Lectures

  • Lo batec dels arbres

    Los arbres formen part de la meua vida. Hi penso mentre vagarejo pel barranc del Toll d’en Vinya. És l’hora darrera de llum del darrer dia d’octubre. La tardor m’és l’estació preferida; potser perquè hi vaig néixer, potser perquè desapareix, per fi, la cridòria de l’estiu. O tal volta perquè el sol ja no s’enfila…

  • "Primer amor Diuen que el primer amor és el més important. Això és molt romàntic, però no és el meu..."

    “Primer amor Diuen que el primer amor és el més important. Això és molt romàntic, però no és el meu cas. Hi va haver alguna cosa entre nosaltres i no la hi va haver; estava passant, és el passat. No em tremolen les mans quan topo amb petits records com un feix de cartes lligat amb un cordill, tant de bo fos amb una cinta. La nostra única trobada al cap dels anys va ser una conversa de dues cadires separades per una taula freda. Altres amors encara respiren profundament en mi. A aquest, per sospirar, li manca alè. I amb tot, just tal com és, sap el que no saben encara els altres: en no ser recordat, ni tan sols somiat, m’habitua a la mort. Pierwsza miłość Mówią, że pierwsza miłość najważniejsza. To bardzo […]

  • Josep Piera, ara i ací: la vida

    El discurs de Vicent Baydal en homenatge a Josep Piera, la nit dels III Premis Lletraferit (Foto: Kike Taberner)Ara i ací: la vida. En efecte, perquè Josep Piera és el gran poeta del goig i de l’esperança de viure, de deixar-nos endur pels sentits i per la bellesa que ens envolta, siga física o intel·lectual. És probablement per això que és un dels nostres lletraferits més estimats i és

  • Josep Piera, un escriptor total (Toni Sabater)

    El discurs de Toni Sabater en homenatge a Josep Piera, la nit dels III Premis Lletraferit (Foto: Kike Taberner)Quan l’any passat encetàrem la concessió, dins dels Premis Lletraferit, del Premi de Cultura Valenciana en la persona de Joan Francesc Mira teníem clar que el guardonat o guardonada havia de reunir bàsicament dos qualitats: una aportació cultural inequívoca i que eixa aportació haguera

  • Welcome to the edge of your seat by Janet Lees

    A recent author-made filmpoem by Janet Lees.

  • Petites necessitats, 87

    T'escric espaiosament aquests darrers dies, però no mai t'oblide. Ets una música que m'encercla pensaments mentre instal·le ordinadors heretats i vells dels fills..., però que tot i els recursos limitats faig volar amb lleus distribucions de software lliure: Lubuntu amb entorn Xfce, Manjaro amb Kde i Linux Mint amb Xfce.  Ara, alliberats d'una mort que dessagna per oblit -botxí que tot ho arracona en grisos llimbs- s'engeguen com milotxes i volen. Duen aquests escrits enllà, ben lluny de la niciesa dels papagais de torn. Elèctriques andròmines que bateguen aquestes petites necessitats i són ressò de vida oculta, autèntica, apartat de modes literàries, però amb ulls ferms. També hi ha bellesa a un "sudo pacman -Syu" o en la […]

  • To The End Of Things, Part 5: Mountains by Martin Heslop and Helen Tookey

    A unique collaboration between poets and places.

  • Nietzsche i Luis Mariano a la Indoxina

    Títol: L'amor, la guerra i altres ocupacions Autor: Joan Daniel Bezsonoff Edicions Sidillà La Bisbal d'Empordà, 2020 179 pàgines    Joan Daniel Bezsonoff, "el nostre escriptor més nietzscheà" (segons Adrià Pujol), torna a un dels seus escenari més estimats (l'antiga colònia francesa d'Indoxina) per ambientar una de les seues novel·les més ambicioses, L'amor, la guerra i altres ocupacions.   Com ja és habitual en l'autor nordcatalà, un estil poderós vehicula un argument situat en els anys anteriors a l'alliberament del Vietnam del Nord del jou francès, en 1954. Com diu un personatge del país, els indígenes només hi volien "que el Vietnam fos vietnamita", però encara haurien de passar molts anys (faltava la […]

  • "FOTOGRAFIA DE L’11 DE SETEMBRE Saltaren dels pisos en flames, un, dos, uns quants més, de dalt,..."

