Lectures

  • Un sol ús

    Amb això de la pandèmia, quasi que no cal llegir ni escoltar res, perquè tot va del còvid. La passa mos ha mostrat la distància que hi ha entre el que es suposa que vol la societat per a tots (medi ambient de qualitat, equitat retributiva, sanitat i educació universals i de qualitat en millora constant) i com és de contradictori el que fem entre tots per a aconseguir-ho, començant per la

  • BRAGG

    L'altre dia, en veure'm agafar el seu llibre a la col·lecció petita d'Anagrama, un amic em preguntava qui era Billy Bragg. Aquí ja m'heu llegit parlar d'ell alguna altra vegada. A més de la joia conjunta amb Joe Henry, li tinc un carinyo especial al disc amb Wilco (i a un vídeo meravellós de 1990, ep!). I, de Mermaid Avenue, a aquesta cançó.Apa, bon cap de setmana a Califòrnia, ara que no se sap

  • ANGOIXES I DESCOBERTES

    Por és una novel·la curta de Zweig, no tan coneguda com d'altres. És va publicar per primera vegada l'any 1925, tot i que havia estat escrita més d'una dècada abans. El  títol original és Angst i probablement seria més adient traduir la paraula, considerant la història, com Angoixa. L'argument pot semblar relativament poc original, ens explica el patiment d'una dona de classe alta, quan creu que el seu adulteri, provocat més aviat per avorriment que no pas per desig, pot acabar amb la seva existència convencional, còmoda i feliç. O fins i tot amb la seva vida, si la reacció del marit, un bon home, esdevé violenta, cosa que, […]

  • Ardu però saludable

    Dilluns passat vaig comentar que era paradoxal que la Mesa de les Corts aprovara un acord en què diu que treballen per la «potenciació del teletreball». Estranyament, com més diuen potenciar-lo, més persones hi ha fent treball presencial (i presentista, digam-ho tot). Ho vaig comentar en la «fase d'aŀlegacions» de les converses informals de despatx, però no esperava cap efecte ni cap

  • Amor rodó

    Niporepte 297 Amordins Relats en català Amor rodó,creix de baix cap a dalt.Les mans el xerren.

  • La força de la debilitat

    Una xiqueta de setze anys (filla d'una amiga), lectora àvida de temes diversos i disciplines variades, em comenta que després d'acabar El segon sexe de Simone de Beauvoir —l'ha omplit de notes i marques per a repassar posteriorment conceptes i idees per al futur—, està passant-s'ho molt bé vegent els continguts de la feminista francesa plasmats en una novel·la de George Simenon (ara no recorde

  • DFW i el Big-Bang

    1No explotar hauria estatun bon començament.No va poder ser –Mira:confluïm per damuntles nostres possibilitats.2Ser el tempsque tenim de ser temps,com si poguéssimser una altra cosa, pel no poderser una altra cosa,quan el quan es fa llocdes d'on parlar.

  • M'indigna...

    Ho publicava el diari Mediterraneo en la seua edició d'ahir dimecres amb el següent titular: "Estas són las cinco carreras con más salidas" per a continuació, fent incidència en què totes pertanyen a l'àrea de la Salut, enumerar les cinc titulacions amb millor inserció professional segons el rànquing d'ocupabilitat: Medicina, Podologia, Òptica i Optometria, Farmàcia i Infermeria, situant-se en l'extrem oposat els titulats en Turisme, Gestió i Administració Pública i Belles Arts.És veritablement trist que després de dedicar un bon grapat d'anys a la formació, els titulats no troben feina en aquell camp en què […]

  • «¡Ni teletreball ni teletreboll!»

