There’s a certain Slant of light
There’s a certain Slant of light,
Winter Afternoons —
That oppresses, like the Heft
Of Cathedral Tunes —
Heavenly Hurt, it gives us —
We can find no scar,
But internal difference —
Where the Meanings, are —
None may teach it — Any —
’Tis the seal Despair —
An imperial affliction
Sent us of the Air —
When it comes, the Landscape listens —
Shadows — hold their breath —
When it goes, ’tis like the Distance
On the look of Death —
Hi ha un cert Biaix de llum,
Les Tardes Hivernals —
Que oprimeix, com el Pes
Dels Càntics de Catedral —
Nafra celestial, se’ns consagra —
De cicatriu no en deixa cap,
Només una fonda diferència —
On rauen els Significats —
Ningú la pot explicar — Ningú —
És l’empremta del Desesper —
Com un dany sobirà
Que l’Aire ens volgués fer —
Quan s’atansa, el Paisatge escolta —
Les Ombres — guarden la respiració —
Quan marxa, és com la Distància
Al semblant de la Mort —
(versió de J. Porcar)
Manuscrit del poema (font)
Aquest video és espectacular. Les paralues d’Emily Dickinson ja són per sí soles una dolça bofetada; però amb aquesta música i la imatge es fa difícil que la pell no s’erici. Gràcies.
Gràcies a tu. M’alegre que t’haja agradat, Alba.