Lectures

  • Neures d'estivalitat

    Encara m'estic refent dels efectes de la destrossa que ha provocat la pèrdua i recreació de la plantilla «Normal.dotm» del Word. Deixe apuntat que eixes plantilles normals van en la carpeta «Unitat:\Usuari\NomUsuari\AppData\Roaming\Microsoft\Plantillas». En canvi, la que no s'ha perdut és la que manté la configuració personalitzada de la interfície del programa. Si no m'enganye, és la que tinc en

  • CAMINANT PER CATALUNYA, UN PETIT GRAN PROGRAMA DE TELEVISIÓ

    Hi ha programes de televisió, sense pretensions, ben fets, que esdevenen tot un clàssic. Un d'ells, pel meu gust, és Caminant per Catalunya, produït per La Xarxa i la televisió del Ripollès. Porta més de deu anys en antena, es poc cercar a la carta i és fàcil veure'n repeticions, ja que s'emet per diferents televisions locals. L'excursionisme tradicional sembla avui una cosa passada de moda, una mica com les sardanes. Això de que ens exalti el nou, encara que ens enamori el vell, fa que es caigui en un cert provincianisme modernillo i papanates. Avui, si per la muntanya no corres com un esperitat, sembla que siguis un carca. L'excursió pausada, amb pinzellades […]

  • Volen les plantilles

    El Word de Windows, al cap dels anys de no fer-ho, me s'ha menjat la plantilla «Normal.dotm» este matí. I com sol fer de manera taxativa i abusiva, no en deixa rastre en l'ordinador: en crea una nova i te se fot tota la faena que hages fet durant anys amb l'antiga. No en deixa ni rastre. M'ha destarotat un poc el matí. Per sort, quan l'informàtic m'ha dit que no hi havia res a fer, he vist qu

  • Esbossot mil

    L’atzar dels fets escàpols a nosaltresque vindran a abolir-te amb l’avenir:trena’ls amb el que puguis tenir a dir,que treballi per tu l’atzar, trucantels daus amb bones companyies: llença’ls!

  • Felicitats

    Avui l'Arlequí s'ha llevat content. I és que ha recordat que enguany el bloc Antaviana compleix 12 anys.  Sí, sí 12. Un agost del 2007 va néixer l'Arlequí, amb la necessitat de parlar a través de la paraula escrita. Així va ser com a poc a poc, es van crear diferents seccions, i es van compartir diferents escrits a través de la xarxa. Es pot dir que ha arribat a l'adolescència, si em permeteu aquest símil. Des d'aquest espai, s'han fet entrevistes, hem col.laborat en iniciatives literàries i homenatges a escriptors/res. I és que la literatura i la cultura són àmbits infinits, i eclèctics. Enguany, el jove pucinel.li […]

  • El retorn de l'Arlequí

    Un dia l'Arlequí va pensar que el bloc ja no tenia sentit, perquè semblava que la gent preferia dedicar el seu temps a les xarxes socials, i va rumiar que la millor solució era tancar-lo.  Durant molts dies creia que així era feliç, però cada nit sentia una veu que li deia escriu-me un post. I un dia es va despertar i va decidir tornar a escriure i vet aquí que el bloc Antaviana ha retornat. Aquest cop, l'Arlequí sap que encara no és el moment d'acomiadar-se. Així que sigueu novament benvinguts i benvingudes a l'Antaviana 3.0.

  • SV19 - Sechs Monologe aus "Jedermann"

    Cançó de la setmana: Ja! Ich glaub: solches hat er vollbracht (F. Martin) - A. Schuen, D. Heide   A la tercera entrada dedicada a la Schubertíada Vilabertran ens centrarem en un únic recital, el primer dels dos que faran Matthias Goerne i Alexander Schmalcz, el dissabte 24 d'agost. El motiu és ben senzill: de tot el programa, amb obres de Martin, Xostakóvitx i Mahler, només hem escoltat dos dels lieder de Mahler.  I com que una de les obres que cantarà Goerne, el cicle Sechs Monologe aus “Jedermann”, porta un temps apuntat a la meva llibreta, he pensat que podia canviar l'estructura d'aquestes entrades estiuenques per dedicar a l'obra de Martin ni que sigui un […]