    Unes persones del servici de prevenció i salut laboral passen a prendre mides per a coŀlocar mampares entre els llocs de treball mantenint la màxima seguretat. Com que no trauré trellat, m'estalvie de dir-los res sobre el fet que la màxima seguretat seria que regularen el teletreball i que puguérem optar per eixa modalitat laboral, més encara en esta situació de risc sanitari. Ja els ho vaig

  • SÉQUIA, BAJOQUES I ROCKANDROLL

    Als estius dels 70, els fills de llaurador encara teníem la possibilitat de córrer darrere dels conills que se criaven al corral de casa, pujar a la tanyà a triar melons de tot l’any o, més endavant, després de complir els 14 (l’edat laboral d’aleshores) anar a ensacar bajoques i guanyar unes pessetes per convidar a les possibles nóvies. En canvi, mai vaig anar a collir-ne i això que mon pare sempre presumia d’haver tingut 100 dones llogades al bajocar dels iaios... L’altre dia, buscant informació sobre la gran importància econòmica del conreu de llegums a Vila-real, a partir de les gelades de 1946 i 1956, em vaig sentir una mica […]

  • El níspero

    El níspero es un árbol elegante de estilo japonés que crece feliz en el clima mediterráneo. En algunas zonas de Alicante hay grandes extensiones de nísperos tapados con plásticos que parecen pequeños mares en miniatura. En mi familia se le llamaba nisperero para diferenciarlo del fruto, pero al crecer leí en algún sitio que la lógica verbal derivaba aquí en un uso incorrecto y que, al menos en el lenguaje escrito, lo adecuado era decir níspero. El que hay en mi jardín es, como la gran mayoría, un ejemplar de poca altura cuyas ramas se extienden hacia los lados creciendo hacia arriba en forma de pirámide y que en primavera da a luz unos […]

  • CORREGINT, ENCARA

    "No m'he afaitat perquè m'he adormit", "M'enreden perquè mai no miro el canvi", "He topat perquè just no mirava". I llavors, lògicament, "Hi ha faltes perquè no vaig tenir temps de revisar".

  • Fa 40 anys i també ahir...

    L'1 de juliol de 1980, tot just hui fa 40 anys, va ser dimarts. El número 13.025 del periòdic Mediterraneo del dia, va eixir al carrer amb 16 pàgines, i costava 25 pessetes. El senyor José Maria Marcelo Serrano era el seu director i el recordat i estimat Paco Pasqual, era el seu redactor en cap. La seua redacció, administració i tallers, estava ubicada a l'avinguda del Mar 29, a l'ala dreta segons mirem a la façana, de l'actual Direcció Territorial d'Educació i Cultura.A banda de la portada on entre altres notícies destacades "del dia" ressaltaven la visita del Papa Joan Pau II al Brasil o els actes commemoratius dels 25 anys de l'aeroclub del litoral de la Plana, a la […]

  • Que tinguem un bon estiu

    La pandèmia no s’ha acabat. Ens costa d’entendre, perquè el número de casos a bona part d’Europa s’ha reduït a uns mínims tolerables. Però la setmana passada arribàvem al rècord de casos diaris des de l’inici, sobretot perquè Amèrica està veient ara el pic que nosaltres vam patir fa uns mesos (i l’Índia els va al darrere). A més, ells tenen un problema important: la incompetència d’alguns dels seus líders sembla que no té límits. La gestió de la crisi a Europa va ser desastrosa al principi, però, almenys un cop es va entendre que l’única manera de parar els […]

  • Atrapat en una teranyina de somnis

    Cançó de la setmana: Sommer  (E. W. Korngold) - K. Jarnot, R. Mees Amb aquest article encetem el mes de juliol i acabem la que podríem anomenar temporada regular de Liederabend. La setmana vinent començarà la temporada d'estiu (diguem-ne així), que en els darrers anys té dues parts. El mes de juliol és per als alumnes del Màster en Lied de l'ESMUC; serà el quart any que col·laborem amb l'assignatura "Literatura del gènere. Repertori del lied alemany", impartida per la pianista Viviana Salisi. El treball del mòdul consisteix a escriure una entrada per a aquest blog; cada alumne tria un lied que coneix bé i ens el presenta [...]

