Salms, blog de Josep Porcar
-
Si són de dolor
Dos quarts de vuit del matí. Camí de l’Hospital Provincial de Castelló, prenc nota mental d’un home alt, repentinat i estirat, amb posat de maniquí dins d’un trage gris amb corbata verda. Contempla fixament el seu…
-
La vaga pixel·lada
La majoria dels assalariats que conec no fan vaga. Per diners i per por. Sembla que, per qui té feina, en les vagues hi ha, encara, moltes més coses a perdre que no a guanyar. Temps…
-
Crits al carrer
Familiars i amics de la corda socioliberal em pregunten si ara no vaig a dir res, ara que el PP ha decretat una «nova» reforma laboral que destrueix drets elementals dels treballadors. Si ja vaig rebatre…
-
Això era així
La premsa ens regalà la setmana passada un altre espectacular exemple d’obvietat insòlita. La presumpta primícia –o pretesa revelació– del diari El Mundo sobre la confabulació informativa de la cúpula de Ferrocarrils al voltant de la…
-
El ventilador
D’una altra corda, un altre amic m’escriu i m’amolla —perquè és amic— que servidor «s’aprofita» de les càrregues policials contra els xiquets («que succeeix –diu–, per desgràcia, a voltes en països democràtics»), per a engegar el…
-
Amics i enemics
Alarmat, flipat, indignat, m’escriu des del Brasil un amic que em pregunta si la Generalitat Valenciana ha decidit, ara, destinar els pocs recursos que queden a apallissar xiquets i xiquetes: «No m’ho puc creure encara –diu–,…
-
Les apocalipsis imminents
Anit vaig tornar a veure «La vida de Brian», però aquesta vegada em vaig quedar amb l’escena que us deixe penjada més amunt. Ens dos flaixos, em van venir a la memòria, primer, l’apocalipsi d’aquella grip…
-
Color de cor de síndria
Senyor Narcís Comadira, moltes felicitats! S’ha entaulat el ponent, el vent desficiós que, impacient, sacseja els pins i els tamarells, que s’endú l’alegria. El vent calent que eixuga les conques salineres, el vent constant que esquinça…
-
Tacar-se
I conclou: «Escriure, com llegir, és una manera de viure. Dit d’una altra manera, pots passar-te la vida escrivint i, si no hi has abocat el teu interior, només has dit paraules. L’ambició de l’escriptor, penso,…
-
Una mica penjats
–Digue’m que m’estimes encara que sigui mentida. Li va demanar Johnny Guitar a Joan Crawford. I ella li va contestar que l’estimava encara que fos mentida. Però, mentre mentia, li deia la veritat. La mentida, és…
-
Tapetum lucidum
Ni lluernes ni ulls de llop. S’han esvanit els udols d’argent que migpartien la nit: també ens han desendollat la lluna. T’enlluerna el priapisme fosforescent de bous xisclons i indolents que, des del cingle dels estilites,…
-
El mateix vent
Aquest matí de tardor ha arribat a Castelló el mateix vent que bufa un poema de Dylan Thomas. Especially when the October wind… «Sobretot quan l’oreig de l’octubre / amb dits glaçats em malmena els cabells,…
-
Com una absurda torre
L’aigua ha inundat ja els compartiments de proa i el vaixell comença a elevar-se de popa, com una absurda torre. Aviat es partirà per la meitat. Evidentment, no parle només de l’enfonsament del Titànic; pressupose que…
-
Els tics programats
Setembre és costerut. La jornada s’allarga en treballs dispersos. I són treballs, i no obres. N’és bon exemple aquesta nit de dimarts tretze. Intente, potser inútilment, que el blog m’ajude a arrenglerar les esparses notes mentals…
-
Amb Arendt
El fet que l’escurçament trascendental de la Terra fos conseqüència de la invenció de l’avió, és a dir, de l’esdeveniment d’abandonar la superfície de la Terra, és com un símbol del fenomen general que qualsevol disminució…
-
-
Desgracià la pluja les banderes
En la bíblia digital de Prisa he escoltat avui la vídeo-reflexió de Gabilondo, titulada «La democracia se rinde». Després he llegit un article de Jorge M. Reverte, titulada «La democracia en riesgo». I finalment he anat…
-
Sostre de casa en runes
En la realitat social, malgrat tots els canvis, la dominació de l’home per l’home és encara la continuïtat històrica que vincula la Raó pre-tecnològica amb la tecnològica. No obstant això, la societat que projecta i realitza…
