Lectures

  • VIDES PRIVADES, TELEVISIONS PÚBLIQUES

    He llegit molts comentaris sobre la preparació i el desenvolupament de la minisèrie recent sobre la novel·la Vida Privada, dirigida per Sílvia Munt, però no he sabut trobar-ne cap valoració crítica. En cap moment he sentit que es fes cap referència a l'altre intent televisiu, el de 1987, endegat per TV1, dirigit per Francesc Betriu i amb un repartiment eclèctic i divers. Hi ha gent més jove que jo que no tenia ni idea de què existís aquella sèrie de finals dels vuitanta.Cap de les dues versions no està malament però continuo sense copsar del tot l'atmosfera de la novel·la, malgrat les bones intencions i la professionalitat dels […]

  • Remirant la marjal

    Una mirada diferent, gavines, un agró, una garseta, la marjal amb aigua clara, dos llises barallant-se (o tenques, segons Takse), un poc massa de sol, l'home carregat amb el sac que tira pel cavalló cap a dins de la marjal, una parella de peixcadors de l'est d'Europa, i quasi que me se passa l'embotiment sindical d'estos últims dies. De vesprada, falcies. […]

  • Patinant...

    El diccionari ens mostra sis accepcions del verb patinar. La cinquena fa relació a un ús col·loquial i el defineix com "perdre la bona direcció o l'eficàcia del que s'està fent o dient". És en aquesta situació on és troba massa sovint i des de fa ja una llarga temporada el partit popular a Castelló, o tal vegada siga que des que està a l'oposició es veu més. Siga com siga cada dia és més usual escoltar pel carrer allò de "el PP municipal patina", o aquella altra de "el PP municipal ha tornat a patinar".Tal vegada siga fruit del nerviosisme que els envaeix en veure les previsions de les enquestes, o en veure tots els reversos que […]

  • Bellesa interior

    Solcs din Relats en catalàSí, la bellesaés dins, com aigua en gerro,com obra i marc. […]

  • AVUI AQUÍ NO HI HA MÚSICA

    Ha mort Màrius Sampere. - "Per a mi un poema és dir el que no es pot dir". Conversa amb Oriol Izquierdo a QVC - Entrevista a Poetàrium - Màrius Sampere a lletrA - Màrius Sampere al F l u x - "La fredor als llavis" […]

  • COSINES BEN INTENCIONADES I BURGESOS CURTS DE GAMBALS

    A l'espai de cinema hispànic de la segona cadena dediquen un cicle a pel·lícules basades en obres literàries contemporànies. Fa pocs dies van passar la versió que Jordi Cadena va fer de La oscura historia de la prima Montse, de Joan Marsé. No deu ser fàcil traslladar el món de Marsé al cinema, però, malgrat les dificultats crec que Últimas tardes con Teresa va aconseguir, al menys, una certa atmosfera propera a la versió literària tot i que Ángel Alcázar em va semblar una mala tria per al trepa xarnego i oportunista. Pel que fa a la Montse, ja el llibre va topar amb crítiques raonades que es queixaven de què hi […]

  • Mala cara de tant en tant

    D'alguna manera, la setmana es resumix i es desintegra al final del matí dels divendres sindicals. És prou desagradable haver de sentir que els interessos d'alguns sindicalistes consistixen més a mantindre i fomentar parcel·les d'influència vora el poder a força de menysprear i desqualificar la discrepància dels companys d'esforç que a col·laborar a obtindre millores en la situació laboral […]

  • Desànim innegociable

    La vespra d'una taula negociadora on començaria i no pararia durant uns quants fulls de detallar totes les malifetes, els errors i les males passades que t'han fet tant els sindicalistes «professionals» (que peguen cabotà a tot, per tal de contar que han aconseguit un acord) com la part institucional que es deixa dur per les inèrcies i les inconseqüències del passat, a pesar que es suposava qu […]

  • Una altra vegada...