    “FOTOGRAFIA DE L’11 DE SETEMBRE Saltaren dels pisos en flames, un, dos, uns quants més, de dalt, de baix. La fotografia els retingué vius i ara els preserva sobre la terra, cap a terra. Cadascun encara està sencer amb el rostre propi i la sang ben amagada. Hi ha prou temps perquè es despentinin els cabells perquè de les butxaques caiguin les claus, la xavalla. Hi són encara, a l’abast de l’aire, dins dels límits dels llocs que s’acaben d’obrir. Puc fer per ells només dues coses: descriure aquest vol i no afegir-hi la darrera frase. LES TRES PARAULES MÉS ESTRANYES Quan pronuncio la paraula Futur la primera síl·laba ja se’n va al passat. Quan pronuncio la paraula Silenci el destrueixo. […]

  • josephlevitt:Dolemite Is My Name (2019), dir. Craig Brewer

    josephlevitt: Dolemite Is My Name (2019), dir. Craig Brewer

  • "Res no passa dues vegades Res no passa ni passarà mai dues vegades. A causa d’això hem nascut..."

    “Res no passa dues vegades Res no passa ni passarà mai dues vegades. A causa d’això hem nascut sense pràctica i morirem sense rutina. Encara que fóssim els alumnes més llonzes de l’escola del món, no tornarem a repetir ni cap estiu ni cap hivern. No hi ha un dia bessó d’un altre ni dues nits de ben semblants, dues besades de forma igual ni dues idèntiques mirades. Ahir, quan algú va esmentar el teu nom en veu alta, per a mi va ser com si una rosa hagués entrat per la finestra. Avui, ara que estem junts, m’he tombat de cara al mur. Una rosa? I què és una rosa? És una flor? O bé una pedra? Per què, mala hora, t’interposes amb una por innecessària? Existeixes, doncs has de passar. Hauràs passat, i serà bell una […]

  • "Dels records “Estàvem xerrant, / de sobte callàrem. / A la terrassa entrà una noia, / oh, que..."

    “Dels records “Estàvem xerrant, / de sobte callàrem. / A la terrassa entrà una noia, / oh, que bella, / massa bella / per a la nostra estada aquí, tranquil·la. / Bàsia mirà el seu marit espantada. / Krystyna en un acte reflex posà la mà / sobre la mà de Zbyszek. / Jo vaig pensar: et trucaré, / de moment -diré- no vinguis, / ara anuncien uns dies de pluja. / Només Agnieszka, vídua, / saludà la bella amb un somriure”.” - Wislawa Szymborska del llibre Instant ací

  • El cargol i la pedra

    El cargol i els límits del món. La pols. El final de la petjada. Els sediments agrumollats del temps sobre la pedra i el fil de l’aranya que ho subjecta tot. Els pensaments enredats entre les espires del cargol. Els enigmes de la frontera i del més enllà de la frontera. La mirada fixa en

  • A Conversation with Ted Kooser – Shenandoah

    A Conversation with Ted Kooser – Shenandoah

  • Petites necessitats, 88

    Tan sols puc somiar, perquè ara és l'hora en què visc els somnis: m'acompanyes en la llum mentre els arbres udolen la flor de nom que tens. En passejar-te tremolen els vents i tots els mots et corresponen... Abillar-te de vocabulari inesgotable és en què treballe en la tardor.   Joiós i solitari, gris i acompanyat tinc el propòsit dels mots per riquesa; que altres pronuncien l'humil recompensa d'aquesta bellesa.    Oh nuvol blanc, llar i substrat d'un cel blau i ras on arrele i m'hi refugie.     Josep Lluís Abad i BuenoImprimir

