Els canvis absurds en els títols originals de les pel·lícules han reconvertit un Dolç final del dia en Un capvespre a la Toscana, que sembla remetre a una història d'amor tòpica i carrinclona entre una dama madura i un jovenet, en el marc incomparable del mitificat paisatge italià mencionat. I és que la protagonista viu a la Toscana, però podria viure a la Garrotxa o a l'Empordà, per exemple. De fet no es tracta pas de la senyora turista famosa i benestant que cerca ruralies mediterrànies i platges boniques sino que, com sabrem, van ser les tragèdies de la seva família jueva allò que la va portar a instal·lar-se en aquests indrets.Hi ha […]

Està arribant l'estiu, és a dir, la calor. Les fogueres de Sant Joan han continuat cremant i fumejant a pesar que ara ja sabem que fins i tot respirem per damunt de les nostres possibilitats, que tenim un deute pendent —que va engreixant— amb el medi ambient d'ara mateix i amb el que pensem que voldrem respirar o beure demà. Un dolçainer toca La muixeranga amb molta mà i no podem reprimir uns […]

Sílvia BelSempre m'ha captivatla manera d'estimarque tenen els dos germansprotagonistes de Nit de reis,Sebastià i Viola.Els voldria com a modelsde les meves relacions personals,perquè s'entreguen sense reserves,sense malícia, sense plorar.Però ja se sap que Shakespeare és molt gran,i no cap en una vidatot el que s'ha escrit sobre ell. […]

Amb Solsticis, Imma López Pavia (Llanera de Ranes, la Costera) consolida la seua incipient trajectòria poètica. Una trajectòria iniciada l’any 2015 amb la publicació del llibre Santuaris (Editorial Denes), amb el qual va obtindre el XXXII Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi. L’any 2017 aconseguí el XXXVII Premi de Poesia Vila de Benissa amb Text-ures (Editorial Viena).Imma López Pavia, amb Solsticis, ha obtingut enguany el Premi Teodor Llorente de La Pobla de Vallbona, i l’editorial valenciana Vincle inaugura amb ell la seua col·lecció de poesia.López Pavia és una autora que arriba a la poesia, vull […]

Hi ha, al parc, l’arrel aèria penjantde la branca com un penjati dos turistes fotografiant-s’hi, poema del poema, i un que passa fent la foto de la foto. Hi ha el que hi ha, al parc;el parc que és l’Home: un joc de miralls que concordamemòria i obliti un verd de fulles que ve definitper la llum que rebutgentot reflectint-la.  &nbs […]

Tal com diuen els amics Miquel Gómez i Paco Rambla a la introducció del llibret "Itinerari fotogràfic pel centre de Castelló", editat pels Col·lectius per la llengua i la cultura el 2009 amb motiu de la 22 edició de la festa de la llengua a la nostra ciutat, "la vila de Castelló, nascuda al segle XIII, ha experimentat i patit diverses construccions i reconstruccions, amb episodis intermedis de destrucció i d'enderrocament de les seues estructures urbanes que l'han anat esfigurant i alhora han fet desaparéixer una bona part dels vestigis del seu passat".Sabeu aquells que llegiu els meus escrits que no sóc gens aficionat als bous, ni de carrer ni de plaça, he dit en […]

Al teatre de la Biblioteca de Catalunya es pot veure una obra de J.B.Priestley, Això ja ho he viscut, dirigida per Belbel. Forma part de la trilogia del temps de l'autor, amb El temps i els Conway i Cantonada perillosa. Això de trilogia del temps ve de l'aplicació a aquests textos d'unes teories parapsicològiques que van tenir un cert seguiment a finals dels anys trenta del segle passat, obra d'un senyor que es deia John William Dunne, a l'entorn de les premonicions i d'això de tornar a viure coses que ja han passat o  trobar-nos a llocs que ens son familiars. Aquest text potser no té l'encant de la història dels Conway, però encara funciona molt bé, en aquest cas, […]