  • La possibilitat de la coherència

    Altra volta amb la cosa de la impossibilitat de la «coherència». No puc evitar que em sone a excusa per a infringir alguna regla, algun principi... No hi hauria falta de coherència si aplicàrem el principi d'esmenar els errors i revisar els nostres procediments i desitjos. Ben al contrari, aplicaríem la coherència d'una manera prudent i sense mecanicismes. Per contra, qui sol apeŀlar a la idea

  • SOL DE MITJANIT

    Rafael Estrada encapçala el que és el seu sisé llibre de poesia amb un oxímoron, Sol de mitjanit (Edicions del Sud, Piles, 2019). És clar que l’estrella de què ens parla, vull dir aquell (o aquells) que en l’hora fosca, quan la por i la inseguretat ens fa sentir dèbils i fràgils, li dona calor i li il·lumina el pedregós camí diari no és al firmament, sinó al seu costat.De colp i volta, «una trucada freda, llunyana i plena de vaguetats» convertix el nostre autor i protagonista, després de tres dècades dedicades a l’ensenyament en el mateix centre escolar concertat i a uns pocs anys de la jubilació, en […]

  • Amb codi i guiato

    Ara que hi ha un poc de temps, m'embolique amb una rentada de cara de la part de legislació lingüística del bloc Diari per a Tècnics Lingüístics (dtl), secció que abans estava situada en el web Eines de Llengua (web on es centralitzava l'activitat de la cdlpv). En general, només faig el trasllat de les pàgines que contenen els enllaços als continguts. Els continguts situats en el servidor d

  • PETIT COMERÇ A LA DERIVA

    Parada d’ocells de la Rambla, Barcelona, 1916-1937. Autor: Frederic Flos i Gibernau (AFCEC_FLOS_X_3141)DiumengeQui no tinga a la finestrados testos de flors germans,un aucell dins d'una gàbia,i un cor enamorat,no sap lo que és benaurançani podrà saber-ho mai.I a fe us dic que es bella cosael diumenge, al desvetlla'sveure en les flors la rosada,sentir l'aucell refilari per gaudir-lo amb l'aimia,un jorn de festa al davant:Amb l'aimia que us esperaabocada al finestralamb el vestit dels diumengesque es aquell de colors clars. Joan MaragallAvui, l'editorial de La Vanguardia, en relació amb els problemes dels aeroports, menciona les novel·les que se solen vendre en aquests no-llocs, i […]

  • Morella, sempre

    A Salvador Ortí, in memoriam La població s'aixeca majestuosa com un vaixell en un oceà de pedra, entre onades de muntanyes. Una erupció mineral orgullosa, ferma. Una creixença de la terra. No per habitual i repetida, la visió de Morella deixa de sobtar i impressionar el visitant que hi arriba.A dins de les muralles, la percepció canvia. Aquella presència pètria es transmuta en les parets de les cases, les portalades, els porxos. Tot manté una solidesa que permet que, visita rere visita, la ciutat se'ns presente, almenys aparentment, inalterable. Però aquesta immutabilitat s'humanitza, esdevé familiar, propera, amb la senzillesa de les coses essencials.He […]

  • Cita dominical / 561: Caterina Riba Sanmartí

    Si els originals permeten diverses interpretacions, les concrecions possibles en la llengua de rebuda són iŀlimitades. Els traductors i traductores responsables de la tria, han de tenir present que el trasllat d'una llengua a l'altra comporta tota una sèrie d'implicacions ideològiques. El fet d'incorporar la perspectiva de gènere a l'hora d'avaluar les prioritats contribueix a prendr

  • Agranava l'escaleta

    Vam anar al restaurant L'Escaleta de Cocentaina. El petit problema que no acaben de tindre ben resolt és que, ara mateix, amb la solana que cau per allà, no és un passeig agradable des del poble pels camins, així que hi vam anar en cotxe. A la primavera o a la tardor, el passeget deu estar bé. Ja el coneixíem i l'experiència continua sent molt bona, vorejant l'exceŀlència. El preu és el qu

  • Paraules adients

    Empro la poesia per esbravar-me,per desfermar el que sé a ulls clucs.Esmerço el poc lleure que tinc,sempre atrafegada, a arrenglerar versos.I em veig amb cor d'enfilar-me i reeixir,per molts entrebancs que trobi.Voldria encomanar als altres el saber estar-se de l'argent,sense arribar a rovellar-se,tot surant en el brolladorque trenca el glaç.No em fa mai nosa, no faig d'esmani m'és feixuga la creativitat.Em veig amb cor de passar via,d'anar de dret en tot allòque abans m'anava balder.En definitiva, per a mi seriaesborronador no haver de menester la flassada de les metàfores,que em fan lluent com un estel, pel cap baix.Paraules en català que no s'haurien de perdre.Les […]