    La noció de defensa està associada al verb defendre. Aquesta acció es refereix a tenir cura, resguardar o conservar alguna cosa. La defensa, per tant, és allò que presta protecció d'alguna manera a les coses o les persones.El Ministeri de Defensa d'Espanya és el departament ministerial encarregat de la política de defensa i administració militar. Un dels grans problemes amb el qual es troba en l'actualitat aquest ministeri és la conservació d'edificis que en propietat o per cessió d'altres administracions, ha usat al llarg de la història i ara, amb el pas dels anys, han anat buidant-se, perdent qualsevol ús i tancant les seues portes, al llarg […]

  • Estimar

    Estimar no és enamorar-se no és posseir no és sentir gelosia, estimar és acompanyar és compartir un projecte és riure plegats és crear un lloc són dos minuts robats de carícies i petons. Per estimar les persones, les petites coses, els animals, els paisatges i el món, estimem-nos. Només qui s’estima senzillament pot donar amor. Qui […]

  • De la rapinya com a reubicació estant

    Glopades d’odi. Glopades i glopades. Una llaga, el llegat. I la dentadura amb verdet. Una parla, d’alè fet parla: acte pur és l’amor que per amor s’embruta, a glopades i trompicons, una parla cercant la parla...: tot això un dia serà teu.        &nbs […]

  • L'IMPREVISIBLE SENTIT DE L'HUMOR

    Moltes coses haurien de fer plorar i no fer riure, però, afortunadament, els éssers humans tenim capacitat per a copsar, en moltes ocasions dramàtiques, la comicitat que sura per damunt de les tragèdies. Sort d'això.Una situació actual que hauria de ser tràgica pel que representa per a l'estat espanyol, al qual, de moment, i em temo que va per llarg, pertanyem, ens agradi o no, és tot això de la corrupció generalitzada. Però avui no he pogut parar de riure durant una estona després de llegir aquest titular:El Bigotis queda absolt pel fet que Lluís, el Cabró, no és Bárcenas.Aquest senyor Bigotis és una mina, l'haurien de […]

  • EPÍLEG

    Mangi il pane in solitudine per far merenda.Un'anarchia di libri,di polvere e di fogli accartocciatiti circonda senza annegarti,l’ordine del disordine, lo sai già.All’improvvisso ti prende il desideriodi versare qualcosa che porti dentroe con l’argilla della memoriae il tornio della fantasiacominci ad alzarel’anfora che tratterràil liquore in agrodolcedi ciò che dici la tua letteratura.Come in un incantesimoappare uno specchio nel mezzo della stanza.La gatta, che dorme vicino a te, si svegliae dopo il rituale noiosodi sbadigliare e sgranchirsi con eleganzasi avvicina curiosa, sente l’odore e struscia il suo manto,dopo lo attraversa come uno spettro.Ti alzi spaventato e vai a cercare il […]

  • Provocar i cometre

    Estic perplex: la lògica de l'assetjador s'estén per la nostra petita democràcia acabada d'estrenar. Podríem dir que és una pallola de creiximent, però les analogies o metàfores no necessàriament conclouen amb raonaments ben fonamentats. Els virus i microbis no seguixen —crec— la nostra lògica. La lògica de l'assetjador confon els verbs provocar i cometre. Els qui no entenen la diferència […]

  • CAPITALISME I RESISTÈNCIA

    Vivim sota el capitalisme, el seu poder sembla irrefutable, però també ho semblava el dret diví dels reis. Qualsevol poder humà pot ser resistit i canviat per éssers humans. La resistència i el canvi sovint comencen en l'art. Tot sovint en el nostre art, l'art de les paraules. […]

  • MERCAT NOU I LLIBRES VELLS

    El Mercat de Sant Antoni s'ha inaugurat avui, com tothom deu saber, car els mitjans de casa se n'han fet ressò a bastament. El dels llibres vells torna al volt del mercat, no sense que s'hagués intentat ubicar-lo en algun altre lloc i, fins i tot, bandejar-lo perquè sembla que no quedava maco. Si algú no va sap copsar la bellesa dels llibres d'ocasió i la resta, no anem bé. Veurem com va el proper diumenge. Com cantava Espinàs potser tantes coses hem perdut que el record també cal perdre... Avui els llibres vells ja no són aquells tresors misteriosos de la meva infantesa, sovint ens és més senzill cercar el que volem per la xarxa i hi ha qui t'assegura que el […]