La festa del Corpus Christi, una festa de llarga tradició a Castelló, documentada ja als inicis del segle XV, forma part de tot un grup de festes que anomenem mòbils perquè es desplacen pel calendari cas del Carnestoltes, Dimecres de Cendra, Diumenge de Rams, Divendres Sant, Pasqua o l'Ascensió, per citar les més importants, celebrant-se totes elles en funció de dia en què s'escau la Pasqua de Resurrecció, el qual depén de la lluna, d'ací la seua mobilitat.Per molts anys va ser popular al nostre poble un refrany que deia: "Tres dijous hi ha en l'any que rellueixen més que el sol, Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l'Ascensió", tres dates […]

Fa temps que Espanya és un país predemocràtic. Que alguns se n'assabenten ara, ¿saps quina és l'explicació que té? Que n'eren còmplices. Manuel Delgado Ruiz, Més 324, 12.06.2019. […]

Hi ha una tendència, gràcies a la facilitat actual per comunicar-nos, a felicitar-ho tot. Es felicita el Sant Jordi i els Solsticis, per exemple. Sant Joan, el personatge homenatjat en tal dia com demà, té poca presència avui però encara és un sant prestigiós. Mentre que Sant Pere ha perdut categoria, en no ser el seu  dia festa oficial a les feines, malgrat tenir les claus del cel, el dia de Sant Joan no es treballa. Bé, això de no treballar també és relatiu, la gent del ram de la restauració acostuma a treballar i hi ha molts oficis per als quals això de la conciliació familiar sona a música celestial, que diuen. Pel que […]

«Napoléon, qui se présente a nous comme l'instigateur du mouvement, ainsi qu'aux yeux des sauvages la figure sculptée sur la proue d'un bâtiment semble en être le guide.» Si el mascaró de proa es pensa que ha d'estirar i la tripulació creu que el mascaró ho està fent, els conflictes entre l'emoció i la racionalitat poden ser funestos. […]

Des de fa un temps, he estat rumiant i després de molt rumiar, he arribat a una decisió, l'Arlequí i el bloc Antaviana s'acomiaden. Tot té un principi i un final. L'agost 2007 vaig començar aquesta aventura, arran de descobrir el bloc del David Madueño. Al principi, era un espai per publicar escrits antics, però van néixer seccions com el Qüestionari, paisatges literaris, jocs literaris, homenatges blocaires a escriptors/res com el de Salvador Espriu, gràcies al Víctor Pàmies... He participat en les primeres catosferes, i d'aquí va sorgir La primera antologia de blocs en català, a càrrec de Cossetània Edicions. Tot i així, […]

I bon cap de setmana. […]

No miro gaires sèries i potser no m'hauria mirat aquesta si una entrevista a Candela Peña, feta per la periodista Rosa Badia, al programa de ràdio Tot es comèdia, no m'hagués desvetllat la curiositat. No és molt llarga, vuit capítols de cinquanta minuts. Sembla que algun canal va rebutjar el projecte i ha acabat a Movistar. La ficció i la direcció son obra dels germans Coira, cineastes gallecs que cal tenir molt en compte. He llegit que van pensar en ambientar-la a la seva Galícia, i també hauria pogut estar molt bé, però al final es van decantar per l'illa de Hierro, la més poc coneguda i més occidental de les Canàries, […]

Jane Austen, Orgull i prejudiciTraducció i introducció de Josep Marco BorilloAlzira, Bromera, 2018("A la Lluna de València", 57)És sorprenent comprovar la vigència d'Orgull i prejudici, més de dos-cents anys després de la seua publicació, i uns quants més des que fou escrita. El lector inadvertit es troba amb una novel·la addictiva que s'endú el lector sense que en siga del tot conscient per una trama que, a priori, no sembla excessivament atraient. No només això, sinó que resulta atractiva per a lectors joves actuals, com he pogut comprovar recentment de primera mà: els meus alumnes de l'assignatura de Literatura Universal hi estaven […]

