Una Constitució democràtica com l’espanyola contempla en el seu marc que es puguin defensar projectes completament oposats a la mateixa Constitució. Per tant, perseguir unes determinades idees en nom de la unitat d’Espanya com si es tractés d’un metadret fonamental, d’això se’n diu judici polític. Perquè s’estan, claríssimament, perseguint idees polítiques. Això és un judici a […]

La gent de Castelló sempre hem celebrat una Setmana Santa i una Pasqua ben diferenciada. No hem estat un poble de massa confraries ni processons, i la nostra Pasqua sempre s'ha iniciat amb la processó de l'encontre, amb l'alegria i la festa pel Senyor Ressuscitat.I per enfortir més la nostra identitat, focalitzem la nostra personalitat amb la tradició gastronòmica més acusada. Per celebrar el goig de la resurrecció tenim la inigualable Mona de Pasqua, una massa fermentada que s'assembla un poc al brioix i ous durs, tota una senya d'identitat.Antigament, la Mona era un pa que es menjava quan acabava la Quaresma i per això s'acompanya d'embotits com la llonganissa de Pasqua, una […]

Gas a fons i ningú al volant. […]

És possible que la meva afició a la biografia tingui un rerefons de tafaneria irreductible. Aquests dies de Setmana Santa, tan desapacibles, m'he mirat força televisió ja que el vent i els núvols feien venir ganes de quedar-se a casa. La televisió va ser més bescantada, en el seu temps, que no pas els mòbils actuals. Recordo estadístiques que feien el recompte de crims, robatoris, violacions i d'altres desgràcies que podia acumular en poc temps un infant addicte a la pantalleta. El cine havia estat bescantat a causa d'haver fet minvar el teatre i la televisió va contribuir a mitificar el cinema, que va passar a ser el format antic, i, per tant, reivindicat, de […]

En el meu cas, m'enyore que som també la biblioteca que creem. Repasse el llom d'uns llibres que va comprar ma mare: «abedul-centeno, centrárquidos-granado, granates-perídoto, períodos-zumaque». Tota la natura de l'època per als xiquets. Una traducció d'una obra nord-americana un poc adaptada a l'Espanya dels setanta del segle XX. Mire la merla que ha fet niu prop de casa, però en l'enciclopèdia […]

A Castelló sempre hi ha hagut afició a la bicicleta. L'orografia i la climatologia han estat grans aliades pel foment de la pràctica d'aquest esport. Aquesta afició ha fet que el ciclisme professional al llarg de la història s'haja nodrit de personatges mítics com Pasqual Poré, Juan Bautista Llorens, Vicente Bachero, Vicente Miró, Victor Cabedo o el considerat per molts aficionats com el millor corredor de la història del ciclisme provincial, Eduard Castelló "mosqueta", campió d'Espanya i participant en 7 "Voltes" i 5 "Tours".I juntament amb "aquests monstres", molts i molts altres "no professionals", que practicant un ciclisme de base han ajudat a aconseguir […]

Quan una gent que admires (els teniu aquí mateix, dissabte passat) versionen algú altre que encara admires més. Bo, molt bo. All inside our Amsterdam she hides... Bon cap de setmana i bona Pasqua a tothom. […]

Si esteu a Girona avui, em podreu trobar a diversos punts de la ciutat signant llibres en un pre-Sant Jordi al qual ens hem apuntat uns quants autors. Aprofiteu-ho! Aquest son els meus horaris:El Corte Inglés (12h a 13h) Llibreria 22 (13h a 14:30h) FNAC (17h a 18h) Plaça Independència, Abacus (18:15h a 19.15h) […]