  • FRAGILITAT HUMANA I PORS COL·LECTIVES

    Per valorar el present cal fer mirades desacomplexades al passat, de tant en tant. Els comentaris apocalíptics no son cosa d'ara, en recordo des que era petita, quan la gent gran assegurava que la tercera guerra mundial era a tocar de casa. La tragèdia de la guerra no cal que sigui mundial, pot ser local, i si tens mala sort i et trobes on les coses van mal dades, no te'n pots escapar i tampoc no et pots refiar d'això que en diuen 'la comunitat internacional'. I, a més a més, hi ha la desgràcia individual, el risc, inevitable, que comporta viure en un mon molt imperfecte.Durant els anys vuitanta, uns quants estius, estàvem de càmping pel Maresme i recordo que cada estiu els diaris […]

  • Amb «garaix» i sense

    Després del debat en la xarxa que vam tindre a propòsit de l'aparcament d'esta paraula en valencià, peguem una volta per Cocentaina i topem amb un poc de filologia popular aplicada, que és la faceta més saludable del fet lingüístic: «garaix» i «garatge» en sengles cartells de la mateixa immobiliària.

  • Mèlia, sequoia, limonium

    Mèlia On hi hauria d’haver una mèlia, hi ha una tipuana. Al 2004 els tècnics ja van alertar que la mèlia, arbre singular de la ciutat, tenia un forat a tres metres d’alçada. Ara hi ha un buit i al costat un altre arbre de parcs i jardins, de fulles igual de verdes però de … Continua la lectura de Mèlia, sequoia, limonium

  • Un altre que comboia al cel!

    Boqueta nit d'un dels dies més assenyalats de l'any; ahir, 15 d'agost, l'Assumpció de la Verge,, festa grossa a molts i molts pobles, dia de bous, concursos, espectacles, fogueres i teatre, dia de CULTURA POPULAR, així en majúscules i dia en què el bon Déu va voler que Rafa passara a ocupar el seu lloc reservat al Regne Eternal.La notícia va córrer per les xarxes socials. El mestre, actor, poeta, director escènic, fester, mag, viatger, guia, gestor... i tantes coses més, ens deixava per sempre, després d'una vida plena d'activitats i satisfaccions, després d'una llarga lluita contra una cruel malaltia suportada amb coratge, generositat i ànim, amb […]

  • L'esperança que temem

    Després de les males passades que mos fan la majoria dels governants, Pedro Sánchez, Calvo i Ábalos inclosos, que no sé si governen, però que declaren i malven un silenci ben valuós per a les oportunitats d'imposar les bones accions davant de les males idees. En contrast amb això, també hi ha bones idees i iniciatives polítiques, encara que siguen municipals i de poc de ressò, però que són molt

  • REIVINDICACIÓ DE LA MARIETA CISTELLERA

    Amb això de la festa grossa de la Mare de Déu, per un estranya associació d'idees i records, m'ha vingut al cap la Marieta Cistellera. La Marieta Cistellera és una cançó popular d'origen incert, actualitzada avui com a dansa escolar, pel gran Àngel Daban, entre d'altres.La cançó va generar una obra de teatre que va ser molt popular, tot i estrenar-se l'any 1936. El seu autor era Salvador Bonavia i Panyella, fill de Salvador Bonavia i Flores, tots dos gent de teatre, d'aquests autors prolífics, populars, estimadíssims en el seu temps i tan oblidats i menystinguts avui, per desgràcia.L'obra la va estrenar una altra gran Maria, Maria Vila. No entenc tanta […]

  • Mare Àfrica

    Les persones més grans diuen que abans nevava més. Jo mateix, que ja m’atanso a l’edat provecta —enguany ja sóc lo més vell de la comissió de festes— recordo que els hiverns de la infantesa eren més freds. Potser esta volença per les baixes temperatures s’explica per què sóc de la collita del 62, l’any

  • Junts també podem caducar abans

    L'article de Jordi Évole «Ojalá este artículo lo lean caducado» (La Vanguardia, 14.08.2019) em commou, no per la forma, sinó pel fons de la qüestió: els governs de la Unió Europea pareix que estiguen fent per convéncer-mos —als ciutadans d'eixa unió— que tot allò del bagatge comunitari, els drets humans, les llibertats públiques i fins i tot el dret tradicionals més consolidat, el de la mar, són

