedara clar. Quan aquest cap de setmana sortia de veure aquest film pensava en eixa notícia. Pobres xics, es nota que no l'havien vista i només l'atacaven pel que havien sentit contar, el que suposaven, allò que a priori els semblava que pretenia Amenábar. Ells creien que la pel·lícula atacava el franquisme, i que donava una visió "partidista" de la guerra civil. Pobres xics, […]

  • Orelles sense filtre

    Almorzem en un bar prop de la faena. No hi anem massa sovint, però fins ara tots els cambrers i cambreres —espanyols o sud-americans—, han fet per entendre-mos i han acabat entenent-mos en valencià en eixe quatre frases rituals que es solen dir a eixes hores en eixos llocs. En canvi, hui, una cambrera que no havia vist mai s'ha posat molt negativa respecte a les seues possibilitats d'entendre

  • UN NÚVOL DE POESIA

    Artur Àlvarez és un personatge singular, un out-sidermultidisciplinari, valent i atrevit, amb una fabulosa capacitat de treball i una notable imaginació. La seua llibertat de moviment, la seua independència i els seus interessos creatius el porten a pagar peatges que el condemnen a la falta d’oportunitats per a promoure i difondre la seua obra musical dins del circuit de la música en valencià, condemnant-lo a un cert ostracisme.Fins ara ha publicat diversos llibres de poesia, la seua poètica s’enquadra dins del realisme intimista. Ha realitzat diverses exposicions pictòriques i el disseny de les caràtules dels seus cedés. I ha enregistrat un gran nombre de […]

  • APERCEBIMENT

    Quan no hi ha antidisturbis, no hi ha disturbis.

  • Un plom fos

    M'oxigene un poc tornant a les rutines reclamatòries. I davant de la resposta que m'arribe d'una direcció general, els responc: Certament, no conec la vostra faena, per tant, no entenc quins són eixos sempre problemes tècnics tan habituals i reiteratius que provoca el valencià en l'administració de la Generalitat valenciana. Fa ja més de vint-i-cinc anys que soc funcionari d'esta

  • Aturada

    No sé quina és la millor resposta al pla de l'Estat Espanyol de desactivar l'independentisme, del qual la sentència d'aquesta setmana n'és només una petita part visible. Treure del mig els líders els funcionarà a curt termini però el tsunami, o el magma primigeni o com en volgueu dir, segueix allà, i cada cop més gran (i empipat). La manca de direcció i objectius crearà situacions incòmodes, com les que hem vist aquest dies, però ens haurem d'anar-hi acostumant. Fins que algú no reculli el testimoni dels Jordis, els Puigdemont, els Trapero i tota la resta, l'independentisme serà com aquell canó que s'ha deslligat i ara […]

  • ALLÒ QUE DIU LA VANGUARDIA (I A AMNISTÍA LI COSTA D'ENTENDRE)

    Ahir el PEN Internacional va fer públic un comunicat mostrant la seva disconformitat amb la condemna de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ("The sentencing of Catalan writers and civil society leaders Jordi Sànchez and Jordi Cuixart to nine years in prison is a shocking outcome and must be overturned"). En va donar notícia VilaWeb, i avui se'n fa ressò fins i tot La Vanguardia en la seva edició

  • DONES OBRERES I ESCRIPTORES RECUPERADES

    Fa anys, per sort uns quants, s'acceptava, i fins i tot s'explicava als centres escolars de tots els nivells, l'absència de dones en diferents activitats. No es podia negar l'existència d'algunes dones escriptores, al capdavall escriure es pot fer amb molt pocs materials i en estones de lleure, però no coneixíem pintores ni compositores ni tantes altres professionals rellevants, del sexe femení. Avui resulta que en surten per tot arreu, gràcies a la darrera onada de feminisme i a la tasca de molta gent. El que sobta no és que les dones tinguessin dificultats per a exercir qualsevol professió. El que inquieta és que algunes dones, d'estaments relativament privilegiats i amb […]

  • Aparició

    Cancó de la setmana: The night in silence under many a star (G. Crumb) - J. DeGaetani, G. Kalish Walt Whitman és un dels poetes fonamentals de la literatura americana. Aquest any es compleix el bicentenari del seu naixement i això ens dona una excusa per escoltar una tercera cançó amb un poema seu, després d'escoltar-ne O you whom I often and silently come, de Ned Rorem, i To what you said, de Leonard Bernstein.