  • Solatge mental

    Amb calor i cansament d'ulls, combine la lectura de la informació sobre del dia a dia professional dels tècnics lingüístics amb la lectura del llibre Principi de realitat de Jordi Muñoz. El llibre m'oferix un passatge com este: La política i les institucions de l'estat estan absolutament amarades d'aquesta cultura jurídica de via estreta, que podem denominar la cultura Aranzadi. Es tracta

  • Voleu dir que hi ha algú que li fa cas?

    Hui, 30 de juny, és el Dia Mundial de l'Asteroide. Si, he llegit en algun mitjà que a proposta de l'Associació d'Exploradors de l'Espai, el desembre de 2016 en el 71é període de sessions de l'Assemblea General de l'ONU va proclamar el dia de hui com Internacional de l'Asteroide, commemorant-se per primera vegada l'any 2017,de manera que avui és el 4t dia mundial de l'asteroide.Amb quina finalitat us preguntareu tal vegada com jo ho he fet, la resposta sembla quasi de pel·lícula de ciència-ficció: conscienciar la població del perill que suposa el possible impacte d'un asteroide contra la Terra.És veritat que la celebració d'un dia mundial o […]

  • Petites maimonades

    Em passe el matí encaixant i desencaixant les peces de la configuració de l'ordinador que mos han posat en la faena. Com que és Windows, és quasi impossible entendre les decisions absurdes que provoquen canvis respecte a versions anteriors o que provoquen confusions i marejos d'intensitat variable. Descarte la configuració de contrast alt, perquè hi ha menús que no es poden vore: lletra lletra

  • FAMÍLIES INTERNACIONALS I EXPECTATIVES PATERNES

    El cinefòrum sobre Contes de Tokio em va recordar d'altres pel·licules sobre el tema familiar i les relacions entre pares vells i fills emancipats. Feia temps que tenia ganes de tornar a veure Stanno tutti bene, i tot i que l'han passat en alguna ocasió per la televisió no n'havia tingut ocasió. Ara, per fi, es pot trobar a la xarxa, amb subtítols en castellà. I és que seria molt trist, en aquest cas, haver de veure-la doblada.Mastroianni és un pare vidu, sicilià, amb cinc fills, dues noies i tres nois, escampats per Italià. Decideix anar-los a visitar, creu que tots han triomfat en la vida, gràcies al fet que ell i la seva dona van esmerçar […]

  • Roxane

    Joliu Scilla liliohyacinthusTan senzill com un poema:l'únic que es queda amb miés la llengua, la forma,les connotacions -no el sentit.Que m'adrecin paraules boniques.Tan costerut es fa?Helena BonalsTan bell com un mottot el que es queda amb miés la poesia, l'expressiól'idioma -el català.Dona'm la màper poder respirar.Xavier Pujol

  • EL RISC DE LES INCONDICIONALITATS NOSTRADES

    En un grup d'amics i amigues de whatshap m'han passat un article en el qual s'avisa d'un gran perill, es possible que Polònia caigui de la graella, per a la propera temporada. Admeto que havia rigut molt amb aquest programa fa temps, sobretot durant l'etapa Maragall-Montilla. Darrerament, és la meva subjectiva opinió, malgrat alguns gags divertits que acostumen a ser aquells que la gent, després, t'envia al mòbil unes quantes vegades, em feia molt poca gràcia. La cultura de la gracieta ha anat substituint la suposada fina ironia catalana, però tampoc no ha arribat a la transgressió pitarriana, la veritat.La imitació és una tècnica humorística que té […]

  • Cap al centenari albinegre (1922-2022) II. Manuel Carceller.