Mentres refaig la macro que m'ha d'ajudar a comprovar la correcció dels noms «parlamentaris» dels diputats i diputades valencians m'arriba la notícia que deixen l'escó Boix Pastor i Martínez Dalmau. Encara no he arribat a utilitzar la macro i ja n'hi han canvis. M'esperaré a la publicació oficial de la renúncia i les substitucions, per si de cas encara hi ha més novetats. La macro és simple: […]

 D'acord amb el que estableix la llei la corporació municipal de Castelló està conformada per 27 membres. Els veïns el passat més de maig vam decidir que aquests foren 10 pertanyents al PSOE, 7 del PP, 4 de Ciutadans, 3 de Compromís, 2 de Confluència (Podem, CseM i EU), i 1 de VOX, conformant una pluralitat mai vista i sense ningú amb la majoria absoluta per governar; conseqüència directa d'aquella realitat va ser les negociacions entre els diferents partits per assolir un pacte de govern el qual va aconseguir-se entre el PSOE, Compromís i la Confluència, "l'Acord de Fadrell" que serà signat el proper dimarts dia 25 i que amb 15 regidors ha de donar […]

Periòdicament mos posem a revisar i repensar qüestions mos sorprenen com si no les haguérem tractat mai, a pesar que ha segut tractades i estudiades «periòdicament». Algunes, com ara les salutacions de cortesia, deu ser que són coses tan simples, automàtiques i quotidianes, que no mos hi fixem massa i, per tal de no sobrecarregar el cap amb eixos detalls, deixem un poc al marge de les reflexions […]

La bellesa existeix: és, per exemple, en un quadre com aquest de Rembrandt ("Home en una habitació", 1627-1630). […]

 Una de les característiques de les locutores i locutors que treballen a "À punt" canal de televisió valencià, successor de l'Ens Ràdio Televisió Valenciana, que tot just acaba de complir un any d'emissió, és l'ús del valencià com a llengua de comunicació bàsica.En aquests dies com la ciutat d'Alacant està vivint la seua festa major anual, les Fogueres, i tal com passa també a València i Castelló en Falles i en Magdalena respectivament, la televisió valenciana està dedicant molts moments a la difusió d'aquells actes més significatius, emblemàtics o populars, "les fogueres com mai les has […]

En un extrem de les retòriques possibles hi ha, per exemple, la selecció d'adjectius que fa Josep Pla, i a l'altre coses com aquesta que desarma els lectors competents en un mupi de l'exnoucentista Passeig de Gràcia. […]

La meua versió del codi de Bill Coan (veg. Microsoft Word MVP FAQ Site) per a alçar un document en un directori determinat (i amb una proposta de nom que cal completar), és: Sub ArxivaDoc() ' '17.06.2019. Esta macro alça els documents en la carpeta ... 'i proposa un nom (i una extensió) que cal completar ' 'On Error GoTo eixida Dim AlçaQtria As Dialog Set AlçaQtria = Dialogs( […]

A la darrera sessió del club de lectura dedicat a les relacions literàries entre Mèxic i Catalunya vam llegir el llibre Arráncame la vida, el primer èxit literari d'Ángeles Mastretta. No era l'opció prevista, ja que el conductor del grup, Cristian Cortés, havia triat Balún-Canán, de Rosario Castellanos, un gran clàssic mexicà. Doncs resulta que aquest títol no es troba -de moment- a les biblioteques. Ni a les llibreries, gairebé. Finalment, per curiositat, me'l vaig comprar en una d'aquestes llibreries virtuals de segona mà i el  tinc pendent de lectura.Arráncame la vida pren el títol d'una coneguda […]

 Amb tota probabilitat en llegir el títol d'aquest post us haurà vingut a la memòria un dels dos personatges d'espuma i pelfa protagonista, juntament amb Blas, del programa infantil dirigit als nens de preescolar, Barri Sèsam,que combinava educació i entreteniment, que va començar a emetre's a la televisió del nostre país, allà per la dècada dels 70 del segle passat.O tal vegada us haja recordat la figura del jugador de bàsquet espanyol, considerat el millor jugador d'Europa de la dècada dels 80, natural de Saragossa i què va desenvolupar per més de 20 anys, tota la seua carrera esportiva professional al FC Barcelona,  Juan Antonio […]