  • SV19 - Die Taubenpost

    Cançó de la setmana: Die Taubenpost (F. Schubert) - W. Holzmair, C. Spencer   Durant la segona setmana de la Schubertíada tindrem els tres grans cicles de Schubert interpretats per tres cantants diferents que, a més, són també de tres cordes diferents: Cant del cigne el cantarà el baríton Andrè Schuen, La bella molinera, el tenor Christoph Prégardien i Viatge d'hivern, la mezzosoprano Joyce DiDonato. De tots tres cicles hem escoltat unes quantes cançons, així que si voleu revisar-ho tot se us gira feina i de la més plaent.

  • Les influències en la xarxa

    No tinc massa afició als canals de Youtube —i això que també hi tinc el meu espai on no passen massa coses, alguna merla i el so del vent— ni consulte gens Instagram ni Twitter —i ja fa un temps que em vaig esborrar de Facebook—. Però són espais de comunicació molt rellevants que omplin el nostre temps i fan circular un (im)possible «sentit comú» de l'era digital. Com que en la revista Núvol (

  • The Hair of Literature by George Uallick and Zhanna Shibalo

    A 2001 videopoem by Artur Punte and Diana Palijchuk from the Latvian Orbita collective.

  • Stander Under Anvils by Bronwen Manger

    In this film by Martin Kelly, a woman on a tram speaks a shadowy and mysterious poem to her brother.

  • Memory-Bridge by Shalewa Mackall

    From film-maker Danielle Eliska and performance poet Shalewa Mackall, Memory-Bridge conveys myriad aspects of the cultural identities of African-American people and communities. A beat-driven, funky video telling stories of past, present and future.

  • Kepler’s Law by Christina Rau

    Christina Rau's sci-fi fem poem, "Kepler's Law", is re-imagined as an allegorical animated video by Dana Sink. The piece is pleasing in its unusual choice of language, while the visuals display a unique, graphic style.

  • Juntos cruzan un río sin lecho. 10 poetas catalanes

    Fa unes setmanes l’amic i poeta Joan Navarro em va proposar que li enviés cinc poemes per una antologia bilingüe. Ho vaig fer i ell mateix s’encarregà de la traducció al castellà dels poemes i de l’edició d’aquesta antologia de 10 poetes catalans formada per Manuel Bellver, Anna Gas, Imma López Pavia, Consol Martínez, Maria Antònia

  • El río del olvido

    Diario desordenado de un viaje a ningún lugar en concreto, paisajes de mi infancia y también del inesperado futuro Que tu memoria sea mi casa Edmond Jabès. El libro de la hospitalidad Un caballo blanco golpea con su pezuña el ...

  • Valencians, festius i excessius... Però és això el que importa?

    Peníscola en festes (Wilmar Photography) Durant la primera part de l'any he estat d'intensa promoció del meu darrer llibre, Del Sénia al Segura. Breu història dels valencians (Llibres de la Drassana, 2018), i n'he parlat en diverses televisions, ràdios i diaris, com ara À Punt, Levante TV, Ribera TV, À Punt Ràdio, Cadena SER, RNE, CV Radio, Gestiona Radio, UPV Ràdio, Ràdio Manises, La Veu,

  • "Los ritmos más sorprendentes son los de los organismos marinos que están sintonizados con cambios en..."

    “Los ritmos más sorprendentes son los de los organismos marinos que están sintonizados con cambios en las mareas y en las fases de la luna. Por ejemplo, una combinación de ritmos de la marea, lunares y anuales rigen la conducta reproductiva del gruñón, un pequeño pez que vive en la costa del Pacífico en Norteamérica. Los gruñones forman bancos desde abril hasta junio en esas tres o cuatro noches cuando ocurren las mareas más altas del año. Precisamente en el punto alto de la marea, el pez serpentea en la playa y deposita huevos y esperma en la arena. Regresan al mar con la siguiente ola. Al momento en que la siguiente […]

  • "Suponga que un profesor le da una jeringa hipodérmica llena de veneno y le solicita encontrar un..."