  • VOLÍEM PASSAR PEL PORTAL DEL JARDÍ DEL MONESTIR UN VIDRE QUADRAT DE GRANDOR EXTREMA

    Com més anys passen, més m'impressiona i m'intoxica Foix. Aquest 2018 en fa cent vint-i-cinc del seu naixement, i un segle de l'edició del Diari 1918. Amb aquest motiu, a la Fundació J.V. Foix publiquen cada setmana un dels textos del Diari (us hi podeu subscriure) i els difonen a la Xarxa. Avui he rebut i he llegit el que comença "Volíem passar pel portal del jardí..." i encara n'estic […]

  • EL MÓN VIST ALS VUITANTA ANYS I EN PERSPECTIVA

    He tornat a llegir fa poc aquest llibre, les reflexions de Ramón y Cajal poc abans de morir, l'any 1934. El tenia en espera i fa uns dies en Ramon del blog Mon-Ra-Mon comentava el poc interès que semblaven tenir al poble d'Ayerbe, un va viure durant un temps, en promocionar el seu record i potenciar un Centre d'Interpretació dedicat al personatge. Aquesta Espanya tan patriota de fireta, bandereta i himne xaró, sembla que ho és molt poc a l'hora de dedicar a la seva gent brillant els homenatges i records que mereixen. Però en això, ai, no estem per aquí gaire millor encara que de vegades ens ho pensem.Tinc devoció pel personatge, fins i tot més enllà de la seva […]

  • Hem fet la nit

    Cançó de la setmana: Nous avons fait la nuit (F. Poulenc) - F. Lott, G. Johnson   “Un cicle digne de ser comparat amb els grans cicles de lieder alemanys, com el Viatge d'hivern de Schubert o el Dichterliebe de Schumann.” Això és el que deia Alexis Roland-Manuel sobre Tel jour telle nuit (Tal dia tal nit). No acabo de veure les comparacions entre coses tan poc homogènies (cicles en llengües diferents, poemes i cançons separats per un segle), però hi ha pocs dubtes que el cicle de Francis Poulenc és fantàstic i que té elements en comú amb els que esmenta el musicòleg. […]

  • Entre canyars i codonyars

    Entre canyars i codonyars sobreïx el goig de l’aigua abeura blats i pardals els colors torrats i l’aire, els peus empolsinats caminen de puntetes resseguint botonets d’or argelagues i timonedes. -Mira la tendra marieta, cap a on volarà? -Mira la misteriosa libèl·lula, quin ball dansarà? Sol que m’acluques els ulls que enlluernes els records terrosos del marge, […]

  • Petites edicions electròniques

    Em costa déu i ajuda fer un petit canvi en la versió del Tirant que he penjat en html i pdf en la xarxa. Bé, el que més costa és fer la versió azw3. A més, és clar, el temps de mirar les edicions diferents per a comprovar que el canvi és correcte. Al final, la versió per al Kidle no m'ix tal com voldria i la deixe estar. Amb els altres dos formats ja n'hi ha prou. Això de les conversions entr […]

  • L'amor d'una russa a qui Rússia no estimava

    Títol: Cartas de amor a Konstantin Rodzévich.Autora: Marina TsvietàievaRenacimientoSevilla, 2018126 pàginesTraducció de Reis Garcia Burdeus  En el marc de les vuitenes conferències internacionals "Marina Tsvietàieva" a la ciutat d’Elàbuga (República Russa de Tatarstan), el 7 de setembre del 2016 es va celebrar la solemne cerimònia de lliurament del premi de literatura "Marina Tsvietàieva" 2016. El guardó d’aquell any va recaure en la professora de Borriana Reis Garcia Burdeus, per la tasca de més de 25 anys de traducció i divulgació al català i al castellà de l'obra de l'escriptora.  Els organitzadors […]