  • Ull a ull

    Els cossos policials que actuen a Catalunya es veu que tenen certa devoció per allò de l'ull per ull bíblic —la llei del talió que en dien— però es veu que ho han interpretat d'una manera peculiar: «ull a ull». Sembla que van buidant els ulls dels ciutadans catalans que es suposa que haurien de protegir —els haurien de protegir l'exercici dels drets, el compliment dels deures i la integritat del

  • PORTER

    Tal dia com avui, ara fa cinquanta-cinc anys, morí a Santa Monica (Califòrnia) un dels més grans compositors (i lletristes!) de la música popular del segle XX, Cole Porter, carn de mite, de fama. Havia nascut a Indiana el juny de 1891, i ja de jove va convertir-se en un referent del teatre musical nord-americà, després del cinema en la gran època del mitjà i, en paral·lel, també en un clàssic

  • La «justícia» no entén de democràcies

    El Tribunal Suprem espanyol ha fet pública la sentència contra els dirigents independentistes. «Contra» eixes persones, com a bocs emissaris, i «contra» els drets d'expressió i manifestació quan són utilitzats per a intentar conformar una realitat política democràtica diferent i alternativa, encara que siga paraŀlela, inviable, suspesa o iŀlegal. No ha segut a favor de la legalitat, la justícia

  • SEDICIÓ

    Foto d'Ariadna Rodríguez Masià

  • WOLE SOYINKA, LITERATURA, POLÍTICA, I LES MOLTES SERVITUDS DELS PREMIS GROSSOS

    En Juan, del blog Cinefília Sant Miquel, em recorda que, pel que fa a la literatura nigeriana, caldria mencionar Wole Soyinka, qui el va rebre l'any 1986. Probablement per això del Nobel molts llibres de Soyinka es van traduir al castellà, fins i tot algun d'ells al català. Per esmenar un oblit imperdonable li dedicaré aquesta entrada.Soyinka, com d'altres intel·lectuals del seu país, va estudiar a la Universitat d'Ibadan, i s'hi va graduar l'any 1954. Va néixer l'any 1934 i té avui, doncs, vuitanta-cinc anys. També va poder fer estudis a Anglaterra, a Leeds, i va fer i dirigir teatre al Royal Court Theatre de Londres. En retornar al seu país va ensenyar […]

  • Els frares de la ronda...

    Aquest matí, dia gran al Raval de Sant Fèlix, ha estat l'acte central, com marca el costum i la tradició, la processó i trasllat des de casa del clavari i la posterior celebració litúrgica per honorar el sant a l'església parroquial de la Sagrada Família, un dels edificis religiosos més representatius de la ciutat de Castelló, que amb la parròquia de la Santíssima Trinitat o l'Escola Pia són fruit del mecenatge de l'arxipreste Cardona Vives, a la fi del segle XIX.Novament els veïns hem renovat el costum en una església que en aquesta ocasió no lluïa les seues millors gal·les, un temple, un immoble, catalogat com a […]

  • Cita dominical / 569: Clara Serra Sánchez

    Per experiència sé que la força de les dones feministes dins de les organitzacions polítiques no sol emanar de la confiança dels líders, sinó de la bandada feminista que els dona suport i les sosté des de dins i des de fora. Clara Serra Sánchez, «La carta con la que Serra ha comunicado su dimisión», Eldiario.es, 07.10.2019.