  • Petites necessitats, 89

    Volant flors imaginàries cap al teu rostre és com et reconec, amb el palmell de la mà sobre els dies quan dius: - Què soparem avui, els xics no hi són?  Tinc prou amb la mirada per aliment, però no mai ens ha faltat el pa torrat, l'oli verge i la tonyina. Aguaiten tomates i una mica de formatge de cabra al vi; i allà lluny, al banc i tot just a la vora del rebost, llambregen caquis, nous i les primeres taronges.  Als teus ulls s'ha ensenyorit la tardor; celebrem-la que ja vindrà l'hivern.  Seurem a taula, a la butaca, i tu veuràs imatges, llegiràs.  Mentrimentre hauré agafat tots els colors i les aromes. En la memòria humil dels mots ens passarà la vida.  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

  • Escriure sota confinament estricte

    Títol: Diari de la plaga Autor: Emili Piera El Petit Editor València, 2020 182 pàgines    D'abril a maig, sota confinament estricte, cadascú va fer el que va poder. Els avesats a una certa vida d'interior, com els escriptors, vam assajar diverses formes de grafomania. Jo soc, però, dels qui van escriure poc: vaig preferir llegir. Van caure, religiosament, títols que esperaven una oportunitat àuria com aquesta: Lluny del brogit del món, de Thomas Hardy (una delícia dinovesca que encara em fa llepar-me els dits), Em vaig casar amb un comunista, de Philip Roth (un dels pocs Roth que em quedava per llegir) i, com no, La pesta, d'Albert Camus, en homenatge al moment i la circumstància.    De La pesta em va  interessar […]

  • Tot allò que…

    Tot allò que no podria ser i el silenci, subtilment ocults entre les capes de la pell. Com les veus secretes i l’enyor del neguit de les il·lusions. Com la incandescència de la llum els migdies d’agost, com l’empenta de voler, com les llagues del desig. Com els records que avui s’escorcen com s’escorça també

  • Sharon Olds

    Sharon Olds

  • "EL SILENCI DE LES PLANTES La coneixença unilateral entre jo i nosaltres no evoluciona pas..."

    “EL SILENCI DE LES PLANTES La coneixença unilateral entre jo i nosaltres no evoluciona pas malament Sé què són fulla, pètal, espiga, pinya tija i què us passa al desembre o l'abril Malgrat que la meva curiositat no és corresposta m'inclino especialment sobre algunes de vosaltres i per mirar d'altres estiro el cap Tinc noms per a totes: auró, bardana, herba fetgera, bronsa, ginebre, nomoblidis, vesc nosaltres no em doneu cap nom El nostre viatge és compartit Als viatges compartits, al cap i a la fi, es parla s'intercanvie comentaris sia sobre el temps o sobre les parades que passen veloçment De temes no ens faltarien, tenim molt en comú La mateixa estrella ens té al seu abast projectem ombres obeint les mateixes […]

  • Per un relat de la cuina valenciana

    Títol: Menjars i memòries del gust Les arrels de la cuina valenciana Autor: Jaume Fàbrega Onada Benicarló, 2020 251 pàgines      Molt poc després d'haver donat a conèixer Cuina i cultura del gust al País Valencià (Publicacions de la Universitat d'Alacant), l'infatigable Jaume Fàbrega ens ofereix ara el text amb què va guanyar el Quart Premi de Llibre Gastronòmic a Benicarló, Menjars i memòries del gust.    Aquest nou volum, que es subtitula significativament Les arrels de la cuina valenciana, és de nou un cant a la gastronomia del nostre país, dut a terme no per un escriptor de cuina qualsevol, sinó pel gastrònom més qualificat dels Països Catalans i un dels més aguts connaisseurs de les pautes alimentàries […]

  • swallow #8 by Kristy Bowen

    Part of an author-made "video poem chapbook"

  • Petites necessitats, 85

    Quan inicie un text sempre l'índex bescanvia lletres i t'inventa paraules inexistents. No tenen sentit, complexes d'entendre, però m'acosten als teus llavis amb sol.  Aleshores recule i en corregir-les tens més lluenta la pell cada cop: cabells de piano, parpelles gaseles volàtils i per boca l'horitzó on escolte una música.  Ser un gaig blau que de la teua ma menja i al cor es capbussa de joia.  Cap tempesta m'esglaia, ni les boires m'inquieten. Ma vida és volar i, en silenci, saber-te la casa, solar.   Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

  • Raaga by Roseanne Walt

    One of a series of author-made filmpoems exploring myth, memory and landscape.