  • La família a les entranyes [Ayòbámi Adébáyò]

      Ayòbámi Adébáyò,Queda’t amb mi (Angle editorial / Gatopardo ediciones) Traductor: Alexandre Gombau i Arnau.    Nascuda a Nigèria el 1988 i llicenciada en universitats del Regne Unit, Ayòbámi Adébáyò forma part de la nova fornada d’autors africans que, seguint l’estela de referents com Chinua Achebe o Ngugi Wa Thiong’o, o l’èxit de Chimamanda Ngozi Adichie, […]

  • "Perquè precisament és en tendir a l’empatia i reconèixer-ne la  impossibilitat radical, en constatar..."

    “Perquè precisament és en tendir a l’empatia i reconèixer-ne la  impossibilitat radical, en constatar que no podem ser simplement empàtics, que poden sorgir coses com la solidaritat” - Nativa.cat […]

  • El mirall dels llibres. Xavier Lloveras. Diputació de Girona. Col·lecció Josep Pla Assaig. 2017.

    Aplec de crítiques literàries publicades a diversos diaris i revistes entre els anys 1989 i 2003, tot i que n’hi ha de molt més recents. L’ordre de publicació és l’alfabètic (cognom de l’autor). Tot i que ens ha agradat molt l’edició i els textos aplegats, hi hem trobat a faltar moltes més traduccions al català. “Si, com diu el tòpic, l’estudi del passat ens ha de servir per entendre el present i preparar el futur, potser val la pena mirar una mica de prop el cànon d’autors contemporanis que ens proposen la universitat i les institucions o que ens ofereixen, a mitges, històries de la literatura i els […]

  • "Eso eslo que nos hace dudar, con Katherine MacKinnon, de que para el género existan tiempos de paz"

    “Eso eslo que nos hace dudar, con Katherine MacKinnon, de que para el género existan tiempos de paz” - Rita Laura Segato […]

  • "Feminicidio y femigenocidio"

    “Feminicidio y femigenocidio” - Segato […]

  • Temps de flors o la bellesa transversal

    Què és la bellesa?, em pregunte mentre recorde els carrers costeruts i la coentor a la planta dels peus de trepitjar tot el dia l'empedrat de pedres redones. Potser, al llarg del temps ha anat canviant la noció de bellesa, o no. Potser el que ha canviat és el que ens resulta atractiu, que no cal que sempre siga bell. Temps enrere, quan els ulls estaven acostumats a les meravelles del cinquecento, no els hauria resultat atractiu el pot de tomaca de Warhol. És clar, també és una qüestió del gust  de cadascú. Però, i si no parlem de les creacions artístiques? I si parlem de la Natura, per exemple? En això és més fàcil coincidir. […]

  • "Canción Estoy atrapado en un taxi en un atasco algo bastante típico y no solo de la vida..."

    “Canción Estoy atrapado en un taxi en un atasco algo bastante típico y no solo de la vida moderna el fango trepa el enrejado de mis nervios ¿tienen que acabar con Venus los amantes de Eros muss es sein? es muss nicht sein, te lo digo yo odio la enfermedad, es como una preocupación que se hace realidad y que ha de impedirse que suceda en un mundo donde tú eres posible amor mío nada malo puede sucedernos, dímelo” - Frank O’Hara, traducció d’Andrés Catalán […]

  • Abans que fos Sant Jordi també publicàrem poesia

    Vam ser a 21 de març i hi celebràrem el Dia Mundial de la Poesia. I després va venir el 23 d'abril, el Sant Jordi que sembla ja tan llunyà en el calendari, i s'hi referenciaren novetats de poesia per a parar un barco (per exemple, a Nació Digital; ni un sol autor valencià, ehem... Un traductor sí, per ser justos: Joan Navarro, Poesia completa de la brasilera Orides Fontela). I s'inaugurà la Fira del Llibre de València i s'hi clausurà. I l'avinentesa provocà l'aparició de més articles sobre llibres recomanats (de tots els gèneres) i fins i tot alguna reflexió més pausada sobre la situació de la literatura actual en clau […]

  • Tomas Transtömer. Det vilda torget. Svarta vykort.