Fa anys, potser gairebé trenta, vam anar a Gran Bretanya amb la caravana. Em va sorprendre i produir una certa enveja comprovar com, fins i tot als grans magatzems, venien un munt de cassettes, el suport més popular aleshores, amb llibres i obres de teatre gravades. Però no tan sols gravades i prou sinó gravades per grans actors i actrius del teatre i del cinema d'aquells verals.L'audiollibre  s'ofereix avui com una mena de novetat, cosa que fa una mica d'angúnia, ja que quan alguna cosa rep l'etiqueta de modernitat acostuma a durar poc. De fet, això de l'audiollibre és molt antic. Es redueix a poder escoltar un llibre, en lloc de llegir-lo. En èpoques pretèrites la gent […]

Fa mal oratge, més que a l'hivern. Per la marjal passen els falciots, les gavines i els picaports de bec endoblegat. Una merla s'amaga de la pluja baix dels pàmpols verds i preciosos d'una parra americana. Deu estar fugint també de la discussió sobre el debat electoral. Un espectacle prou inútil si ho comparem amb les entrevistes de Mònica Terribas, Lídia Herèdia... Ah, i la de Tim Sebastian a […]

El divendres anterior al diumenge de Pasqua, hui, és Divendres Sant. Aquesta, la Pasqua, és una festa mòbil -no com la de Nadal, que sempre és el 25 de desembre- que depén d'una cosa molt curiosa, la primera lluna plena que segueix a l'equinocci de la primavera en l'hemisferi nord.Però fixem-nos, en aquest 2019 la primavera al nostre hemisferi nord va iniciar-se el dimecres dia 20 de març i més en concret, a les 21.59 hores UTC, assolint-se el ple de la primera lluna primaveral el dijous 21 de març, per tant si la Pasqua cristiana "cau" el primer diumenge després de la lluna plena de primavera, hauria d'haver-se celebrat el diumenge 24 de març, però no, no […]

Diu Carles Riba a López-Picó, carta del 1922: "tenim, tant la vostra generació com la meva, la responsabilitat a sobre d'haver fet creure a una multitud de minyons (...) que un poble no pot viure sense rossinyols, o pitjor encara, que amb rossinyols sols ja es pot viure." [via @XeniaBuss&eacut […]

Estic procurant recomanar-vos llibres per a tots els gustos, per si necessiteu idees davant l'allau de novetats d'aquests dies, i avui us voldria parlar d'un de poesia. Al Lluís Calvo el vaig seguint, tant quan fa poemes com quan, de tant en tant, fa novel·la (em queda per provar els seus assaigs, que més d'un m'ha assegurat que son d'un alt nivell), i de moment m'ha agradat tot el que he llegit d'ell. Ancestral, el seu últim poemari, no decebrà ni als fans ni als nouvinguts. Son poemes que combinen la tradició clàssica amb l'aproximació més rabiosament moderna, amb imatges de cultura popular (des de John Wayne a la Yoko Ono i les showgirls, per psoar alguns exemples) […]

Coincidixen en la bústia la revista L'Illa de Bromera, el butlletí d'Aministia Internacional i els enviaments de propaganda electoral. La cosa és que em sobren tots el fullets de propaganda en paper i, d'amunt, el de Ciutadans va tancat dins d'una funda de plàstic: això parla molt de la seua idea de la protecció dels oceans i la millora del medi ambient en general. En canvi, el butllet&iacut […]

1) Anem al Museu de Castelló, només entrar girem a l´esquerra i tornem a girar a l´esquerra, com al relat de JORGE Luis Borges de los senderos que se bifurcan (viva el rei!) i ens trobem a l exposicióLA VIL.LA ROMANA DE VINAMARGO. Del 4 d abril al 9 de maig.  2) LA LLUM DE LA MEMÒRIA. De abril a juliol. Amb dues seus:ESGLÈSIA DE SANT MIQUEL. c/Enmig, 17 Sorpresa: plànol de les muralles de Castelló de Juan Bta. Antoneli, 1563LLibre de la peyta, 1672.ESGLÈSIA DE SAN VICENT FERRER. c/ Sant Domenech, 2I finalment una frivolité, al quadre La batalla de Lepanto hi ha una bandera albinegra amb escut i tot... ;-) no la visualitzeu o no esteu tant grillats com jo? […]