  • Els budes que explotaren a l’Afganistan.Una història d’amor...

    Els budes que explotaren a l’Afganistan. Una història d’amor abans de la Segona Guerra Mundial. Una siriana que busca refugi a Berlin. Les constel·lacions: El caçador i l’escorpí.

  • I fer camí

    La bellesa ara agònica dels estius que vam viure. La terra molla de pluja. El camí de grava que voreja les tombes i la certesa muda que no serem res. La silueta flamejant dels xiprers. El silenci que emmarca tot de preguntes sense resoldre. Els nervis de la fulla fràgils com una il·lusió perduda. La

  • rosncrntz:Lykke-Per (2018) dir. Bille August

    rosncrntz: Lykke-Per (2018) dir. Bille August

  • Straw House, Straw Dog by Richard Siken

    A film interpretation by Thalia Lahsinat.

  • Defoliació

    El sol que ensopega vençut amb les irregularitats del paviment. L’aspror del terra i les ombres allargassades de novembre. El despullament de la vinya i el bategar esmorteït de les arrels. La son dels boscos i la nuesa dels sembrats. La proximitat de l’hivern i la intempèrie. La tarda que es decanta suaument i encara uns minuts, enmig

  • Rastres

    La quietud de les arrels. Un cel blavís i fred. La fosa de les formes en les teranyines del capvespre. L’aire vellutat i florit del sotabosc. La humitat amb què s’embolcallen les restes de l’estiu i la podridura que nodreix la terra. La densitat del temps com un regust al fons del paladar. El deixament

  • Sònia Moya. Silur. Marinera.

    Navega sola en un mar de dies. Es fa seu el bressol de les onades, l’espetec encabritat de la tempesta. I prou que ho sap que en algun lloc un pont de mans l’espera. Biel Barnils • Sònia Moya. Marinera.

  • Fous de la bête (Crazy About the Beast) by Corrin Evans

    A director-written poetry film about desire.

  • La vetlla de l’illa moribunda [Sebastià Perelló]

    El que aconsegueix Sebastià Perelló en aquest llibre és a l’abast de pocs escriptors: transmetre la sensació que l’ha escrit no només per explicar un argument, o per elaborar un discurs moral, o per fer una exhibició de domini de la llengua o per jugar amb l’estil -que una mica de tot això ha fet-,

  • Needleminer by Gary Barwin

    An author-made videopoem by Canadian experimental ecopoet Gary Barwin.

  • Petites necessitats, 86

    El fracàs no és el silenci, el soroll del brogit de papers i llibres venals, obres d'autors novells o consagrats, d'editors manifassers que encimbellen uns i obliden d'altres.  No és aquest el fracàs a què pot un ésser sotmés, despullat i ignot. Això és pluja barata, acantonada en pedra que s'evaporarà.  El vertader fracàs és molt més senzill, com els assumptes autèntics, esdevé no ésser fidel als mots sagrats i tot i haver estat massa a prop teu, no oferir-te'ls com l'aigua d'un bassal quan m'omples de llum.  Enfront la xerrameca, bec tots els angles amb les ombres del món que compartim: llambreig si m'erices l'ànima esquarterada en la tardor.   Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir  Too close to you  […]

  • Vedi New York e poi mouri

     Títol: Els ullastres de Manhattan Autor: Ponç Pons Quaderns Crema Barcelona, 2020 97 pàgines Després d'un temps, m'han arribat noves de Ponç Pons, el meu estimat -i admirat- corresponsal menorquí. El correu m'ha fet avinent el volum Els ullastres de Manhattan, la peculiar crònica d'un viatge a Nova York que Ponç va fer en 2007. Estrafent un conegut refrany italià, som molts els qui hi pensem com un deure ineludible: "Vedi New York e poi muori". Els meus lectors saben bé que la meua vivència estatunitenca (mot lleig, però pràctic) va tindre lloc en 1990 i està contada en Història d'Amèrica (A contravent, 2011), aquella entranyable barreja de novel·la, dietari i llibre de viatges que em va editar l'amic i ara Molt […]

