Skip to main content

Ja és sistemàtica, implacable i global aquesta propaganda de fer veure totes les persones sanes no vaccinades com a incíviques, parasitàries i empestades (sic). Una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat, va dir Joseph Goebbels, el ministre de Propaganda del Tercer Reich. Pensem-la ara repetida milions de vegades, amb tots els altaveus a l’abast, a tot el planeta. Aquesta propaganda, també ara vomitada per aspersió, sense filtres, des de diferents tribunes d’opinadors que servidor havia considerat més o menys solvents intel·lectualment, permet d’entendre millor l’escenari on, als anys trenta del segle passat, algunes personalitats en principi assenyades van justificar discriminacions, racismes, desinfeccions, depuracions i neteges dels feixismes de Hitler, Mussolini i Franco, i sovint premiades –per salvapàtries– amb salariets, privilegis i carícies al llom, com a bons gossos obedients dels seus amos. Pseudointel·lectuals orgànics que, fent-se passar per filantrops, culpen (culpa, sí, aquesta és la santa paraula) les persones, les víctimes (per “ignorants” o perquè pensen diferent), en lloc de qüestionar l’estat de coses (sanitat precària, desgavell de la gestió, autoritarisme desbocat, desinformació sobre eficiència dels vaccins, o la seua mancança o inexistència al tercer món…) que desemboca en discriminació, misèria i morts. I tot això ho dic com a vaccinat, amb passaport –el carnet de conduir covidià a la butxaca–, no gens negacionista i del tot favorable a la vaccinació de la població. Perquè una cosa és ser-ne partidari, recomanar-la, incentivar-la, i una altra convertir-se en un ruc fonamentalista de la vaccinació a tota ultrança. I és aquí on som, perquè ha començat arreu el reclutament de repressors en sèrie entre la societat civil: sanitaris, mestres, periodistes i restauradors (qui més, després?) han de fer de policies en lloc de la seua feina, parapetant així les elits i la seva dolce vita. Una propaganda com déu mana no acabaria de funcionar al 100% sense posar en marxa una intensiva i extensiva caça de bruixes, on la persona no vaccinada és convertida en el boc expiatori de les ineptituds i els servilismes dels governants. I estem ja de ple en aquesta fase, la de la persecució de les veus dissidents que puguen qüestionar la doctrina oficial. ¿De veritat que cal, per assolir una vaccinació majoritària i eficient, donar solta arreu a tota mena d’opinadors mamporreros? Patrullen les xarxes contra qualsevol persona que s’expresse lliurement i pose mínimament en dubte les fal·làcies i les contradiccions del discurs oficial imperant. No, no en sortirem indemnes, d’aquesta crisi, no gens, però farà també caure moltíssimes màscares, si no totes.

Deixar un comentari