 Diu la dita popular"sempre plou quan no fan escola", i això sembla que és el que passarà aquest cap de setmana. De fet hui, després d'una setmana d'oratge marcat per l'estabilitat, diuen que aquesta vesprada de Dijous Sant, començarà al nostre terme la festa de la pluja, i que, aquesta durarà fins ben iniciada la setmana vinent.Sembla que la pluja farà acte de presència en uns dies o moments en què "no interessa". Venen uns dies plujosos, grisots, lletjots, desagradables... quina ràbia! Mira per on, la pluja pot ser malavinguda o benvinguda, tot depén del "cristall amb què ho mirem".És interessant recordar alguns moments històrics […]

Avui començo el mini-tour de Sant Jordi, aprofitant que estic de vacances, amb la meva primera visita al famós Berenar literari de la llibreria Cucut, a Torroella de Montgrí. Hi haurà un munt d'autors disposats a signar llibres i xerrar una estona amb els seus lectors. Si esteu a la zona, passeu a saludar, i si no us va bé, us penjo la resta del meu recorregut, per si alguna sessió us enganxa més a prop. […]

La tinta electrònica avança, però molt a poc a poc. Es veu que el negoci està dóna prou en l'estat actual i no apareixen les evolucions que fa molts anys que sentim que serien possibles, fins i tot una pantalla per a l'ordinador amb tinta electrònica. No res, que no arribe. Mentrestant, perc un poc de temps comparant el Boox Note 10.3 i el nou Likebook Mimas 10.3. El primer està disponible […]

Bé és cert que no gaudeix de renom com la Setmana Santa d'altres capitals, però la nostra, la de Castelló, des de sempre s'ha caracteritzat per la sobrietat i austeritat dels actes programats. Històricament parlant a Castelló es va començar a gestar la Setmana Santa al segle XVI, tres després que la ciutat fos traslladada ,. El seu origen arrenca en la fundació el 1561 de la Confraria de la Puríssima Sang, les tres restants, van sorgir ja al segle XX.Des de fa una pila d'anys, excepte la del Diumenge de Pasqua, només es conservava la processó del Sant Enterrament, i malgrat que durant la dècada dels anys setanta del segle passat, es va experimentar […]

L'única història és l'última novel·la de Julian Barnes, un autor que m'agrada i segueixo amb regularitat (i que, curiositament, ha nascut a la ciutat on visc...). Té una reputació ben establerta, així que no caldrà que us en doni gaire detalls. Puc dir, això sí, que si no l'heu llegit mai, aquest és un bon llibre per començar a explorar el seu corpus.El Barnes que més m'interessa és el que es dedica a repassar les alegries i misèries de les relacions amoroses, des de l'excel·lent debut, Metroland (que diria que no ha estat mai traduïda al català, caldria esmenar l'error) a El sentit d'un final. Com aquesta […]

Aquests dies s’està desenvolupant el Festival Wallay!, dedicat al cinema i la cultura africana, molt diversa, malgrat que, en general, hi ha una tendència a ficar en el mateix sac un munt de països, ètnies, llengües i manifestacions culturals o a creure que l’Àfrica actual encara és la dels nostres manuals convencionals dels anys cinquanta i seixanta. Malauradament tan sols em vaig poder escapar ahir a la Filmoteca, on projectaven O Herói, una producció d’Angola, Portugal i França, dirigida per Zézé Gamboa. Les pel·lícules triades per al festival recorren bona part de la geografia del continent. En aquest cas […]

En algun m'he descuidat intentant apanyar un endoll i s'ha cremat Notre Dame de París, ha mort Neus Català —hi ha un llibre de Carme Martí amb iŀlustracions de Paula Bonet—, els guàrdies civils i els policies espanyols han continuat inventant-se, amb el suport dels fiscals, una pàtria excloent i una tasca delictiva contra els drets de tots, hi ha dones en política que mostren que són capaces d […]