Cançó de la setmana: Die Wetterfahne (F. Schubert) - C. Ludwig, J. Levine   Som al mes de juny i el que podríem anomenar la “temporada regular” està acabant; si tot va bé, el mes de juliol cediré el lloc als estudiants del Màster en Lied de l'Esmuc i el d'agost el dedicaré a la Schubertíada, com he fet els darrers anys. M'han tornat a quedar unes quantes entrades previstes pendents; ja veuré què en faig, si les passo a la llibreta de la temporada vinent (nota mental: comprar la llibreta de la temporada vinent) o les deixo en el llimb de les cançons i espero que tornin a demanar pas. Però encara tinc dues setmanes disponibles, […]

A Alacant estem en festes. Plantem fogueres i demà, dia 24, a partir de les 12 de la nit, les cremem. No soc jo molt festera, la veritat, però he vist un parell de fogueres mentre anava a la traumatòloga (per una tendinitis al braç), i m'ha alegrat comprovar que envien missatges de concòrdia, d'igualtat, de respecte i de llibertat. Les he fotografiades per ensenyar-vos-en una mostra. La imatge que he penjat correspon a la que han plantat davant del Mercat Central (hi veieu aquest edifici amb la volta de sostre al fons) i, tot fent referència a Àfrica, defensa, en cartells de color lil·la -molt indicatiu de la intenció-, els drets de la dona en tots els […]

Pienso a menudo en una conocida que es también escritora y con quien me tropecé una vez en una librería. Nos saludamos brevemente, y, cuando le pregunté en qué andaba metida, me respondió: «Bueno, estabatrabajando en una larga novela cómica, pero entonces, en mitad del verano, mi marido tuvo un accidente horrible con una sierra eléctrica y perdió tres dedos. La cosa nos dejó tan tristes, nos alteró tanto, que cuando retomé la escritura mi novela cómica se fue haciendo cada vez más lánguida y triste y deprimente. Así que lo deseché todo y empecé a escribir una novela sobre un hombre que pierde tres dedos en un […]

Joan Francesc Mira en la Gala de Sant Joan dels Premis Lletraferit. Foto: Eva Máñez Ara que tinc la difícil faena de glossar i lloar la trajectòria de Joan Francesc Mira ho faré començant per recordar les paraules que diuen que va dir Roderic de Borja: “el nostre temps no és propici als delicats de cos o d’esperit, si és que algun altre temps ho ha estat, ni per als qui no tinguen el ca […]

Elisenda Solsona, Satèl·lits (Males Herbes, 2019) A l’hora de publicar un recull de contes sorgeix molt sovint el mateix dubte: ¿cal enllaçar-los d’alguna manera o val més que no tinguin res a veure els uns amb els altres? Cada autor hi respon amb més o menys subtilesa. Per al seu quasidebut literari, Elisenda Solsona (Olesa […]

He retrobat la veu amb els peus nus caminant sobre els marges. El pas dels núvols, indiferents, besa la tarda clara. […]

... d'un remoreig que no s'apaga encaraMaria Antònia Salvà  En aquest moment de l’any, quan ja s’han fet les nou passades, la llum de l’últim sol toca les coses com si un mantell de pau cobrira la terra. Com si éssers vius i inerts s’embadaliren plegats sota el mateix bany de mansuetud. Si, com avui, el capvespre és de ponent, els arbres i les seues ombres es revesteixen d’una pàtina de color daurat. No cal dir que el miratge dura només un instant. Després, una penombra sense perfils ho unifica tot en una gamma de parsimònia que transcorre des del gris fins al negre. Però, almenys durant aquell lapse de distinció àurica, […]