  • ELEGIA VORA MAR

    L’escriptor i músic de Bonrepòs i Mirambell (l’Horta Nord) Manel Hurtado Juan publica, en Quorum llibres, la seua segona novel·la, Elegia vora mar. Un relat extens i intens que se situa dins del gènere negre i on l’autor ens va dibuixant diversos triangles, un de geogràfic, el que conformen el barri del Cabanyal, als Poblats Marítims de la ciutat de València, el llogaret del Mareny de Barraquetes, a la ciutat de Sueca, i Orà, a Algèria; un altre format per la memòria, la desmemòria i la interpretació falsa o interessada de la realitat; i un tercer afectiu, Agustí, la dona i el rellotger, que conformen els tres personatges de […]

  • CONJECTURES, CONSIDERACIONS I ALTRES REGUINYS

      Sota un títol que és més propi d’un recull d’articles d’opinió o d’un d’aforismes i sentències, l’escriptor de Bonrepòs i Mirambell Manel Hurtado ens oferix una col·lecció de poemes que, com des de la portada ens suggerix, ha organitzat en tres apartats.Conjectures, consideracions i altres reguinys ha estat publicat el maig passat per la barcelonina Edicions Oblicuas. Es tracta d’un recull de poemes que cavalquen entre el realisme de caràcter intimista, l’experiència, l’evocació del temps passat i el realisme social, o dit d’una altra manera, la crítica no exempta de desencant i […]

  • Véncer sense violència

    No sé si és induït pel clima polític i mediàtic previ a la sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre els suposats delictes comesos durant el procés d'independència de Catalunya del 2017, però mentres conduïa em venia al cap la cançó Respon-me de Lluís Llach (1969). No sé com la deu veure el mateix Llach, però se'n pot fer una lectura ben actual respecte les facetes judicials i polítiques de

  • No Good Deed Goes Umpunished by John Giorno

    John Giorno's creative career began in the Pop Art movement in New York in the 1960s. He later brought poetry and audiovisual media together at a time when this was rare. This video features him performing his 'No Good Deed Goes Umpunished'. Giorno died aged 82 on 11 October 2019.

  • La memòria amb llibertat

    Títol: Dues o tres pintes més tardAutor: Ferran ArchilésEdicions del BullentPicanya, 2019508 pàgines   Quan s’ha llegit molt i s’ha escrit molt sobre el que s’ha llegit, ve un moment biogràfic indeclinable en què comences a trobar insubstancials o desproveïdes d’interés bona cosa de les novetats amb què les editorials van inundant periòdicament el mercat. Aquest punt d’inflexió és poc confortable, però també una mica alleujador. Anheles, això sí, trobar un títol que no et caiga de les mans a la pàgina 34, que no et faça pensar que, fora dels clàssics, ja no queda […]

  • Joan Brossa. Contes.

              

  • him

    Lo llamaremos «el crítico», porque a eso, a criticar, ha dedicado su vida. Dice que es feliz leyendo, que nunca le faltará la alegría mientras haya libros por leer. Dice ir por la vida con paso risueño, como un personaje de dibujos animados. Ama, así nos lo asegura cada poco, su vida rutinaria y provinciana, de solterón satisfecho de sí mismo. ¿Por qué, entonces, todo lo entristece y lo hace pequeño, mezquino? No hay reseña en la que no ponga reparos; no hay párrafo en el que no ponga su dedo pueril sobre un fallo presunto o imaginado. Incluso en los libros que le gustan o excitan su entusiasmo –sobre todo en ellos, en realidad, y […]

  • LA VERITAT

    No us cregueu tot allò que escolteu dir sobre mi. No.Viure significa també, seleccionar oblits per escapar-nos de la gravetat que esclafa. Si no fos així, més d'una volta hauríeu d'agenollar-vos davant la tassa del vàter i no paga la pena.Treballe 36 anys amb una colla de companys i cada dia, en veure'ls,  somric, perquè no saben molt, més aviat, ben poc de mi. L'homo sapiens viu estranyat envers els altres.La coneixença d'altri sempre és un misteri i aquesta es desenvolupa com una aproximació. Va molt més enllà d'allò que es narra o s'escriu.Cal anar a l'original, al subjecte, cara a cara, a cor obert, que, de bestreta, saps que no mai […]

  • Meditacions en el desert (1946-1953). Gaziel. L’Altra Editorial. 2018.

