El govern del Partido S.O. Español abarateix l’acomiadament

No em sorprenc gens ni miquinya, perquè temps fa que vinc avisant d’un Govern ranquejant a la dreta que finalment ha obeït, con talante, els pronunciaments militars del governador del Banc d’Espanya, de la patronal i, en definitiva, de tot el psiquiàtric liberal. El maig de 2009, fa un any, parlava en un apunt d’aquest viratge reaccionari i atrotinat de ZP després del nomenament de Campa com a Secretari d’Estat d’Economia i fa poques setmanes ja podíem veure Corbacho amb el cul a l’aire. Ahir, el ministeri de Treball presentà un refregit de l’anterior document per al canvi de model laboral, que és el primer i únic canvi de model –recordem-ho– iniciat pel govern neoliberal de Zapatero a conseqüència de la crisi econòmica capitalista. Aquest recanvi de neumàtics per a un camió sense motor, aquest consentiment del catequisme de la Santa Reforma Laboral, poc s’esforça ja en camuflar la venda més barata, les rebaixes, l’esperada oferta!, a la patronal, de l’estoc creixent de braços mutilats a les oficines de l’INEM. Corbacho té ple a vessar l’escorxador i vol despatxar la carn abans del podriment. El paràgraf següent, pouat del document exhibit ahir, postula una aplicació massiva i regressiva del ranci contracte per al foment de l’ocupació (1997), fins ara restringit només a desempleats amb limitades opcions laborals. La proliferació indiscriminada d’aquesta classe de contractació significa, en la pràctica, abaratir l’acomiadament per a tothom, amb la consegüent devaluació de la mà d’obra des de l’actual indemnització dels 45 dies als 33 dies per any treballat.

Para una mayor utilización de esa modalidad contractual existen diversas alternativas: la primera, reabrir la posibilidad, como ha sucedido en otras etapas, de que los contratos temporales puedan transformarse en contratos de fomento de la contratación indefinida; la segunda, examinar la posibilidad de que nuevos colectivos de trabajadores, fuertemente afectados por el desempleo o la temporalidad, puedan realizar estos contratos manteniendo en cualquier caso su naturaleza de fomento de la contratación indefinida; la tercera, igualar el coste de indemnización del despido improcedente por causas económicas y disciplinarias, como sucede en el contrato indefinido ordinario.

Sostenir que això no és una pèrdua de drets socials és la socialista manera de dir bovos als treballadors. Com és tan social, els sindicats podrien signar-ho el pròxim 1 de Maig i així la Festa del Treball serà miríficament rodona. Per cert, era aquest l’anhelat canvi de model, el model austríac, un mercat de treball que a Espanya, atès l’augment dels costos salarials –tutelats per tercers, i no pel treballador, alerta!– és idoni per a generar més economia submergida i capbussada. Carpe diem.

Escoltar
«Los cara de culo», de L’Odi Social