    IAlmanackan fullskriven, framtid okänd.Kabeln nynnar folkvisan utan hemland.Snöfall i det blystilla havet. Skuggorbrottas på kajen.IIMitt i livet händer att döden kommeroch tar mått på människan. Det besöketglöms och livet fortsätter. Men kostymensys i det tysta.Traducció de Carolina Moreno Tena La plaça salvatge. Postals negres.IL’agenda plena, futur ignot.El cable taral·leja la cançó apàtrida.Nevada en el mar plomís. Ombres encombat al moll.IIEn plena vida la mort s’acostai pren les mides a l’home. La visitas’oblida i la vida continua. Però el vestites cus a la callada. […]

  • "L'amor no ho és tot. La feina és més important que l'amor. La meva mare em va transmetre que l'amor..."

    “L'amor no ho és tot. La feina és més important que l'amor. La meva mare em va transmetre que l'amor era el més important a la vida d'una dona, i vaig créixer empresonada per aquesta idea de l'amor. És una idea que t'empresona la ment, l'esperit i les ganes de treballar.” - Vivian Gornick […]

  • “Fraggle rock” al cementiri

    George Saunders, Lincoln al bardo (Edicions de 1984 / Seix Barral) Traducció: Yannick Garcia / Javier Calvo El bardo, segons la tradició budista, és un estat intermedi de les ànimes després de morir i abans de reencarnar-se, un període durant el qual aquestes erren i tenen malsons i visions apocalíptiques. Una mica equivalent als llimbs […]

  • Blanc de lluna II (diàlegs espill)

    Quin vent de focdalt dels turons agrestsde la memoria!S'han encès, rost amunt,els gavells del record.Vicent Alonso, Albes d'enlloc Els gavells del recordels he dut al corral.L'esclat del dia ha segrestat la claude la memòria. […]

  • Tornar a un lloc on mai has estat

    Títol: La pornografia de les petites cosesAutor: Joanjo GarciaSembra LlibresValència, 2018189 pàgines  Joanjo Garcia ha consolidat en pocs anys un contrastat ofici de narrador. En 1912 va guanyar el premi Enric Valor amb Quan caminàrem la nit (un volum que indagava en els interrogants del 23F i se situava argumentalment a la València de mitjans anys 90) i tres anys després va aconseguir el Ciutat d’Alzira amb El temps és mentida (una obra més arriscada narrativament). Ara, amb La pornografia de les petites coses, torna l’escenari dels anys 90 però només com a ham: en 1996 –segons se’ns informa en el primer capítol del llibre- té […]

  • Una llum de qualitat de vulva

    Títol: La literatura recordada. 101 contrapunts de lecturesAutor: Enric IborraEditorial VienaBarcelona, 2018340 pàgines  Fa anys que Enric Iborra glossa el fet literari des del seu blog La serp blanca. En realitat, tot naix a l’ensems de la seua profunda passió lectora i de les seues classes a l’Institut Lluís Vives de València. Un primer tast imprés d’aquesta dèria va ser Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal (Viena, 2013), el celebrat recull de textos on Iborra donava solta als seus interrogants i les seues certeses als marges de les pàgines dels grans mestres.  Ara, amb La literatura recordada. 101 contrapunts de lectures, […]

  • Les ulleres lila del Club de Lectura d'Alzira

    Són temps de reflexió, de solidaritat, de reunir-nos per contar històrie. Les dones són les protagonistes dels relats i dels dibuixos del llibre del qual parlarem dijous al Club de lectura d'Alzira, gràcies a la invitació de Raquel, la tècnica d'igualtat i a Marina Mir, la regidora de Polítiques d'Igualtat. Dimecres ens manifestarem.  Conversar sobre una obra artística, és introduir noves […]

  • "Life is very weird, no matter how it ends, / very filled with dreams. Never / will I forget your..."