    Recull d’articles, notes i pensaments escrits en la desolació de la postguerra, entre els focs creuats del comunisme i del franquisme, perplexe per la desídia de les suposades Europa i nord-amèrica democràtiques que permetien un règim franquista. Abatiment i deliciosa escriptura d’un dels grans periodistes del segle XX a Catalunya. “Segons el sentit que Castella ha donat a Espanya i ha imposat a tots els pobles peninsulars, amb la sola excepció de Portugal, els catalans no som espanyols. No ho podem ser, ni volent. El caràcter, la manera de pensar i viure, els gustos, els costums, la llengua, l’escala de valors col·lectius: la nostra […]

  • El Clot de la Mota

    Del primer llibre de poesia que vaig escriure i que vaig arribar a presentar, fins i tot, a un premi literari, només se'n va salvar, i una mica modificat encara, el títol, que acabà ubicat en un poema titulat «El Clot de la Mota», inclòs, no al primer, sinó al segon llibre publicat —ara sí— i fa molts anys descatalogat: A les palpentes del vidre (Columna, 1998). Així acaba el poema que evoca un temps i, sobretot un lloc, perduts per sempre. En el vers final hi ha camuflat el títol d'aquell protollibre també desaparegut, com tot allò que ja no és el Clot de la Mota: L'últim raig de sol sempre és verd.[...] un món […]

  • I què?

    Títol: Fons de formesAutor: Salvador CompanyEditorial 3i4València, 2019168 pàgines  Aquella inoblidable llibreria. Situada, provocativament, al bell mig del centre de València, ensumant els efluvis de la milla d’or capitalina. La provocació consistia a estar especialitzada en llibres en català, quan voler vendre llibres en català a València s’assemblava molt a voler vendre neveres al Pol Nord. Naturalment, era un esquer massa obvi com perquè no hi caigueren tota mena d’animalons. L’extrema dreta s’hi acarnissava, però la cosa no passava de la dialèctica de l’esprai i l’insult.   Ara, quan la Llibreria Tres i […]

  • 5 minutos

    Ayer, en la Casa de Campo, septiembre mostraba su mejor rostro. Íbamos subiendo por la carretera de Garabitas, admirando el modo en que la dehesa cambia de aspecto conforme se eleva: primero, los grandes pinos tranquilos que miran al norte; luego, el valle de juguete de las madrigueras, donde los conejos se toman su tiempo entre tocones de encina y pequeños arbustos; más arriba, en las estribaciones del cerro, el encinar propiamente dicho, verde y tupido, salpicado también de negrillos, de robles, de castaños… Las tormentas recientes le han dado vida y color, limpiándolo a fondo hasta darle un aire heráldico, como de tapiz antiguo. El verde oscuro y coriáceo de las hojas […]

  • Ibn Khafaja. Trobadors amb turbant. Diwan andalusí. Ministre.

      Versió de Josep Piera ¿Per què has renunciat al lliure pensamentamb què abans t’engalanaves tothora?¿Que potser ser ministre t’ha canviat el tarannà?Ben cert, el ministeri comporta nous costums.  

  • the new therapist specializes in trauma counseling by Claudia Rankine

    Part of a collaboration between the University of Hertfordshire's MA animation course and the Forward Arts Foundation to mark the 25th anniversary of National Poetry Day.

  • I thought I had a very nice time by Liz Waldner

    Liz Waldner voices her poem in this video from Denise Newman.

  • When Geometric Diagrams and Digits (Wenn nicht mehr Zahlen und Figuren) by Novalis

    "Novalis" by Eric Edelman is an audiovisual distillation of the poem, "When Geometric Diagrams and Digits", by Georg Philipp Friedrich Freiherr von Hardenberg (aka Novalis).

  • L’abolició del pensar

    Llegit a  Pensar y no caer: “Alexandre Kojève lo presagió en pleno siglo XX. Observó la deriva de un ser humano que no ha sobrevivido a la Historia, un animal posthistórico que sólo será posible en la técnica, ajeno ya al error y al sentido del error; habrá olvidado qué es la negación, desconocerá el

  • Qui us ven els llibres?