  • Petites necessitats, 90

    En terra de ningú, pacient, esperava l'arribada. Havia fet 3400 passos sota el sol -rei absolut del temps- però no venies.  I si hagueres estat engolida per un arpegi de colors, quina música tindria el poder de retornar-te als ulls meus cecs pel desig i la melangia?  Vorejava sempre el perímetre de la llum on el centre eres tu. Tothom m'havia pres per boig; i comentaven l'estranyesa sincopada, l'absència en parlar.  Ara feia temps i més encara que havíem restat muts: un foc ens consumia en la circumferència de l'U.  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

  • dcnnatroya:ELIZABETH HARMON - FAVORITE OUTFITS The Queen’s...

    dcnnatroya: ELIZABETH HARMON - FAVORITE OUTFITS The Queen’s Gambit (2020)

  • ACTES DE LITERATURA

    "Quan llegeixo un llibre o jutjo poemes en un concurs busco versos que parlin amb mi, que em diguin alguna cosa, no que cometin un acte de literatura."--Billy Collins, en diàleg amb Stephen Enniss al Harry Ransom Center sobre el seu nou llibre, Whale Day and Other Poems (3-XII-20)  

  • QUI TORNA A CASA PER NADAL?

      El professor Ugur Sahin, cofundador de l’empresa alemanya BioNTech, i un dels creadors de la vacuna Pfizer contra la Covid, ha pronosticat que l’hivern de 2021/22 ja es podrà viure amb normalitat perquè està convençut que l’impacte de la nova vacuna farà baixar la taxa d’infecció a l’estiu... Mentrestant, el 2020 l’haurem d’acabar sense poder fer plans de cap tipus, ni a curt ni a llarg termini.  La majoria dels vila-realencs més veterans, malgrat la nostra intrínseca vocació exportadora, hem tingut el privilegi de poder residir a la ciutat la major part de la nostra vida, així com aconseguir un lloc de treball vora el Campanar o, com a molt, pels voltants de La Plana. Però als darrers anys les coses han anat […]

  • CINC O SIS

    Brubeck, Desmond, tu i dos o tres més. I ja ho tindríem.Així, bon cap de setmana i bona prefiguració de festes a tothom. 

  • A propòsit d'un escrit...

    Una bona més que amiga "ha penjat" al Facebook avui mateix unes reflexions al voltant del que pot considerar-se important o no tant a la vida i que, com sol passar cada vegada que opina, no només m'han agradat si més no m'he sentit identificat en allò que deia sobre les discussions, més que absurdes, en les que sense quasi adonar-nos ens veiem abocats per allò del  coronavirus; discussions a tots els nivells, des del polític fins al familiar, passant pel social o de les amistats, on cadascú ha de dir la seua, amb més o menys lògica, sobre quantes persones com a màxim seria convenient ens ajuntàrem en les celebracions de les properes festes de Nadal. I és que les festes nadalenques, siguen quines siguen les nostres […]

  • La foto del sàbat / 18

    L'oroval va alçar el cap i me se va quedar mirant un moment, tan sorprés com jo.

  • Cita dominical / 628: Pere Estupinyà

    Malgrat tanta biotecnologia i tanta inteŀligència artificial, en els primers mesos la resposta només va ser confinament massiu i aigua i sabó. Pere Estupinyà, «Oportunitat d'or del periodisme científic», Mètode, 106.

  • Enfilalls de llumetes...

    Hui és primer diumenge d'Advent, data d'inici de l'any litúrgic 2020-2021 donant-se inici al cicle B del leccionari dominical i festiu que centra el protagonisme en la visió evangèlica de Jesús feta per l'evangelista Sant Marc. Encara que l'Advent marca l'inici religiós de la preparació per Nadal, quan jo era menut popularment Nadal a Castelló s'iniciava al voltant de la Puríssima, de la festa de la Immaculada, el dia 8 de desembre, amb l'eixida primer a l'horta o marjal, a la zona humida del terme, per recollir la molsa, que a continuació, juntament amb el suro i les diferents figuretes de fang que havien esperat tot un any dins una capsa, havien de conformar novament l'estampa artística del Betlem. Més tard va venir […]