    C.E. Castelló, ascens a 1º divisió, 2 maig 1941, contra Real Zaragoza en Chamartín, 3 a 2. Pérez, Santolaria, Selma, Medrano, Martínez, Antolí, Arnau, Hernández, Basilio, Safont, Pizà.II. El futbolista Basílio i el sexenni d'or del Castelló (1941-1947) Manuel Carceller El llenguatge ampul·lós i metafòric del locutor Txenxo, de Crescencio López Del Pozo, de Ràdio Castelló, va ser des dels anys 40 el referent de la narrativa albinegra. Txenxo, un militar logronyés de naixença que havia arribat a Castelló amb la tropa "nacional", va esdevenir la banda sonora de la passió per l'anomenat […]

  • Taula de coxinadetes...

    "Coxinada, coxino" i el seu diminutiu "coxinadeta/es", és un mot molt emprat a la nostra parla popular i que, tanmateix no existeix, no apareix als diccionaris de la nostra llengua. Aleshores, si el que volem és referir-nos a algun dels molts productes comestibles, generalment dolços, molt dolços, que solen agradar molt als xiquets, i per extensió volem fer referència a aquells menjars, fins i delicats, fets més per plaure al paladar que per nodrir, caldrà que parlem de llepolies o llaminadures, allò que en castellà anomenem "golosinas".I si hui, dia de Sant Pere, i que havia de ser festa grossa al Grau, parle d'aquesta paraula tan comuna i que no apareix al diccionari, […]

  • Otro fútbol. De botas, equipajes y normas.

    Buena muestra de la fecundidad de la cantera local, subtitula así José Luis Tirado Josety esta imagen en su libro Del Sequiol a Castalia. Corresponde a temporada 81-82 en 1ª división. Las dos anteriores, 79-80 y 80-81, el C.D. Castellón en 2ª división, existía una norma, la de los sub-20, que obligaba a alinear de inicio dos jugadores con edad inferior a esa. Para la casi totalidad de clubes una gran molestia, eran sustituidos pronto, para el club albinegro no tanto, algún partido jugaron tres, como en Valladolid, 23 septiembre de 1979, empate a 1. Y al domingo siguiente repitieron contra Algeciras en Castalia... Verdú, Llopis, Subirats, Planelles, Valbuena, Racic, […]

  • Cita dominical / 606: Maruja Torres

    S'acosta el que és difícil, doncs. La tremenda crisi econòmica i humanitària, la xerinola unida a la imperícia, les insuportables cues en bancs d'aliments i la mala llet dels que tenen de tot i encara la frivolitat els sobra; l'eterna sang bruta d'este país punyeter entreteixit amb tantes varietats de districtes com de bilis. Maruja Torres, «Caminar entre zumbidos», El País, 23 de maig del

  • frog_poem_text.doc by Annelyse Gelman and Chaucer Cameron

    frog_poem_text.doc is an experimental videopoem by Annelyse Gelman, made as part of Chaucer Cameron's multicultural 'Wild Whispers' project.

  • "Me importa un bledo los cuadros que miréis -dijo-. Lo único que os pedí es que no presentarais..."

    “Me importa un bledo los cuadros que miréis -dijo-. Lo único que os pedí es que no presentarais vuestros respetos a una institución que considera que las manchas y salpicones y los manchones y los pintarrajos y los goterones y el vómito de unos lunáticos y degenerados y charlatanes son grandes tesoros dignos de admiración” - Dan Gregory a Barbazul, Kurt Vonnegut

  • "El destí de la vida és comprar trastos, acumular-los, comprar més trastos fins a morir"

    “El destí de la vida és comprar trastos, acumular-los, comprar més trastos fins a morir” - T.S.

  • Shadow by Alice Oswald

    Alice Oswald's darkly beautiful poem Shadow is given video poetic treatment by Defacto Films in Texas.

  • AntiepifaníaBarbazul, Vonnegut

    AntiepifaníaBarbazul, Vonnegut

  • "¡Pobres de casi todos nosotros, con tan pocos productos no perecederos que dejar atrás!"