    OBRO FIL Un llibreter que té llibreria al barri del Poblenou de Barcelona, en Xavier Vidal, ha penjat un vídeo a les xarxes en què convida els lectors a comprar al nou web de la seva llibreria, Nollegiu.com. Els arguments per fer-ho? Que els serveixen en un termini de temps raonable, que no paguen impostos

  • La gran reconstrucció [Philippe Lançon]

    Philippe Lançon, L’esqueix de carn (Angle Editorial) / El colgajo (Anagrama) Traduccions: Joan Casas / Juan de Sola L’atemptat contra Charlie Hebdo, la revista satírica francesa que uns islamistes fanàtics van assaltar un matí de gener de 2015, va ser només el primer dels cops que deixarien la República Francesa i els seus ideals de

  • Tardorejant

    La tardor sempre ha estat el pa dels versosel meu pafins i tot si era estiu, tardorejavasóc i seré de tardorperò a ciutat em manquen els tamisos,els ocres, la tristor, els grana i els daurats.Ha plogut molt, ara fa un sol esplèndidla mà em fa mal, i els braços,sens dubte sóc al cap de la tardor i tanmateixisc al carrer, passege vora el riu i estic contentadescobresc cada bri, cada pedra, cada trobada...no em queixe, no, però no sé què dirhe perdut el camí que m'endinsavaen aquell bosc recurrent, endolcit, melangiósencatifat de groc i de paraules.Temps era temps vivia de continu en la tardoravui no tinc tardor al cori, alhora, me l'estime, com s'estimen els […]

  • 2 birds by Martha McCollough

    2 birds is an experimental animation based on a verse from the Upanishads.

  • Marsh by Paul Casey

    Marsh gives voice to the ancient and modern place that is now Cork, Ireland. It covers a vast sweep of human influence from Celtic hunters to a place now populated with mobile phones.

  • Find Me a Word by Gus Simonovic

    Find Me a Word is a video poem exploring language, connection and listening, with a visual stream that incorporates text on screen and moving landscapes.

  • Rentrée és femení

    Encetem temporada de tardor, i ho fem en francès: les dues e del final de rentrée indiquen la flexió de gènere femení. I la veritat és que si repassem les novetats, els canvis en el tetris editorial, les visites i algun aniversari, les dones ocupen (ocupem!) els millors llocs, fins i tot obrint fils com

  • L'obra ben feta

    Títol: No era pecatAutor: Leopoldo PomésEdicions 62Barcelona, 2019253 pàginesLeopoldo Pomés era de la generació d’homes que van quedar estabornits en contemplar el strip-tease metonímic de Rita Hayworth en Gilda. A la Barcelona pia i trista de la postguerra, el braç nu de la Hayworth va suposar un triomf moral per als qui endevinaven un altre món a tocar, ni que fora en una pantalla de cinema.   El títol d’aquest llibre és perfectament adequat. No era pecat: aquella generació va descobrir que només podria ser feliç si, en paraules de Manuel Vicent, en lloc de portadora de valors eterns es reinventara com a fruïdora de plaer […]

  • "Més enllà de l’aspecte blau de l’aigua del cel taronja i del teu somriure hi ha una pregunta a..."

    “Més enllà de l’aspecte blau de l’aigua del cel taronja i del teu somriure hi ha una pregunta a l’aire que encara et manté despert a la matinada. Com si la vida fóra un últim vers d’encaix sospesat pel temps i per la mar.”

  • To Unravel a Torment You Must Begin Somewhere by Luisa A. Igloria

    An exquisitely lyrical poetry film reflecting on a woman travelling life's seasons.

  • "Les [dones] que se'n surten i aconsegueixen fer sentir la seva veu molt sovint segueixen una versió..."

    “Les [dones] que se'n surten i aconsegueixen fer sentir la seva veu molt sovint segueixen una versió o altra de la via “andrògina”, com Maesia al fòrum i Elisabet a Tilbury, i imiten conscientment aspectes de la retòrica masculina. Es diu que això és el que va fer Margaret Thatcher quan va anar a classes específiques per parlar amb veu més greu i així afegir el to d'autoritat que segons els seus assessors li mancava a la seva veu aguda.” - La veu i el poder de les dones, Mary Beard

  • Petar Matović: cap a Europa

    Petar Matović (Požega, Sèrbia, 1978) és un vell amic i un poeta cada vegada més gran. Quan el vaig conèixer fa més de deu anys a Belgrad, tenia dos llibres publicats. En vaig traduir l'últim, Les maletes de Jim Jarmusch, amb Josipa Sokol, per a la col·lecció la Cantàrida. Fa uns mesos, Martí Sales em va buscar per demanar-me noves versions de la poesia de Petar per a un dossier sobre Europa que s'havia de publicar a la revista Idees. Des d'aquelles maletes, Matović ha crescut com a poeta. Els seus temes s'han ampliat, la seua manera d'escriure s'ha fet més complexa: imatges atrevides i sorprenents per a reflexions sobre la vida a les ciutats […]

  • In the Future by Mike Hoolboom

    In the Future is a poetic meditation on the nature of photographic media and its relation to human identity, predicting a world where people will become virtually indistinguishable from photographs themselves.