David Chariandy, Germà (L’Altra Editorial, 2019) Traducció: Marc Rubió “Els nostres pares havien vingut de Trinitat, Jamaica i Barbados, de Sri Lanka, Polònia, Somàlia i el Vietnam. Tenien una feina merdosa, la ballaven magra per pagar el lloguer, estaven crònicament esgotats, i sovint ens inculcaven idees, també crònicament esgotades, sobre la identitat i la respectabilitat. […]

Detrás del ventanal tiene lugar un espectáculo feroz. Es la hora de los vencejos. Volando por decenas en el corazón vaciado de nuestra manzana, dando vueltas incansables como el gato que gira sobre sí mismo antes de echarse a dormir, se dan el festín de insectos con que celebran el final del día. Y justo encima, de pie en «el sombrío escalón de poniente» (la imagen es de un viejo poema de Blanca Andreu que leí hace treinta años y que no ha dejado de acompañarme), el disco perfecto y luminoso de la luna llena. Es un anochecer cordial y balsámico de mediados de junio, pero es también, sin solución de continuidad, una imagen de […]

Presa de possessió de Ximo Puig com a president de la Generalitat Valenciana el 28 de juny de 2015 Este diumenge 16 de juny de 2019 Ximo Puig i Ferrer pren possessió per segona vegada com a president de la Generalitat Valenciana, com ja va fer fa quasi quatre anys justos, segons es veu en el vídeo de dalt (en particular a partir del 0'47"). En relació amb això, moltes vegades en el món […]

      &nbs […]

Emblemes dels estaments nobiliari, eclesiàstic i reial, que amb el monarca conformaven les Corts forals valencianes, pintats per Joan de Sarinyena a començaments del segle XVII en el retaule de la capella del Palau de la Generalitat de València Com la majoria d’Estats del món, el Regne d’Espanya s’ha configurat històricament i territorialment sobre les cendres de tot un seguit de grans […]

Empiezan a ser más frecuentes las noches de insomnio ocasional, en especial a esas horas que la jerga militar define como «tercera imaginaria»: se desvela a las tres o cuatro de la madrugada, al principio de forma muy tenue, como si fuera un sueño –un sueño barroco en el que se despierta, a veces sin remedio–, y luego con una impresión creciente de irrealidad, un mirarse perplejo desde la cama que oscila entre la curiosidad y la indiferencia, como si su vida pendiera de un hilo que él mismo podría romper fácilmente, o que no le importara ver roto. Es una rara sensación de desapego; no hay angustia, o es una angustia manejable, que mantiene a distancia como en […]

“LLENGUATGE OBLIDAT La pluja segur que sap coses que jo mai sabré. L'herba del jardí segur que les hi entén. El dragó de la meva paret que ara s'amaga, en alguna esquerda profunda, el fill del foc, també la deu comprendre. Ella té unes altres paraules. La seva sintaxi deu estar feta de bramuls de cel i signes muts de llamp. Quan vaig aprendre a parlar em van esborrar aquesta llengua. Però talment un somni que s'ha tingut o una escena de vida ja viscuda alguna cosa antiga tremola en mi quan ells parlen, com ara, amb majestuositat, alguna traça reviu, d'una memòria fosca, perduda, umbilical.” - Dolors Miqu […]

“[…] I sí, de fet no creuo aquella cantonada. Aquella cantonada em creua ara a mi. Però sí que hi sóc encara. En un bucle circular de temporalitat. Hi sóc, sense espai ja. Perquè l'espai és casual. És el temps qui no es mou. El temps mai s'ha mogut. M'he mogut jo per ell” - Dolors Miqu […]

“CORPORI Li vaig dir t'estimaré sempre. La boca ho va dir. El cor, la ment ho volien. Li vaig dir, ets l'home de la meva vida, les vísceres ho corroboraren. Vaig córrer i peus i mans cap a ell anaven. Els ossos ho sostenien. Els sensibles ossos, la blanca medul·la. I les venes, els seus llits de riu d'aigua roja, tremolaven  com si mil ocasos haguessin vingut a la posta. Li vaig dir que era inoblidable i el meu cervell mai l'oblidava, la meva mandíbula amb amor ho pronunciava, les blanques arrels de les dents se n'alimentaven. Li vaig dir que volia ser només seva, i fins i tot les meves cèl·lules acotxaven el cap, acataven la rotunditat de l'amor, acataven la immensitat […]

