Salms, blog de Josep Porcar
-
Nectari
To comprehend a nectar / requires sorest need. Emily DICKINSON No és dolç, ni lluu, el rost record de la llum. Exhuma libats nèctars de l’arna suspesa al túmul. Dolç? Ni en flor— card en gerundi,…
-
Slant of light
There’s a certain Slant of light There’s a certain Slant of light, Winter Afternoons — That oppresses, like the Heft Of Cathedral Tunes — Heavenly Hurt, it gives us — We can find no scar, But…
-
El mussol
El mussol Què va passar, tant de temps fa que els mateixos arbres han oblidat? En la foscor, en la solitud, escodrinyant com un ancià entre antics manuscrits, alguna cosa que anheles saber t’esquiva, i formules…
-
Xarxes per a ocells
D’ocells capturats amb xarxa, gairebé notes al pentagrama, n’he esbossat i no pocs amb carbonet i no n’he tret mai conclusions subliminals. La xarxa és constitutiva, no és submarina, ni abissal ni pot revelar-nos res de…
-
Himne des d’un tendal de síndria
Tu que habites la cabana obscura, Per qui la síndria és sempre porpra, D’on el jardí és vent i lluna, Dels dos somnis, nit i dia, ¿Quin amant, quin somiador triaria L’enfosquit pel son? Heus aquí…
-
Un vaixell de marbre
George Gray He examinat moltes vegades el marbre que van cisellar per a mi: un vaixell amb veles calades, descansant a port. Realment, això no retrata el meu destí sinó la meva vida. Car se’m donava…
-
Símils
Símils Indiferent com una estàtua a la inscripció gargotejada al seu pedestal. La manera amb què un tren de llarga distància ignora els passatgers d’una estació de rodalies. Com un quadern oblidat al seient d’un autobús,…
-
Poeta i mussol, piulades al vol (XV)
Devant l’eau profonde, tu choisis ta vision; tu peux voir à ton gré le fond immobile ou le courant, la rive ou l’infini; tu as le droit ambigu de voir et de ne pas voir; tu…
-
Descloure les respostes
Per Empar Sáez Iniciaré la presentació del llibre «Preguntes» ressaltant un aspecte que em va sorprendre especialment: en Josep explica, en el breu epíleg, que va escriure el llibre tot just en un mes, d’una revolada (després…
-
L’última gota
Aquest dimarts 26, a Barcelona, última presentació de «Preguntes». A l’Espai Vilaweb, a dos quarts de 8, el perquè d’aquest poema, per què la citació de Dolors Miquel, per què el vi i per què el Priorat. Segurament, el…
-
Respon més que no pregunta
Per Alexandre Navarro Bona vesprada a tots i a totes. La veritat és que avui, per a mi, és un estrany i selecte plaer presentar un llibre, més si és el llibre d’un amic, i molt més…
-
Preguntes finals
Revolts finals de l’interrogant per arribar al punt que el clou. Seran les últimes presentacions de «Preguntes» aquesta primavera. El poeta i amic Alexandre Navarro m’acompanyarà aquest dijous 21 a la llibreria 3i4 de València (19.30h) i…
-
Despentinar-se
Aquest dijous diré, entre d’altres, alguns poemes de «Preguntes» en el recital de la IV Jornada FilCat UAB que organitza l’Assemblea d’Estudiants de Filologia Catalana i que se celebra a la Facultat de Filosofia i Lletres…
-
La pregunta infinita de Josep
Per Susanna Lliberós La vida és circular. Potser aquesta seria una manera d’expressar-ho. Les causalitats avancen en forma de cercles, o d’infinits. En les Preguntes de Josep Porcar, hi ha una referència explícita al seu poemari Vint-i-dues mans…
-
Anar-se’n com una pregunta
Per Manel Rodríguez-Castelló Publicat a Saó núm. 403, abril 2015 Josep Porcar, Preguntes. Edició de 100 exemplars numerats i signats per l’autor. Pròleg de Dolors Miquel. Il·lustracions de Porcar Queral. Castelló de la Plana, març de 2015. Qui pregunta ja…
-
Portem sal
En la meva mà la mà de la meva filla. Així busquem cabres i trobem closques de cargols abandonades. En veus cap? Encara no. N’hi ha, per aquí? A vegades. N’escoltem la dringadissa al ribàs: aquí…
-
Poeta i mussol, piulades al vol (XIV)
~·~ Quina tremolor antiga oir «ginjoler», i sentir la lluminosa distància entre el color d’una branca i el seu nom que en mi sona! Blai Bonet ~·~ Pàgina inversa, la nit, mà de sal als ulls…
-
Abril i el silenci
Abril i el silenci La primavera jeu deserta. Vellut obac, el fossat serpeja vora meu sense cap llambreig. L’únic que brilla són flors grogues. La meva ombra em porta com un violí en la seva caixa…
-
Neu
L’estança de cop s’engalanava i el finestral voladís Anava engendrant neu i roses albes contra ell Insonorament col·laterals i incompatibles: El món és més sobtat del que imaginem. El món és molt més estrambòtic del que…