    “Suponga que un profesor le da una jeringa hipodérmica llena de veneno y le solicita encontrar un tipo particular de insecto, uno que usted jamás haya visto antes y que cuenta con defensas activas. Usted debe inyectar los ganglios del sistema nervioso de su presa (acerca del cual nadie le ha enseñado nada) con el veneno justo para paralizarlo pero no matarlo. Tal vez sería difícil realizar estas tareas, pero una avispa solitaria no más grande que una pulgada lo hace con elegancia y precisión quirúrgica, sin ninguna instrucción. La Philantus triangulum, la avispa arenera, atrapa una abeja o escarabajo), la pica y coloca al insecto paralizado en una […]

  • "¿Cómo sabe la avispa la manera de llevar a cabo el complicado conjunto de conductas que aseguran su..."

    “¿Cómo sabe la avispa la manera de llevar a cabo el complicado conjunto de conductas que aseguran su éxito reproductivo?” - Biología, Solomon

  • A propòsit de Jordi Bilbeny i l'INH: el "cherry picking" com a tècnica pseudocientífica i d’engany

    Arran de la nova polèmica sobre les preteses investigacions i teories de l'Institut de Nova Història i del seu director, Jordi Bilbeny, avancem ací alguns fragments d'un capítol de Vicent Baydal procedents del llibre Pseudohistòria contra Catalunya, en el qual participen molts altres historiadors com ara Albert Velasco, Stefano Cingolani o Xevi Camprubí per tal d'analitzar certes de les

  • "El ojo de los vertebrados puede compararse con una cámara antigua. Una lente ajustable puede..."

    “El ojo de los vertebrados puede compararse con una cámara antigua. Una lente ajustable puede enfocarse para diferentes distancias, y un diafragma, denominado iris, regula el tamaño de la abertura a la luz, denominada pupila. La retina corresponde a la película sensible a la luz utilizada en una cámara. Fuera de la retina está la capa coroides, una hoja de células llena con pigmento negro que absorbe la luz extra. Este mecanismo impide que la luz sea reflejada de vuelta hacia los fotorreceptores, lo que podría ocasionar borrosidad en las imágenes. (Las cámaras también son negras en su interior)” - Biología, […]

  • "El conocimiento del componente genético del gusto puede seguirse hasta 1931 cuando Arthur L. Fox, un..."

    “El conocimiento del componente genético del gusto puede seguirse hasta 1931 cuando Arthur L. Fox, un químico en la DuPont Company, sintetizó un compuesto denominado feniltiocarbamida (PTC por sus siglasen inglés). Algo de PTC dispersa en el aire fue inhalada por uno de sus colegas, que experimentó que era bastante amarga. Debido a que Fox mismo no podía percibirla, éste quedó intrigado y solicitó a otras personas que lo hicieran. Fox encontró que alrededor de 25% de las personas no eran catadores. Todos los demás experimentaron que la PTC era amarga. Investigaciones adicionales mostraron que la habilidad para percibir la […]

  • "Los receptores de dolor, denominados nociceptores (del latín nocere, “lastimar”) son terminaciones..."

    “Los receptores de dolor, denominados nociceptores (del latín nocere, “lastimar”) son terminaciones nerviosas libres (dendritas) de ciertas neuronas sensoriales que se encuentran casi en cualquier tejido. Se han identificado tres tipos principales de nociceptores. Los nociceptores mecánicos responden a fuertes estímulos táctiles como cortes, trituraciones o pinchamientos. Los nociceptores térmicos responden a temperaturas extremas (temperaturas superiores a 45°C o inferiores a 5°C). Cuando los nociceptores son estimulados, transmiten señales a través de neuronas sensoriales hacia interneuronas en la médula espinal. Las neuronas […]

  • "Los interoceptores son receptores sensoriales dentro de órganos del cuerpo que detectan cambios en..."

    “Los interoceptores son receptores sensoriales dentro de órganos del cuerpo que detectan cambios en el pH, presión osmótica, temperatura corporal y en la composición química de la sangre. Por lo general, usted no se percata de los mensajes enviados al SNC por estos receptores en la medida en que trabajan continuamente para mantener la homeostasis. Usted se da cuenta de su actividad cuando le envían señales ciertas condiciones internas como sed, hambre, náusea, dolor y orgasmo.” - Biología, Solomon

  • "Muchos mensajes sensoriales nunca originan sensaciones en absoluto. Por ejemplo, ciertos..."