“Tarda massa a venir, triga massa a marxar, pots quedar devastada.” - Josefa Contijoc […]

“BESÀVIA AL BALANCÍ  No deixes de moure el balancí, enrere fins ahir, endavant fins demà, ja no hi ha sostre, ni terra, ni present, però les parets de l'ànima segueixen rectes” - La flor invisible, Dolors Miqu […]

“Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre… Un altre país fóra casa teva, i diries “sí” en una altra llengua. T’hauries criat d’una altra manera. Més bona, potser. Potser més dolenta. Tindries més sort o potser més pega… Tindries amics i jocs d’una altra mena; duries vestits de sac o de seda, sabates de pell o tosca espardenya, o aniries nu perdut per la selva. Podries llegir contes i poemes, o no tenir llibres ni saber de lletra. Podries menjar coses llamineres o només crostons secs de pa negre. Podries… podries…Per tot això pensa que importa tenir les mans ben obertes i ajudar […]

Títol: ConfesionesAutor: Henry MarshSalamandraBarcelona, 2018Trad. de Patricia Antón299 pàgines  Molts vam conèixer Henry Marsh quan va publicar el volum Sobretot no facis mal. Jo mateix en vaig parlar en aquest periòdic. En aquelles pàgines el cèlebre neurocirurgià britànic es retratava com un “desactivador d’explosius” i, amb una prosa de gran calibre poètic, explicava a qui volguera sentir-lo que operar un aneurisma és una escaramussa bèl·lica que posa dramàticament la vida del pacient a les mans del metge. Això fa que aquest haja de ser humil, meticulós i humà. El consell […]

 Lo veo en un descansillo de la escalera, entre dos tramos infinitos de peldaños. Un viejo conocido del albergue. Está en posición de descanso, como rendido, los brazos gandules, la lata de cerveza en una mano, el cuello flojo y suspicaz. Mira a los turistas que suben delante de él, la agilidad injuriosa de sus piernas, y el contraste con las suyas propias lo atornilla aún más a tierra. Le oigo rugir entre dientes: «Coño… estas putas escaleras…». Lo adelanto con disimulo, para no añadir sal a la herida, pero está demasiado ido para darse cuenta. Eso sí, sostiene la cerveza con mimo infinito, como si toda su atención hubiera resbalado […]

A partir de l’experiència del caminar i de la pràctica de l’escriptura automàtica ensems neixen aquests dietaris de viatge il·lustrats pels dibuixos deliciosos de l’Olga Capdevila. “Una boira de color de lluna embolcalla el paisatge, sembla que cel es fiqui pertot i vagi baixant. Carregat de records que se m’apareixen transito per camins familiars. Allà on hi havia dos arbres ara n’hi ha un de caigut, ací on una pedra estancava un bassal ara hi ha un rierol.Als marges verds-verdíssims ens acompanyen colors efímers que mai més copsarem. Fa una llum única, apagada, els colors se’m fan tots estranys.Un home dalt d’un cavall fa […]

Ve a Oliva, l'estimada Veronika Paulics, el proper divendres 7 de juny. A presentar el seu llibre de poemes a pé, a peu, en la traducció de Joan Navarro, que ha publicat Pruna Llibres. Amb ella, el també poeta i company saforíssim Pere Císcar.Fotografia extreta de la xarxa. En desconec l'autoria.A peu és un llibre d'una estranya bellesa, inquietant, que el primer que transmet és el compromís intens i irrenunciable de l'autora amb la paraula, amb la paraula com a extensió de l'ànima humana. El nexe, el lligam necessari, dolorós molt sovint, activament i necessàriament implicat en el món. Més encara: mot generador de mons. De vegades els […]