    “¡Pobres de casi todos nosotros, con tan pocos productos no perecederos que dejar atrás!” - Barbazul, Vonnegut

  • "Nuestro lienzo, por decirllo así, pidió más y más húmedos besos, y luego un tango de caricias bobo y..."

    “Nuestro lienzo, por decirllo así, pidió más y más húmedos besos, y luego un tango de caricias bobo y desmayado por la escalera de caracol y por todo el enormme comedor.  No nos hicieron falta más instrucciones del lienzo sobre lo que teníamos que hacer si queríamos dar el último toque a una obra de arte. Eso es lo que hicimos.” - Barbazul, Vonnegut

  • "Yo doy la primera pincelada de color. Después de eso el lienzo tiene que hacer por lo menos la mitad..."

    “Yo doy la primera pincelada de color. Después de eso el lienzo tiene que hacer por lo menos la mitad del trabajo. El lienzo, si todo iba bien, empezaría,, después de la primera pincelada, a sugerir o incluso a solicitar que él hiciera esto o lo otro. En nuestro caso, la primera pincelada fue un beso  que nos dimos en el portal, una cosa grande, húmeda, cálida y alegremente untuosa. Vaya con la pintura!” - Barbazul, Vonnegut

  • Petites necessitats, 46

    Vinyes a AínIncorporar-me del llit, sol, sense molestar a cap persona. Baixar les escales i somriure'm davant l'espill. Rentar-me la cara i sentir la frescor de l'aigua, notar que no hi ha formigueig, ni dolor a les extremitats. Pressionar la claueta i apagar el llum, caminar amb els pensaments cap a la cuina. Coordinar mentalment el pa que serà torrat, la melmelada i la crema de cacau; la llet d'avena al foc que incrementa la temperatura però que no escaldarà la llengua. Escoltar el soroll de la cadira en moure-la, seure i pensar-te en l'absència. Quin grau de descans haurà tingut la nit passada? Haurà sigut incomptable el ramat d'ovelles que haurà numerat? L'esponja […]

  • Juny

    Ara que te’l mires amb una certa distància, juny se t’apareix com una d’aquelles velles calaixeres de casa de l’àvia, de fusta sòlida i pesada, amb una gruixuda pàtina de vernís fosc, el sobre de marbre i cinc calaixos fondos, rebels i farcits de memòria. Aquests darrers dies, quan has volgut desar amb més o

  • The Dream by Tishani Doshi

    A 2013 film from Motionpoems, directed by Babe Elliott Baker.

  • descans_

      

  • L’any del ratpenat [Patti Smith]

    Patti Smith, L’any del mico (Club Editor, 2020) Traducció: Martí Sales No cal convèncer els seguidors de Patti Smith perquè surtin a caçar aquest dietari lisèrgic de la cantant i poeta punk, potser un dels últims símbols vius d’una contracultura nord-americana que ja no existeix. Hi tornaran a trobar la veu de l’autora que ha

  • primavera escamoteada

    Van saliendo reseñas de La vida en suspenso y un servidor se siente muy agradecido. Parece mentira tanta actividad. Es como si todos quisiéramos pasar cuanto antes la página de estos meses, y el hecho mismo de leer y pasar las páginas de un libro ayudara a recuperar la normalidad: la vieja, la de antes; la imperfecta (porque era nuestra), la insustituible (porque era nuestra). Voy colgando los enlaces oportunos en la columna izquierda de esta bitácora, debajo de la cubierta del libro. Pero algunas reseñas no son accesibles en la red ni están al alcance de los buscadores. Es el caso de la lectura cómplice que firma el escritor extremeño Enrique García Fuentes en el […]

  • Petites necessitats, 45

    Necessite tan sols uns compassos de música; que siga amable, que no analitze què dic o pense, si ho encerte en preguntar o m'embolique en àmbits i paranys de filferros que no importen. Necessite una melodia, pentagrames transparents on l'amor s'estenga sense avergonyir-se als quatre punts cardinals. Una agulla d'estendre els teus ulls; i una altra la galta que sempre acull. I aquest cor, de bat a bat, fos pels mots i la misericòrdia, allunyat d'enveges, sorolls i recels; un cor com roba neta que voleia i no s'atura, car, tot i que et disfresses canviant i irregular, et reconec:  rosa dels vents.   Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

  • Metamorphosis by Jean Morris

    A collaboration between Spanish director Eduardo Yagüe and Australian director Marie Craven.