    “Muchos mensajes sensoriales nunca originan sensaciones en absoluto. Por ejemplo, ciertos quimiorreceptores detectan cambios internos en el cuerpo pero nunca agitan nuestra conciencia.” - Biología, Solomon

  • Wanting by Rich Ferguson

    Los Angeles poet Rich Ferguson teams up with film-maker Chris Burdick to create a tour de force of beat-style spoken word and mashed-up old films.

  • Huntress by Janet Lees

    Huntress encourages us towards a wider-awake vision, towards more sensitive ears, an attention facing both inwards and outwards, and towards the perceptual places in between. True to the soul of our times, the piece is deeply moving and beautifully well-realised.

  • Floodtide by Ian Gibbins

    Australian film-maker and poet Ian Gibbins asks how a city copes, and what does it look like, after years of drought, rising sea levels, relentless storms.

  • Make America Great Again (Slogan) by David Hahn

    A video collage by multi-media artist, Donna Kuhn, set to composer David Hahn's piece, "Make America Great Again", addressing the contemporary political landscape of the USA.

  • "Para datar fósiles comúnmente se usan varios radioisótopos. Tres de ellos son potasio 40 (vida..."

    “Para datar fósiles comúnmente se usan varios radioisótopos. Tres de ellos son potasio 40 (vida media: 1300 millones de años), uranio 35 (vida media: 704 millones de años) y carbono 14 (vida media: 5730 años). Los radioisótopos distintos al carbono 14 se usan para datar la roca en la que se encuentran los fósiles, mientras que el carbono 14 se usa para datar los restos de carbono de algo que alguna vez estuvo vivo, como madera, huesos y conchas. Siempre que es posible, la edad de un fósil se verifica de manera independiente con el uso de dos o más radioisótopos distintos. El carbono 14, que se produce continuamente en […]

  • "Muchas variedades de plantas también se produjeron mediante selección artificial. Por ejemplo: col,..."

    “Muchas variedades de plantas también se produjeron mediante selección artificial. Por ejemplo: col, brócoli, coles de Bruselas, coliflor, acelgas, berzas y colorábamos son distintos cultivos cuyos miembros son todos parte de la misma especie, Brassica oleracea. La cruza selectiva de col marítima, o col silvestre, una planta frondosa nativa de Europa y Asia, produjo los siete vegetales mencionados. Hace más de 4000 años, algunos granjeros seleccionaron artifi cialmente coles silvestres cuyas hojas estaban solapadas. Con el tiempo, dichas hojas se volvieron tan prominentes que las plantas, que parecían coles modernas, llegaron a […]

  • vinclada:Raymond Carver

    vinclada:Raymond Carver

  • "Al comenzar el estudio de la evolución, la evolución se define como la acumulación de cambios..."

    “Al comenzar el estudio de la evolución, la evolución se define como la acumulación de cambios genéticos dentro de las poblaciones a lo largo del tiempo. Una población es un grupo de individuos de una especie que vive en la misma área geográfica al mismo tiempo. Así como la definición de gen cambia conforme se estudia genética, descubrirá que la definición de evolución se volverá más precisa en capítulos posteriores. El término evolución no se refiere a los cambios que ocurren en un individuo durante su vida. En vez de ello, se refiere a los cambios en las características de las […]

  • Song of the Soil by Jessica Mookherjee

    "Song of the Soil" expresses a deeply felt connection to the Earth in an elegy of lost origins and disappearing ground.

  • L’homme et la mer (Man and the Sea) by Charles Baudelaire

    In Baudelaire's poem, the sea becomes the mirror of man: wild, abysmal and mysterious.

  • Förlorare: la proposta 'outsider' de Josep Vicent

    Förlorare, de Josep Vicent (nom literari de Josep Vicent Cabrera i Rovira), 2019, autoedició. És el tercer títol, segons explica l'autor, de la trilogia que va iniciar amb Dos poals de sabó, i un cabàs de no res, quan, fet i fet, uns altres peguen el mos; no hi ha cap altre camí que descreure (Premi de poesia 25 d'abril Vila de Benissa, Viena, 2005) i va prosseguir amb Ei, que ja sé francés! (autoedició, 2014). Seria una evidència, per començar, reparar en la intenció excèntrica, o provocadora, o, senzillament, en la voluntat de defugir convencionalismes, a l'hora de posar títols als llibres. El primer, impossible de ser memoritzat per […]

