Dilluns, prime time, un ultradretà al sofà d’un show televisiu: La revuelta. Dimarts, veredicte unànime sobre el presentador: Broncano, nerviós, quequejant, amb la lliçó per aprendre. Sense gràcia. A Madrid tothom puntua l’entrevistador. Gairebé ningú no pregunta què coi hi feia l’entrevistat.
Blanquejar és netejar una imatge. Això d’RTVE és un altre ofici… És posar-hi el segell de l’Estat. Gairebé l’«águila de San Juan». Prop de cinc milions d’espectadors, a La 1, en horari de màxima audiència, a menys de tres setmanes de les eleccions del 29-N. Un partit que somia desmuntar la tele pública, convidat a seure-hi entre peluixos, amb les pantufles portades pel gos. No el blanquegen. El consagren. Producte televisiu amb l’excusa d’un fingit pluralisme: RTVE posa al soci ultradretà del PP una catifa d’entrada al Govern. La Transició de la qual no hem passat, ara de recules. De camí al NO-DO.
Aquells pluralistes equidistants diuen que amb bones preguntes Broncano hauria «desemmascarat» el capitost ultra. Candorosos que es fan els candorosos. Cap pregunta podia desfer el segell de l’Estat, i el morbo pel desemmascarament insatisfet formava part del mateix producte enverinat. Perquè Abascal no anava per guanyar cap debat. Anava a seure o, millor dit: a rebre cadira. Ja havia guanyat quan li van dir que sí.
I hi va anar posant condicions: grada nova que el va rebre cridant «presidente», triada a instància del seu equip. La casa, mentrestant, anunciava format nou: «con menos chistecitos». Això no són nervis ni balbucejos del presentador. És una cadena pública que es deixa dictar el guió. La tele de «todos los españoles» on el convidat és guionista, regidor. I càmera per poc.
Que si la Junta Electoral obligava, va insinuar dies abans el mateix Broncano en antena, entre brometes fàcils. Fals, ho admet la mateixa RTVE. Curiós. El 2019 aquesta Junta va fer despenjar els llaços grocs dels edificis públics, i la desobediència va acabar costant el càrrec a un president. Ací no obliga a res i ni diu res de res.
La porta la va obrir RTVE: de bat a bat. De bat a bat a l’atac contra els drets de la dona; de bat a bat a l’equidistància amb el franquisme; de bat a bat a la remigració, l’eufemisme per a expulsar immigrants en massa. L’ultra va deixar caure la paraula a La 1 com qui comenta el temps. Un tema més de sofà, entre l’habitatge i el canvi climàtic. Tribuna pagada, és clar, amb els nostres impostos, a un partit que voldria il·legalitzar altres partits.
L’autoentrevistat va portar un regal, una caixa buida «para ir recogiendo». L’amenaça de tancar el programa, dins la televisió pública, rebuda amb rialles. El servei públic pagant la motoserra a qui el vol esquarterar. Quin detall.
Que si el pluralisme. Que si els milions de vots. El servei públic obliga a informar, a fiscalitzar, a preguntar amb rigor. No a consagrar ningú. Ni a servir-li el cafè. Mentrestant, la premsa examina el presentador. La pregunta de debò l’ha feta la presentadora Silvia Intxaurrondo, i des de dins d’RTVE. Ha de tindre cabuda l’extrema dreta a la televisió pública?
S’ha dit que a Broncano li havien okupat la casa. Mentida. La casa no era seua. Ningú no va forçar la porta. La van obrir, i amb catifa. Qui la va obrir no és un presentador d’humor, per molt que acceptara la grada. Són, en última instància, els directius d’RTVE. En un país amb decència democràtica, ja hi hauria dimissions.
L’ultra va desitjar sort a Broncano. «Porque la vas a necesitar», va reblar. Tenia raó a mitges. La necessitarem tots.
Deixa un comentari