Cançó de la setmana: Wunden trägst du, mein Geliebter (H. Wolf) - M. Selinger, W. Holzmair i R. Ryan   Com és habitual en Setmana Santa, us deixo un article breu. De fet, és la continuació del de la setmana passada; la casualitat ha fet que la primera part de l'Spanisches Liederbuch, els Geistliche Lieder (cançons sacres) sigui d'allò més adequada per a aquestes dates. […]

 Des que el Governador Ramon de Campoamor llancés la idea de la necessitat que Castelló comptés amb un Teatre, no va desistir en cap moment de pressionar l'Ajuntament perquè portés a terme l'obra.Des del principi es va pensar a ubicar-lo en la plaça de la Pau. Va ser el setembre de 1879 quan l'ajuntament acorda la construcció del teatre, designant com a emplaçament els terrenys coneguts com a "Hort de Cisternes".Castelló era una xicoteta ciutat de poc més de 25.000 habitants que encara conservava bona part de les muralles carlines, però que ja demostrava cert expansionisme.El passeig o plaça de la Pau, era una zona àmplia bastant abandonada, tot […]

Diu que enguany per Sant Jordi faré de Billy Collins. Serà el més a prop que hi seré en ma vida. I al costat de la Matilde Martínez i la Mònica Miró. Què més vols, traductoret? Bé, sí, una cosa: que vingueu a comprar els Set elefants drets sota la pluja. D'onze a dotze a la parada de Godall Edicions a la Rambla, a l'alçada de la plaça Reial No sé a on col·locarem els elefants, però ja se'ns […]

  Nou llibres que són (un) deu   César Aira, Diez novelas de César Aira (Penguin Random House): Novel·les breus. César Aira és un dels millors escriptors llatinoamericans vius, i això és dir molt. Fa una literatura extraordinàriament prolífica que no s’assembla a cap altra, plena d’humor i de jocs amb els gèneres i amb el […]

Three filmmakers—Amrita Singh, Laurice Oliveira, and Jane Glennie—each with a unique take on the poem. […]

Poet, playwright, and essayist Dave Harris is featured in the latest episode of "A Poet's Space" from Rattle and Blank Verse Films. […]

Jim Kacian explores the relationship between the images of the famous Rorschach Inkblot Test and multi-stop monoku. […]

Reúno estas palabras para cuatro personas, tal vez otros lleguen a oírlas. Ah mundo, me das lástima, no conoces a estas cuatro personas. I join these words for four people,Some others may overhear them,O world, I am sorry for you, You do not know these four people. de Lustra (1916) […]

Diccionari estàndard de la llengua amaziga, la tercera més parlada als Països Catalans, que conté unes 20.000 entrades del català a l’amazic i 4.000 de l’amazic al català. També inclou un apèndix onomàstic de més de 1.000 topònims, més de 1.000 antropònims i prop de 200 etnònims. També pot consultar-se via internet ací. Aquest volum de mil cent setanta-vuit pàgines quedarà amorrat al piló de “llibres que ja era hora que es publiquessin essent els diccionaris unes eines indispensables per establir ponts entre cultures”. […]

Allò que, sense dubte, m'atrau més d'una persona és la seua veu. Per a mi, una bona veu té un poder de fascinació i de seducció incomparables a res. Puc oblidar un nom, un rostre; fins i tot puc oblidar esdeveniments importants de la meua vida, però, una veu bonica, no l'oblide mai. La conserve en l'arxiu sonor de la memòria a pesar que hagen passat anys des que la vaig sentir per última vegada. La veu de qui recita, de qui llegeix en veu alta un text, la veu desconeguda d'algun company o companya de classe, d'algú que intervé en un acte públic i ens fa girar el cap... La veu d'un cantant, primera manifestació del seu ésser, que t'atrapa, amb […]