  • Cartes a Irina

     Ja podeu, si us ve de gust, baixar-vos Cartes a Irina picant sobre el nom blau de neu. Tan sols cal obrir els ulls i volar; no visa, no money, no transaction, no link a passarel·la bancària.Un clic i sou a l'illa de Wrangel, transportats per la imatge del nostre amic i fotògraf Juan Escrig Adsuara.Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

  • D’Hortons 2020 / Poetes a la Bassa Gran

    No sabíem si sí o si no, però finalment hem d’anunciar que aquest juliol es farà el recital D’Hortons 2020 / Poetes a la Bassa Gran. Com a conseqüència de tot el que estem vivint els darrers mesos, aquesta tercera edició serà peculiar ja que hem hagut de buscar un nou emplaçament. Les dimensions de

  • The Love of the Sun: five poems by Matt Hetherington

    A 2019 film by Marie Craven featuring poems from Matt Hetherington's collection "The Love of the Sun".

  • auden / cuarenta poemas

    Después del parón repentino al que nos vimos forzados por la pandemia, el mundo editorial parece estar recobrando su ritmo habitual. Y estos días, entre otras muchas novedades, llega a las librerías este volumen de pequeño formato que recoge una selección de los poemas de W. H. Auden (1907-1973) que traduje en su día para Galaxia Gutenberg con el título de Los señores del límite. Selección de poemas y ensayos (1927-1973). Un título en el que había, por cierto, un guiño al poeta Geoffrey Hill, que tomó esa expresión de Auden para bautizar uno de sus libros de ensayos. Aquel viejo volumen se publicó a comienzos de 2007 y […]

  • Petites necessitats,44

    Lluminosa, com una aurora en la sang que encén, t'estime.Aquesta és l'única evidència on m'agafe per significar-me: flor- paraula en la boca, menja que assacia, melodia en l'aire, so que de molsa profunda i tersa em crida.A tu m'abrace per acolorir segons, minuts de foc, hores estèrils, l'enigma dels dies.Escriure't, levitar volar. Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

  • Masterpieces of western art. A history of art in 900 individual studies. Taschen. 1999.

    Recull de 800 anys d’història de l’art europeu amb centenars de quadres i escultures acompanyats de 683 biografies d’artista.Una delícia a la vista i a la imaginació que no em canso de remirar i remirar.Jean Fouquet - Madonna and childAquest volum de set-centes seixanta pàgines quedarà amorrat al piló de "llibres que m'enduc allà on vaig i que són porta d'entrada i sortida a altres llibres".

  • I Don’t Own Anxiety, But I Borrow It Regularly by Kelli Russell Agodon

    A film by Marie Craven for the Visible Poetry Project.

  • Petites necessitats, 43

    Una oració per a tu és aquest núvol que jo observe mentre restes asseguda al banc de l'esglèsia i pregues pels teus i els altres. Núvol amable, cotó per a la nina que va créixer sola entre quatre parets i plorava l'enyor del seu poble i la llengua dels seus, oculta i ajornada. No podria escriure't en cap altre idioma per dur-te un trosset de mar a les mans i refrescar-te l'esguard, els ulls d'aquesta set compartida, gota a gota, mot a mot; i així haver-te trobat, tot encetant aquesta nova vida. Una oració, un núvol, aigua on m'emmiralle i confiat et veig i sempre et veuré.   Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

  • Die Ameisen / The Ants by Joachim Ringelnatz

    Marie Craven's film adaptation of an early 20th-century absurdist German poem.