  • t.s. eliot / east coker, 3

    Ah lo oscuro lo oscuro lo oscuro. Todos fluyen hacia lo oscuro, los vacíos espacios interestelares, lo vacío hacia el vacío, capitanes, banqueros, eminentes hombres de letras, generosos mecenas de las artes, estadistas y gobernantes, ilustres funcionarios, presidentes de muchos comités, señores de la industria y simples contratistas, hacia lo oscuro todos, y oscuros Sol y Luna, y el almanaque de Gotha y la Gaceta de la Bolsa, y el Directorio de directivos, y frío el sentido, y perdido el motivo de la acción. Y les seguimos todos al funeral callado, el funeral de nadie, pues a nadie se entierra. Estate quieta, le dije a mi alma, y deja que la oscuridad te anegue, pues ha de ser la oscuridad […]

  • PRESÈNCIA                      A Antonio CabreraSolitari, sense tu,està el bosc d'Espadà.La remor del ventijol es passeja dòcil/entre les pedres i l'arbreda.Jana ensuma les aromes totesde la terra seca i aquest cel tan cru.La teua consciènciaque per la boca meua et diu em desperta a la llum.De nou s'obre a la cadència del pica-soques,/narra aquest temps tranquil,/sense escarafalls,/perquè t'arreles en la natura ressuscitada./En l'horitzó, ben lluny,canten els trons la teua pèrduaperò t'enfiles per la paraula-esponerós i vegetal-en el cicle etern de la […]

  • Llibres que deixen marca

    En algun moment vaig llegir alguns llibres bells que em van remoure intel·lecte i emocions alhora —acostuma a passar, amb els llibres que em deixen marca—. De la majoria, en va quedar constància a Facebook, des de la pròpia experiència lectora, només. Ara en faig una selecció, per si a algú, també, li poden resultar engrescadors com a mi. No tots els llibres són novetats estrictes. Ni crec que calga.Xavier Aliaga: Les quatre vides de l'oncle Antoine (Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler), Angle Editorial, 2017A finals de l'estiu passat vaig començar a llegir Les quatre vides de l'oncle Antoine, de Xavier Aliaga, però les […]

  • Ser d’un equip [Alejandro Zambra]

    Alejandro Zambra, Tema libre (Anagrama, 2019) Fa més de deu anys que l’escriptor xilè Alejandro Zambra (Santiago de Chile, 1975) sedueix un bon cercle de lectors amb llibres com Bonsái o Formas de volver a casa, un parell de novel·les breus de precisió quirúrgica que, a més d’explicar històries perdurables, van directes al cor del

  • De "petxilines" i història

    Xiques jugant damunt d'un gran petxiner a Florida en la dècada de 1950 Hi ha tota una branca científica que els estudia: l’arqueomalacologia. Són uns fascinants jaciments repartits arreu del món, d’Escandinàvia a Àfrica, passant per tota Amèrica, de nord a sud, o les més variades illes asiàtiques i polinèsies. Reben infinitud de noms amb un mateix significat: køkkenmøddinger, kaizuka,

  • el otro mundo

    También para quienes vivimos en la ciudad, el verano es la estación de los insectos: dejamos la ventana abierta y tarde o temprano se nos cuelan moscas, mosquitos; las hormigas brotan como por ensalmo de la tierra de macetas y jardineras y la silueta de una araña aparece en el blanco esmaltado de la bañera; va uno por la calle de noche y las cucarachas infestan las aceras en las inmediaciones de fuentes y bocas de alcantarilla… Esta tarde, mientras el cielo se oscurecía con nubes de tormenta y agua pesada, arenosa, volví a ver las alúas u hormigas aladas que salen a fundar nuevos hormigueros: un recuerdo de la infancia que venía a mí intacto, sin mella ni […]

  • Poetes a la Bassa Gran 2019: Teresa Pascual

    Amb la Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952) ens vam conèixer d’una forma una mica rocambolesca en què hi van intervenir un programa de ràdio, un llibre regalat i un festival de poesia que van desembocar en una cita a cegues que va sortir, per sort de tots dos, molt bé. Però els intríngulis d’aquesta

  • Poetes a la Bassa Gran 2019: Sònia Moll Gamboa

    Ara mateix no sabria dir quan vaig conèixer la Sònia Moll Gamboa (Barcelona,1974), però sí que recordo que el seu blog,  La vida té vida pròpia, es va convertir per a mi en un dels blogs de lectura imprescindible d’ençà que el vaig descobrir. Des de llavors que li he seguit la pista i fins