  • Algun dia

    Em quede un retall de diari en què Lluís Bassets (El País, 22.11.2020) fa una desig per a un Nadal o altre: «Al final, la nostra gran nació política, protectora de les llengües i dels seus habitants, haurà de ser Europa algun dia.» No serà Espanya, cosa que ja fa anys que sospitem. Escola Valenciana m'escriu, demana: «activites com tu», si més no, per a comprar en valencià —com ara a la seua

  • VALÈNCIA, ELS HABITANTS DEL RIU

      Entre dos braços del riu Túria, els romans alçaren una ciutat a la qual li van posar per nom Valentia, que venia a dir vigoria, fortalesa, bon auguri. El riu, al llarg de dos mil anys i diverses civilitzacions, ha marcat la vida dels habitants de la ciutat, de vegades d’una manera dramàtica, com a resultat de les seues avingudes, d’altres per l’escassetat de l’aigua, que s’aprofita fins a la darrera gota en l’extensa i ubèrrima horta que l’envolta, i que hui, per desgràcia, s’ha convertit en la seua àrea metropolitana. Una àrea plena de polígons industrials i de pobles menuts i grans que han perdut la seua identitat rural i han estat colonitzats per la ciutat que els convertix en barris dormitori. Durant el […]

  • Enganys encara en la gestió lingüística

    M'arriba l'informe de l'IVAP sobre les mancances que vaig assenyalar del web d'esta institució (remés pel Síndic de Greuges, queixa número 202002302). Encara ara, al cap dels anys de conéixer l'herbeta, em sorprén que la gestió lingüística tan enganyosa i fraudulenta d'una administració, com ara la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, gestionada per persones amb tanta escola

  • TEC AVALL I CORRE

      Fa anys em van explicar una facècia entre Carles Riba i Unamuno. Ignoro si és certa del tot ja que en diferents ocasions m'han explicat més o menys la mateixa, però protagonitzada per  diferents interlocutors. Sembla que Don Miguel, que s'escrivia amb tothom i debatia sobre tota mena de coses, va dir a Unamuno que era una ximpleria fer servir el català quan, amb el pas del temps, tothom parlaria en anglès. Riba li va respondre que passaríem directament a l'anglès, doncs. Unamuno tenia mèrit ja que, en aquella època, no era pas tan previsible que arribéssim a això de l'anglès, la veritat. A escola, durant anys, vam aprendre el francès amb el mètode Perrier. El francès devia haver estat també un abús aclaparador, al […]

  • No és del tot cert...

     ... O és una veritat a mitges. L'ordenança fiscal reguladora de l'Impost de Béns Immobles, IBI, de Castelló, vigent des de l'1 de gener del 2019, diu en el seu article huit apartat tercer que s'establirà una bonificació del 50% en la quota íntegra de l'impost, per a les edificacions en què s'haja instal·lat per autoconsum sistemes per a l'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia provinent del sol. És a dir que instal·lar energia solar a Castelló, segons les ordenances fiscals municipals compta amb una bonificació en el pagament de l'IBI, tant en empreses com en habitatges particulars i comunitats de veïns, mantenint-se aquella durant els anys següents a completar la instal·lació i fins que la bonificació […]

  • Presentisme setmanal

    El còvid va fent, i continua l'estancament en la regulació legal i laboral que mos podria permetre tastar un teletreball amb certes garanties de seguretat i salut laboral. Per sort l'arribada de l'abatoll de faena dels pressuposts no ha implicat que mos feren tornar a tots a eixe despatx amb mampares de joguet, sense distàncies, amb la ventilació aleatòria i gelada de les finestres. Continuem

  • La seva follia era bella

    Cançó de la setmana: Peregrina I (H. Wolf) - R. Treckel, O. Pohl Maria Meyer va arribar a Ludwigsburg quan l'amo d'una taverna la va trobar inconscient a la carretera i la va dur a casa seva per tenir-ne cura; un cop recuperada s'hi va quedar, com a cambrera. Era una jove molt bella, tothom parlava dels seus ulls; també era bona conversadora i inesperadament culta. Els joves de la contrada van començar a freqüentar la taverna més que no pas abans, i Eduard Mörike no en va ser una excepció; acabava d'arribar a la seva ciutat natal per passar les vacances de Pasqua i es va enamorar de Maria. I Maria d'ell. Tots dos van ser inseparables durant el temps que Eduard va ser a casa, i quan es van acabar les vacances i va tornar a […]

  • Incautes fulles

     Melancolía dins Laberinto de lluvia Les fulles seques, les flors de la tardor, en caure topen amb l'asfalt del progrés. Roda impietosa.