An author-made videopoem based on a text from Torn Awake. […]

Dissabte passat es va fer públic que la poeta gironina Rosa Font Massot ha estat  la guanyadora del XXXIXè Premi Senyoriu d’Ausiàs March pel seu llibre Celobert. L’acte de proclamació es va fer dissabte passat a Beniarjó i a mi em va tocar, a petició de la Rosa, parlar del seu llibre. Ho vaig fer […]

Embarcamos en una concha marina para surcar las olas. La mitología de nuestro viaje incluyó suciedad, tiburones, un zepelín y cables. Comimos siempre lo mismo durante diecisiete días seguidos (panqueques). Aprendimos a decir sí, por favor en cuatro idiomas diferentes. Nuestros gorros forrados en piel no servían de nada en el dulce aire de septiembre. El misterio de nuestra estirpe era un sarape sobre nuestras espaldas. En la pradera, los lugareños intentaron tomarnos por lo que éramos. Aprendimos qué eran el esturión, las lavadoras, el tedio y el falso bronceado. Nos apuntamos al club de La fruta del mes para ampliar horizontes. El dominio de nuestro follaje implicaba […]

Directed by Ellen Hemphill and Jim Haverkamp of Archipelago Theatre. […]

No et puc dir res. Buit. Hi ha un soroll buit al món inútil d'entre nosaltres. Hi ha una muralla que et resguarda de tu, la camisa de força que t'abraça. Per molt que te m'acostis, no hi seré. […]

A poem from the Typewriter Underground brought to life by Ellen Hemphill and Jim Haverkamp. […]

Retro-collagist Eric Edelman's animation of the First Fragment from the Typewriter Underground. […]

“LAS PERSONAS CURVAS Mi madre decía: a mí me gustan las personas rectas A mí me gustan las personas curvas, las ideas curvas, los caminos curvos, porque el mundo es curvo y la tierra es curva y el movimiento es curvo; y me gustan las curvas y los pechos curvos y los culos curvos, los sentimientos curvos; la ebriedad: es curva; las palabras curvas: el amor es curvo; ¡el vientre es curvo!; lo diverso es curvo. A mí me gustan los mundos curvos; el mar es curvo, la risa es curva, la alegría es curva, el dolor es curvo; las uvas: curvas; las naranjas: curvas; los labios: curvos; y los sueños; curvos; los paraísos, curvos (no hay otros paraísos); a mí me gusta la […]

“Els peus s’han de col·locar amb els talons junts i les puntes separades. Dibuixes una ve baixa. En canvi, a l’altra classe, la dels dilluns, els peus els has de posar junts, amb el costat intern paral·lel a la vora de l’estora. Has de  crear desafiaments, diu la mestra: els polzes creuats que volen separar-se, les mans que volen tocar el sostre, els peus que volen endinsar-se al sòl. Entre totes, diu, heu d’aixecar el sostre. Els dits s’estiren, els costats s’estiren. Els genolls, diu, estirats des del peu. Des del peu, allargues la cama. Les cames i els malucs s’han girat cap a l’esquerra, però el tronc i els braços miren en front. Un […]

A video by Jenn Vee based on a poem from The Underwater Typewriter. […]

   Poesía, desde siempre, es lo que hacían otros (lo propio no tenía interés ni misterio, no desprendía el aura que aprendí a vincular, muy pronto, con los libros ajenos). Y eso que ellos hacían me pedía, me reclamaba incluso, que diera un paso al frente: traducirlos. El poema era eso, lo que accedía a traducirse, y no tanto –no siempre– ese «coser y descoser en vano» (la expresión es de Yeats) que implicaba escribir y que me sumergía en un mar de dudas y recelos, de tanteos sin rumbo. Después de todo, una cosa es creer en la arquitectura del idioma y otra muy diferente dejarse intimidar por los andamios. Un día lo […]