  • Vivian Gornick, Mirar-nos de cara | Begonya Mezquita • Trapezi

    Vivian Gornick, Mirar-nos de cara | Begonya Mezquita • Trapezi

  • https://twitter.com/i/status/1275136997582135297

    https://twitter.com/i/status/1275136997582135297: Married to…

  • Petites necessitats, 42

    He decidit perdre temps, fantasiejar, malversar-lo. I mentrimentres espere que a les mans em caiguen flors setinades per al teu ocult somriure. Xafar els camins de sol on passejares, perdre'm als clarobscurs per oferir-te gerds, mores, i maduixes silvestres. Així et respiraria en la humitat del bosc on sempre saltaràs eterna, daurada, feliç i jove, tot i els secs del temps. On jo bategue hi ha un ventijol que et pentina i allisa de tendresa: brúixola del cor invisible, quan ja no hi siga faràs camí per la paraula. En l'estima, cal no exigir cap pressa; més enllà del temps, podria esdevenir una necessitat petita; és en l'absència que t'hi […]

  • El meu treball, ha anat evolucionant de l'interactiu cap al...

    El meu treball, ha anat evolucionant de l'interactiu cap al social, motivat per una preocupació entorn al fet educatiu en l'ésser humà i concretant-ho els últims anys en col·lectius que podríem classificar com a marginals en un intent d'apropar unes realitats a unes altres, unes persones a unes altres. Com a conseqüència lògica de la meva pròpia evolució, i després de treballar aspectes entorn al fenomen de la llum, ara en el projecte Nit / Noche / Night m'ocupo per primera vegada del tema de la ceguesa o de “la no llum” i ho faig a partir d'unes entrevistes realitzades a 6 persones amb greus problemes de visió. Àlvar Calvet, […]

  • Fleabag “Women are born with pain built in”

    Fleabag “Women are born with pain built in”

  • anne carson / el espacio entre idiomas

    Traducir la escritura –poesía y ensayo, porque los dos géneros conviven en sus libros– de Anne Carson ha sido uno de los grandes desafíos a los que he tenido la suerte de enfrentarme a lo largo de los años. Un desafío y un juego inmensamente placentero, pues Carson es una lectora voraz y desprejuiciada, que toma toda clase de materiales y los echa a andar por el campo de maniobras de la página. Adepta al pastiche, el fragmento, la serialidad, el collage de citas y voces, el fragmento, el anacronismo y un largo etcétera, Carson ensaya una forma de intertextualidad que añade subtítulos irónicos o evasivos a la película de sus poemas. El primero de los […]

  • Petites necessitats, 41

    M'agraden els capvespres, ennuvolats, grisos i quasi foscos.Tan aviat com es tanquen el meu cor s'obre a la claredat i l'aigua dels ulls amb què mires les petites coses i els moments.No em cal restar sempre a la teua vora; alce el braç i amb l'índex al vent dibuixe lletres nívies. Alhora que es desfan, lleugeres, bec l'ínclita dolcesa que contenen. Són  per a tu, sense trampes, circumloquis, ni provatures tecnopoètiques.M'interessa, m'estime la flor i el batec quan t'oferires i que en mi perdura.Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

  • Plasticpoems by Fiona Tinwei Lam

    An author-made concrete videopoem with animation by Nhat Truong.

  • Fotografiant orquídies, I
  • El país necessari

    Titular de Las Provincias, abans d'apuntar-se a la Batalla de València en 1979 Una de les coses que més em va sobtar en arribar a viure a Barcelona, fa una desena d'anys, va ser que quan la gent em preguntava «que tu d’on ets?» i jo contestava que «de València» em retrucaven: «de València, però de quina part?». I no, no es que volgueren saber el barri de la capital del qual provenia, sinó