  • Herència solidària

    M'arriba un anunci al correu sobre la sèrie Parliament que emeten en Filmin.cat. T'has de subscriure a eixa plataforma per a poder vore-la. Llàstima que ja tinga massa oferta disponible i massa poc temps per a vore-ho tot, perquè la cosa pareix interessant: Si encara no saps per a què serveix el Parlament Europeu aquesta és la teva sèrie. Una sàtira no apta per a euroescèptics que segueix els

  • Els nyaps del teletreball

    M'estranya no haver rebut massa informació sindical sobre l'informe que ha fet l'advocacia de la Generalitat valenciana en relació amb la norma que ha de regular el teletreball en l'administració del Consell. Pel que sembla deu ser un bon nyap, si els advocats de la casa no han pogut maquillar-ho. Com a mínim, des del mes de juny (veg. dsc tinc una sensació constant de desconcert i vergonya quan

  • Raons i compassió

    Takse opina que la mort de Maradona pareix que m'haja afectat més del que vullc creure o reconéixer. Pareix que me s'iŀluminen els ulls. No en soc conscient, però sí que em passe unes quantes hores mirant alguns documentals que no em pensava que miraria amb tant d'interés, dos o tres sobre Maradona i, ja posats, un sobre Messi. Al cap i a la fi, Maradona és l'ídol futbolístic de la meua

  • No em quadren els números...

    No em preocupa en excés, però com dic al títol no em quadren els números. Fa uns anys, no tants, quan no existien les calculadores, els telèfons mòbils, ni les tauletes tàctils, ni els ordinadors, empràvem la matèria grisa o fins i tot els dits per a fer qualsevol operació numèrica. Amb l'arribada d'aquests nous productes tecnològics, tots utilitzem aquestes eines per fer qualsevol operació, el fet de créixer enmig de les noves tecnologies no ens fa més intel·ligents, però, tal vegada, si més hàbils; pot ser que per això de les noves tecnologies, a molts dels nostres polítics se'ls ha oblidat explicar, o aprofiten els "números" per a seguir fent política. No fa massa dies el ministre més conegut de tots […]

  • lexingtonyork:“

    lexingtonyork: “

  • L’amor al país i la representació cartogràfica pionera del Regne de València

    Figura 1. Una de les cartes portolanes més antigues conegudes (Pietro Vesconte, 1321)En l’any 1303 el batle general Bernat de Llebià va rebre instruccions concretes de Jaume II per tal d’assegurar el bon estat de les fortaleses reials valencianes: “que degués anar per los castells seus del regne a regonéxer aquels de vianda e d’armes e d’obres e d’altres coses necessàries, e qualque cosa yo

  • Georg Trakl. Melancholie des Abends.

    —Der Wald, der sich verstorben breitet—Und Schatten sind um ihn, wie Hecken. Das Wild kommt zitternd aus Verstecken, Indes ein Bach ganz leise gleitet. Und Farnen folgt und alten Steinen Und silbern glänzt aus Laubgewinden. Man hört ihn bald in schwarzen Schlünden—Vielleicht, daß auch schon Sterne scheinen. Der dunkle Plan scheint ohne Maßen, Verstreute Dörfer, Sumpf und Weiher, Und etwas täuscht dir vor ein Feuer. Ein kalter Glanz huscht über Straßen. Am Himmel ahnet man Bewegung, Ein Heer von wilden Vögeln wandern Nach jenen Ländern, schönen, andern. Es steigt und sinkt des Rohres Regung. Traducció de Feliu Formosa  Melanconia del vespre  —El bosc amb els seus arbres morts s'estén—i té ombres al voltant com […]