NEOCONSERVADORA I ULTRALIBERAL?La política popular nascuda vallera Isabel Bonig diu en el seu programa "alectoral" que vol BAIXAR ELS IMPOSTOS per canviar el malestar de la ciutadania valenciana.A més, com a membre d'aquesta ideologia política es diu Constitucionalista.No crec que l'argumentari per defensar aquesta manera de fer siguen ni Adam Smith, ni David Ricardo, ni John Locke. Tampoc crec que siguen ni Ronald Reagan, ni Margaret Thatcher. Així doncs, aquestes receptes tan gastades desconec d'on les haurà tretes: de John Rawls, de Fukuyama, de Milton Friedman i Friedrich von Hayeck?O bé de Robert Lucas i von Mises o, potser de Henry Hazlitt i Wilhelm Röpke? De Bill Kristol o Paul […]

This latest film from the Visisble Poetry Project was directed by Jutta Pryor. […]

Aún quedan en Oviedo algunos lugares que no parecen de este tiempo. Pensaba en esto mientras iba caminando hacia el lugar de mi reunión y descubría en los alrededores del campus de humanidades de la Universidad una insensata mezcla de nuevo y antiguo, de construido y arruinado a partes iguales. Tal vez porque se trata de una ciudad escasamente maleada por la industria, hay rincones que no han cambiado, como si formaran parte de un escaparate invisible o los protegiera desde hace cien años un nombre mágico. Ese día, por ejemplo, la placita que se abre de espaldas a la Facultad de Letras se me apareció como una ilustración de cuento de Clarín o de Palacio Valdés, con sus […]

       &nbs […]

A poetry film by Mark Korven highlighting the unique landscape of Canada's Georgian Bay. […]

Glaçons florits,la llum dels pensamentsvincla la branca.No hi pot haver primavera sense poesia, encara que siga només un haiku. Per cert, he trobat una antologia de haikus catalans, LLUM a les GOLFES, no sé si la coneixeu. Només li ha faltat, a Sam Abrams, fer una volta pels blogs perquè per ací se n'han escrit molts i ell acaba la tria el 1989. Això sí, n'inclou uns quants de Joana Raspall. […]

En una de las obras que hice en Lowestoft tenía que interpretar a un borracho y salí a escena dando bandazos. El director alzó los brazos para detener el ensayo. –¿Se puede saber qué estas haciendo? –preguntó. –Interpretar a un borracho –dije ofendido. –Exacto. Estás interpretando a un borracho. Y yo te pago para que seas un borracho. Un borracho intenta simular que está sobrio, y tú simulas estar borracho. Lo estás haciendo justo al revés. [...] Michael Caine, de su autobiografía La gran vida […]

Amb delit. Així és com acabo de llegir aquest diumenge Magrana de Joan Navarro. El llibre és de 2004, ho sé, però ben bé és fresc com si acabés de sortir de les mans de l’autor avui mateix. No és estrany, per tant, que Amargord l’hagi volgut reeditar en una edició bilingüe que es titula Magrana […]

Agota Kristof, Claus i Lucas (Ara Llibres/Asteroide, 2019) Traducció: Sergi Pàmies    El que es coneix com la trilogia Claus i Lucas, que avui reedita Amsterdam en català i Asteroide en castellà (n’hi havia hagut fa anys una edició a La Magrana, i una altra en castellà a El Aleph, dos segells desapareguts en el […]

Títol: La mirada de vidreAutora: Anna MonerBromeraAlzira, 2019254 pàgines  Amb només tres novel·les, Anna Moner (Vila-real, la Plana Baixa) ha ocupat ja un espai singular en la narrativa catalana contemporània. Al seu univers personalíssim pertanyen per dret propi personatges perfilats amb l’aire morbosament sensual que caracteritza ja irrevocablement el seu estil. En Les mans de la deixebla (2011) vam conèixer Brunel·la, la peculiar pupil·la del cirurgià Fabrizzio Scarpa. Tal com ha après del seu mestre, Brunel·la alterna les pràctiques anatòmiques amb vius i morts (a la recerca d’un trasplantament impossible) amb torbadores […]

