Anit vaig tornar a veure «La vida de Brian», però aquesta vegada em vaig quedar amb l’escena que us deixe penjada més amunt. Ens dos flaixos, em van venir a la memòria, primer, l’apocalipsi d’aquella grip A i les despeses dels governs, i després l’apocalipsi d’aquesta crisi i les retallades dels governs: l’apocalipsi experimental i l’apocalipsi experimentada. Sospite que aquella grip i aquesta crisi tenen en comú moltes més coses de les que no ens pensem, sobretot la principal: el reforçament actiu del conflicte i el negoci que en fan uns pocs. Cap dels dos fenòmens és casual o circumstancial. Hi ha un patró, un model, una programació, unes propensions previstes. Apocalypse now…. Alguns saberuts ho han batejat com a doctrina del shock. Les clavegueres del capitalisme estan plenes de laboratoris.