    “Life is very weird, no matter how it ends, / very filled with dreams. Never / will I forget your face, your frantic human eyes / swollen with tears. / I thought my life was over and my heart was broken. / Then I moved to Cambridge.” - Louise Glück […]

  • Llibres o cigarrets. George Orwell. Traducció de Dolors Udina. Viena Edicions. 2016.

    Recull de 8 articles publicats a diverses revistes i diaris dels anys 40 del segle XX que mostren un George Orwell ple de curiositat pel món i ple de ganes d’explicar-lo. “Ja he dit prou fins ara per demostrar que llegir és una de les activitats d’esbarjo més barates: segurament la més barata després d’escoltar la ràdio. Però, ja que hi som: quina és la quantitat real que gasta en llibres el públic britànic? No he pogut trobar-ne xifres, tot i que segur que existeixen. Però sí que sé que, abans de la guerra, en aquest país es publicaven uns 15.000 llibres l’any, incloent reimpressions i llibres de text. Si […]

  • "Los crímenes sexuales no son obra de desviados individuales, enfermos mentales o anomalías sociales,..."

    “Los crímenes sexuales no son obra de desviados individuales, enfermos mentales o anomalías sociales, sino expresiones de una estructura simbólica profunda que organiza nuestros actos y nuestras fantasías y les confiere inteligibilidad. En otras palabras: el agresor y la colectividad comparten el imaginario de género, hablan el mismo lenguaje, pueden entenderse. Emerge de las entrevistas [con violadores] con más fuerza que nunca lo que Menacher Amin ya había descubierto con datos empíricos y análisis cuantitativos, que, contrariando nuestras expectativas, los violadoress,, las más de las veces, no actúan en soledad, no son animales asociales que acechan a […]

  • "Nunca se sabrá ninguna verdad respecto a los hechos delictivos que tengan relación, incluso..."

    “Nunca se sabrá ninguna verdad respecto a los hechos delictivos que tengan relación, incluso mínimamente, con la gestión del poder” - Negro sobre negro, Sciascia […]

  • "Hemos sabido muy pronto, en pocas horas, de dónde salía la bomba que mató al agente Marino: señal..."

    “Hemos sabido muy pronto, en pocas horas, de dónde salía la bomba que mató al agente Marino: señal evidente de que los responsables no tenían conexiones con el hiperpoder” - Campbell, al llibre La guerra contra las mujeres de Segato […]

  • Com es fonen les ànimes

    La pluja després de tantes setmanes. Els lloms de la terra que l’aigua llepava, terròs a terròs, aquest matí. Les filades de ceps ben arrenglerades i la podridura humida dels pàmpols. El temps que passa sota el cel acerat de novembre, entre fumeroles blanques. L’hivern que s’acosta pel camí del cementiri. Les últimes flors de […]

  • Blanc de lluna I (diàlegs espill)

                                                                                                               No tingues por de foradar el murd'hores tan lluny.  Tot és ben dolç i nou al […]

  • El vals inconstant de la memòria

    Títol: La noche en que los Beatles llegaron a BarcelonaAutor: Alfons CerveraPiel de ZapaBarcelona, 2017173 pàgines  No ens cansarem de glossar i de celebrar el que suposà l’aparició de The Beatles a principis de la dècada que es disposaven a simbolitzar i protagonitzar musicalment. Aquells quatre jovenassos insolents que s’havien foguejat en algun fosc antre d’Alemanya –i, pel camí, van perdre el bateria original i el van substituir per Ringo Starr- desembarcaren en un país i un món on s’acabava de rubricar un canvi d’època: les dones i els jóvens s’alliberaven, el Tercer Món es descolonitzava, la guerra de Vietnam […]

  • "El límite es el nueve. No hay diez que se complete. Oponer a la vida una metáfora de guarismos y..."