Siri Hustvedt, Records del futur (Edicions 62 / Seix Barral) Traducció: Ferran Ràfols Gesa Totes hem especulat alguna vegada sobre qui era aquella persona que, fa molts anys, portava el nostre nom i cognoms i fins i tot els nostres gens i anava amunt i avall fent coses que ara ens semblen incomprensibles o impossibles: […]

Versions de Josep Piera.Aixecà l’esguard vers les estrelles, i elles, encisades de tanta boniquesa, van trontollar, i caure, d’una a una sobre la galta, on, amb enveja, les he vistes ennegrir, d’una a una. […]

[…]

Un necessari antídot davant de tanta faramalla, tanta xerrameca, tants volums i volums de llibres inútils que han fet perdre el temps al seu autors i, sobretot, als que els hem llegits. Un assaig contundent i del tot imprescindible. “Hi ha homes que escriuen per escriure, com n’hi ha que parlen per parlar. No hi ha gens d’enginy ni una orientació clara, ni en el discurs dels uns, ni en els llibres dels altres; els llegim i no hi entenem res, no hi aprenem res. Aquests autors no s’escolten ni tan sols a si mateixos. ¿Per què esciuen, doncs? És així que, triant malament el tema o escrivint d’una manera que no duu enlloc, el món s’omple de llibres […]

“En realitat, aprendre a pensar vol dir exercitar un cert control sobre què penses i sobre com ho penses.” - DF Wallac […]

“La Veritat en majúscula parla de la vida abans de la mort. Parla de com arribar als trenta, o potser fins i tot als cinquanta, sense tenir ganes de clavar-te un tret al cap. Parla del valor real d'una educació veritable, que no té res a veure amb notes ni títols acadèmics, sí amb la consciència d'allò que és tan real i tan essencial, que ens envolta d'una manera tan clara i alhora tan oculta que ens ho hem de repetir una vegada i una altra” - DF Wallac […]

“Resulta que hi parts substancials de la vida adulta americana que ningú no esmenta mai en els discursos de graduació. Per exemple la que té a veure amb l'avorriment, la rutina i les petites frustracions.” - L’aigua és això, DF Wallac […]

“Hi ha dos peixos joves que van nedant i es troben un peix més vell que neda en direcció contrària, els saluda amb el cap i diu: “Bon dia, nois. Com està l’aigua?”. I els dos peixos joves continuen nedant una mica més, i al final l’un mira a l’altre i fa: “Què collons és, l’aigua” - David Foster Wallace.És un discurs i ja. […]

No he tingut massa temps de passar pel blog, però us diré que, fa cosa d'un mes, vaig anar a veure una obra de teatre que em va entusiasmar: TERRA BAIXA, d'Àngel Guimerà.Jo ja l'havia vista fa bastants anys però la representació d'ara va ser única, i formidable, i em va sorprendre, perquè Lluís Homar representava els quatre personatges, ell sol feia tots els papers, canviava d'un personatge a un altre moltes vegades només amb una variació d'actitud i d'entonació en les frases. Fou una meravella descobrir com ell, tot sol, representava Marta, Manelic, Sebastià i Nuri.En acabar la representació -que en alguns moments incloïa […]

Apropar la poesia a grups de persones que no en són expertes, que ni tan sols en llegeixen de tant en tant i que solen estar carregades de prejudicis —negatius, és clar— envers el gènere és una experiència que sempre acaba resultant gratificant, enriquidora i constructiva, tant per als aprenents com per a mi mateixa com a poeta, que n'aprenc més que l'auditori i m'acabe alimentant de la satisfacció que em demostren amb la descoberta inesperada. Així ha ocorregut gràcies a l'oportunitat de compartir textos poètics, comentaris i lectures amb un grup d'homes i dones que han assistit al curs 2018-2019 de la Universitat Sènior de Gandia. Concretament, […]

An analysis of Walt Whitman's every appearance in cinema and television, leading up to his 200th birthday on May 31, 2019. […]

A recording of Whitman's own reading of "America" juxtaposed with shots of demonstrators after the confirmation of Supreme Court nominee Brett Kavanaugh. […]

[…]