Records ficcionats de l’experiència de l’autor internat als camps de concentració d’Argelers i Agde abans d’exiliar-se a Mèxic per haver defensat, en contra del feixisme, la legalitat democràtica. Al Puig, al Vives, al Roldós i al Tarrés els acompanya un gos, el Boira, que compartirà xabola amb ells i bona part dels seus turments. “És de nit. Roldós tus. No puc dormir. Aquí no arriba el murmuri dels brolladors, i en la seva ànima no s’alça cap cançó. L’enyorança és com una quieta aigua de sèquia. És de nit. Només se sent la remor sorda de les ones. Estels i sorra. […]

El Periódico de Poesía de la UNAM (que ahora dirige el poeta mexicano Hernán Bravo Varela) ha tenido la gentileza de publicar este adelanto de La puerta verde, «Salvaje esperanza», que fue en su día el prólogo de La mano azul. La generación Beat en la India, de Deborah Baker. El libro, que leí exactamente hace diez años, al poco de publicarse, me gustó tanto que años más tarde no dudé en recomendar su publicación a Javier Jiménez, Gran Maestre de Fórcola Ediciones. Y en Fórcola se publicó en el otoño de 2014, en la cuidada traducción de David Paradela López y con un diseño luminoso […]

Rocafort en el plànol de València i la seua horta en 1883 Les informacions que existien fins al moment sobre els orígens de Rocafort eren realment escasses i un tant confuses. Com recolliren mossén Vicent Sorribes i Francesc Marco en les seues Notes per a una monografia històrica de Rocafort (1955) i més tard Albert Pérez en la Crònica de Rocafort (1988), la primera menció coneguda a […]

Dissabte:Miro i escolto l'entrevista a Corbacho. Al final em decep que no li hagin preguntat per què, a les municipals, prefereix presentar-se a la llista de Barcelona i no a la de Comarruga. Ben pensat, tampoc és que la resposta hagués tingut cap interès. Diumenge:Programa de Basté. Parlen dels cotxes autònoms. Oooh! Aaah! Cap interès. Quan parlin de la teletransportació començaré a estar atent. Per cert, molts abans atropellarien una persona, no importa edat o condició, que un un gos, que ho admetin o no ... Etc. […]

“En un experimento, unos científicos se preguntaron qué pasaria si camuflaban los más débiles, haciéndolos pasar por dominantes. ¡les tiñeron el plumaje para enmascararlos! Pero no valió de nada. La misma actitud de los farsantes los delataba; no era una cuestión de plumaje, sino de aplomo. […] Pero el Viejo está hablando ahora de otro tipo de pájaros: los que se resistieron a participar en el juego. En los resultados del experimento apenas se detuvieron en ellos, pero hubo ejemplares -¡pocos, pero los hubo!- que fueron desechados por su inutilidad. ¡Tuvo que buscar esa información en las notas a pie de página del […]

La hospitalidad generosa de los poetas Antón García y Martín López-Vega está detrás de este nuevo libro, La puerta verde, en el que he podido reunir gran parte de mis trabajos sobre la poesía en lengua inglesa de los últimos sesenta años, de Charles Tomlinson a John Burnside y de John Ashbery a Jeffrey Yang, pasando por Ted Hughes, Sylvia Plath, Seamus Heaney o Allen Gisnberg. Lo publica la asturiana Ediciones Saltadera en su colección de ensayo, y es una edición modélica en cuanto a diseño, producción, cuidado textual… No puedo estar más contento con el resultado final, la verdad. Lo veo como el reverso crítico de lo que […]

“Com explicar-li que li fa mal la infantesa perduda” - Teoria general de l’oblit […]