    “El límite es el nueve. No hay diez que se complete. Oponer a la vida una metáfora de guarismos y notas. Esa es la cifra que dice el abandono. Y esa música -resuena en los oídos su silencio- es la madeja negra que va hilando la muerte, el canturreo voraz que mastica la sangre que ya se ha detenido pese a seguir corriendo.” - Más allá de la novena sinfonía, Andrés Catalán […]

  • "Una manchita que habría estado fuera de mi vista en cualquier otro papel menos blanco que..."

    “Una manchita que habría estado fuera de mi vista en cualquier otro papel menos blanco que este apareció en el otro lado de lo que allí había escrito. Y yo con indolencia sostenía mi pluma para detenerla con un punto de tinta, cuando algo extraño allí me hizo pensar. Esta no era mota de polvo traída por mi aliento, sino sin duda alguna un ácaro viviente con inclinaciones que podríamos llamar propias. Se detuvo como teniendo recelos de mi pluma, y después se dirigió corriendo de nuevo locamente hacia donde mi manuscrito no estaba seco aún; después volvió a pararse y o bien bebió u olió… con repugnancia, pues […]

  • "De los innumerables escalones De los innumerables escalones que conducen a mi corazón él subió tan..."

    “De los innumerables escalones De los innumerables escalones que conducen a mi corazón él subió tan sólo quizás dos o tres” - Akiko Yosano […]

  • Pere Quart. Quatre mil mots. Secrets.

    Els teus secrets, poeta, no els esbombis.Són tresors o vergonyes intangiblesen una monarquia sense súbdits.En seràs amo mentre no els oblidis.Que no et tempti, però, deixatar-losen poemes hermètics; no t'hi arrisquis.Remuga'ls, solitari, al soterrani.Criminals o dolcíssims, t'enriqueixenavarament i sobirana. Endú-te'lsintactes, com el cor, al crematori.Serva'ls per una eternitat o dues. […]

  • A Joan Climent, en el centenari del seu naixement

    Joan Climent (Montitxelvo, la Vall d'Albaida 1918 - Gandia, la Safor 2004) és, fonamentalment, poeta. L'any 2001 va ser nomenat Fill Adoptiu de Gandia i l'any 2003 soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. A pesar d'aquesta segona condició, la dimensió cívica i poètica de Joan Climent a penes ha transcendit més enllà d'un radi d'acció de proximitat. I no és just, ni per a ell ni per a les nostres lletres. Tant de bo l'excusa del centenari del seu naixement hi ajude una mica. Si voleu conèixer una mica més l'escriptor i la seua obra, fa un temps en vaig parlar ací, aprofitant la publicació del llibre d'Ignasi Mora […]

  • FAÇANES I PÈRDUES

    Esmorze una taronja navelate per treure'm tota aquesta desolació. I no puc. Agafe la motxilla i fumigue les herbes catalogades per malignes i veig improbable, sense cap tipus de treva, llur desaparició. Al fons del terme sent els trets i imagine la sang vessada fora d'un cor animal que quasi no batega. Al poble les campanes al vol ens fan creure en festes sagrades. Silenci i música per escapar d'aquesta escòria humana amb què compartisc aquest temps insolidari: tot tremola d'aparences i mentides erectes, éssers abillats, coets, campanars. Una poeta s'empipa per l'oblit dels correligionaris de capella. Uns altres preocupats per si l'obra seua arribarà o no a la Fira, […]

  • Vida d'un patriota

    Títol: El trist final d’en Policarpo QuaresmaAutor: Lima BarretoAdesiaraBarcelona, 2017Trad. de J. Domènech Ponsatí281 pàgines  Policarpo Quaresma és un brasiler inflamat per l’amor al seu país. Lima Barreto ens presenta un personatge que sembla una amable caricatura d’un patriota inofensiu, d’aquells que creuen que els qui acusen el clima de l’Amazones de propiciar malalties  és perquè ja hi han acudit malalts, o prefereixen un vi del sud del Brasil a un Borgonya o un pollastre amb guando abans d’acompanyat de petits pois.   Fins ací no hi ha res de particular. Policarpo llegeix tots els dies un grapat de diaris nacionals, i […]

  • Besllum

    En aquestes horesmentre dormsvoldria preguntar-te com estens la nostra nitdins la panxa, si el llampec d’una carícia t’esclareix el camíper travessar-la sencerai, en despertar,arribar a la vida,ensenyar-me la petjada. […]

  • Chema Madoz.