  • Llorenç Giménez i 'Tarsan'

    Volia haver donat la benvinguda al mes de setembre d'una altra manera. Però les coses van com van. I a aquestes altures tothom sap ja que Llorenç Giménez, el Contacontes, ens va deixar la nit de divendres 30 d'agost. Que se'ns va morir, vaja. A tothom. Llorenç pertanyia —i pertany!— a aquell patrimoni d'amistats que no depenen de la proximitat física, ni de l'assiduïtat de les trobades, sinó de l'afecte autèntic, fàcil, que s'hi estableix. Crec que, la culpa, la va tenir el nostre amor incondicional per la paraula, i la seua filosofia de la rialla, la de Llorenç, i potser també, una situació que vam compartir ja fa anys, quasi vint. D'aquelles que […]

  • The Flame in Mother’s Mouth by Dustin Pearson

    The Flame in Mother’s Mouth is a collaboration between poet Dustin Pearson and film-maker Neely Goniodsky, and among the best of the 2019 Visible Poetry Project.

  • Aquells setembres

    M’he trobat, mentre anava a treballar, amb alguns tractors i amb una d’aquestes estranyes màquines que han substituït les mans dels homes a l’hora de collir el raïm; i he enyorat, com poques vegades, aquells setembres de finals dels seixanta, quan encara érem nens. Per tot el poble, des del matí i fins al vespre,

  • irreducible

    José Ángel Cilleruelo, Pájaros extraviados, Colección La Gruta de las Palabras, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2019, 80 págs. La escritura de José Ángel Cilleruelo (Barcelona, 1960) ha ido asentándose con el tiempo sobre un puñado de estrategias complementarias, o que en su mano se enriquecen mutuamente: la preocupación formal como una vía para generar o vehicular, según, el extrañamiento propio de la visión poética; la investigación de los espacios «entre», el ámbito del arrabal, las afueras, esa tierra de nadie que se extiende entre el campo y la ciudad, pero también ese lugar de nadieen que […]

  • Si hagués d'encabir la mar dins d'un marc

    Un poema de Tonko Maroević per reprendre aquest espai després d'unes llargues vacances (les de l'espai, no les de l'autor).Capvespre a Stari Grad, a l'illa de Hvar, on hi ha a la mar d'en Tonko (agost, 2019).Si hagués d’encabir la mar dins d’un marc:seria amb un de vora sinuosa,però no pas ondulant, que no em calga  d’ingredients aliens fer-ne còpia  enlloc de capbussar-me. El que em cal és escoltar les veus dels núvols i els ventson hom pot reconèixer el murmurii el bram, la transparència i la densitat del perímetre entre el fons i la superfície.A la mar, la llum refracta, s’enfonsa,va perdent limpidesa en cada […]

  • "Una cultura obsessionada amb què les dones siguen primes no està obsessionada amb la bellesa de les..."

    “Una cultura obsessionada amb què les dones siguen primes no està obsessionada amb la bellesa de les dones. Està obsessionada amb l'obediència d'aquestes. La dieta és el sedant polític més potent en la història de les dones: una població tranquil·lament bona és una població dòcil” - Naomi Woolf

  • BiH

    BiH

  • "Li pregunto al Percy com hauria de viure la meva vida  Estima, estima, estima, diu el Percy. I corre..."

    “Li pregunto al Percy com hauria de viure la meva vida  Estima, estima, estima, diu el Percy. I corre tot el que puguis per platges daurades, o per runes, o per polsim. Després, ves a dormir. Oblida’t de la calor del cos, del cor que batega. Després, confia. Mary Oliver” - Ocell Roig, Mary Oliver