    […]

  • Pensaments, 149: (De la propietat del cos)

    Mai no serem prou cos per esllavissar-nos d'aura? […]

  • Alcoi per Sant Jordi, Sant Jordi per Alcoi

    Les 24 bandes de música van entrant a la Plaça. L'home que les dirigirà rep la batuta de mans del xiquet que representarà Sant Jordiet i tot seguit comença l'himne de festes. Tot el poble aplegat a la plaça i als carrers adjacents canta.Nostra festa jacridant-nos estàcridant estàamb veu i alè que es vidaper tots es beneïdabeneïda. Visca! Visca! Llaor, llaor, per donar-te esplendorriu en l'esfera la primavera. Llaor, llaor, per donar-te esplendorriu en l'esfera la primavera. Visca! Visca!En escoltar-ho, sempre s'aboca una llagrimeta, o dues -el meu pare, quan vivia, també tocava en una d'aquestes bandes.La festa gran d'Alcoi és la de Sant Jordi. Hom […]

  • Parlem de llibres, parlem d'art

    Sèrie Ull-als.  Manola Roig Encetem la setmana més literària de l’any i m’agradaria celebrar-la amb una reivindicació. M’agradaria demanar a les editorials que apostaren per l’art en femení, que s’editaren més catàlegs de pintores, a les institucions que s’invertira per a fer més investigació al voltant de la seua obra, a les escriptores i escriptors que narraren les seues vides, a […]

  • "Durante los meses tristes, centelleó mi vida sólo cuando hice el amor contigo. Como la luciérnaga se..."

    “Durante los meses tristes, centelleó mi vida sólo cuando hice el amor contigo. Como la luciérnaga se enciende y se apaga, se enciende y se apaga- a medias puede uno seguir su camino en la noche oscura del olivar. Durante los meses tristes, estaba el alma desesperada y sin vida pero el cuerpo caminó directo hacia ti. El cielo de la noche rugió. Sigilosamente ordeñábamos el cosmos y sobrevivíamos.” - Traströmer, però en castell&agrav […]

  • Anuari mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2016-2017. Pol·len Edicions / Grup de Periodistes Ramon Barnils. 2017.

    Vist que la premsa lliure ja només pot exercir al twitter, perquè els grans grups de comunicació estan lligats a l’intocable poder econòmic, es fa imprescindible de llegir aquest variat recull de tot allò que s’ha dit amb la boca petita o que directament s’ha callat de forma premeditada. Un oasi de periodisme d’investigació que no ens fa perdre tota esperança.  “Entenguem per intermediació la funció fonamental que dóna sentit al periodisme, la d’observar el fet, interpretar-lo, contrastar-lo i, després, difondre’l. És la manera clàssica, o no tan clàssica, de donar l’oportunitat al […]

  • Gràcies Vida

    Realment he de donar gràcies sense cansament, un cop i un altre, una vegada rere l'altra i encara més per haver viscut múltiples vides.Em sorprenc per tot allò que he habitat i m'ha habitat, grapats d'històries, de  somieigs. Tots els petits universos que han arrelat, crescut, fructificat en mi i lentament ixen cap als altres, ja independents del que siga jo o faça. Sentir. Sentir-me rodó, complet, no descompensat, còdol profund de riu. Ser. Ser més enllà d'etiquetes, de cercles lletraferits, de catàlegs, de tendències i consideracions, de requeriments.Intentar l'equanimitat,  ser pacífic i feliç hora a hora, dia a […]