Aquest estiu he pintat casa i, posats a moure mobles, he aprofitat per tirar un cable HDMI de 15 metres entre l’estudi i el saló per connectar el Mac amb el televisor. M’ho vaig començar a rumiar el dia de l’atemptat dels governants del PP contra la llibertat informativa de nosaltres els valencians. L’opció més ràpida era connectar el vell portàtil per VGA, però poc operativa, perquè el cable és gros, poc flexible i has de traslladar i reendollar l’aparell cada vegada que vols accedir als canals de la Televisió de Catalunya. Una segona opció, és clar, és seguir esperant l’aprovació de la ILP Televisió sense fronteres. L’opció que he triat potser no és a l’abast de tothom, però l’explicaré perquè tampoc no és poca –encara no, almenys– la gent que té casa, mans, un ordinador amb sortida DVI o HDMI, un televisor amb entrada HDMI, connexió a Internet i uns 70 euros per a adquirir els artefactes que m’han permès, també, llegir blogs i premsa en el televisor domèstic:
1. Adaptador de DVI a HDMI (no he provat l’alternativa VGA>HDMI);
2. Cable HDMI (jo he instal·lat el de 15 metres; si el necessiteu més llarg no sé quins poden ser els resultats);
3. Cable d’àudio amb dos jacks mascles, perquè el DVI no transmet l’àudio (en principi no us caldria si feu connexió directa de HDMI a HDMI);
4. Teclat i ratolí sense fils.
No cal ser cap especialista per a fer-ne les connexions, només temps i paciència. Ara tinc Internet al saló, puc navegar i veure tots els canals en directe i a la carta, tret dels continguts protegits que Televisió de Catalunya no pot emetre online per prohibicions, drets i altres romanços. Tot i això, ara torne a tenir accés a tota mena de continguts televisius en català. La qualitat de la imatge, certament, no és la millor, però, la veritat, el píxel no molesta si t’asseus a més de cinc metres de distància. La proximitat del futur sembla convertir en simple estupidesa l’atrocitat dels censors, però no per això deixen de ser atroços el seus actes.
PS. Recentment, TV3 ha començat a oferir nous serveis per mòbils, iPad, televisors i consoles. Els televisors amb Internet ja són aquí.
Gràcies per la idea. Haurem de fer-la córrer. És com una mena d’acte de resistència.
Salut!
Veig que n’has trobat una millor i més elegant solució que la que jo proposava allà pel febrer i març. Si tens curiositat ací et deixe els enllaços. Què de lamentable és tot açò, no? Sembla mentida que estem com quan era xiquet i el meu pare buscava Radio Moscou i no sé quina altra al receptor de casa. Salut.
http://viciclisme.blogspot.com/2011/02/li-donen-pel-cul.html
http://viciclisme.blogspot.com/2011/03/lescamot-tv3-latac.html
Sr. Plovia, ara per ara la solució és de supervivència, encara que a la llarga això pot resultar d’allò més resistent.
Sr. Vicicle, sobretot és una solució més estable. Cal tenir l’ordinador engegat, cert, però el meu cas, entre pujades i baixades, això és gairebé 24 hores al dia. El consum televisiu canviarà molt més en els pròxims anys. Ja s’està acabant això de seure a veure quin pinso ens posen; som nosaltres els qui triem el què, el com i el quan ho volem veure, i ni Camps ni cap fill de sa mare pot evitar-ho. Contra necis i/o intolerants, tenim la “sort” de viure un temps d’importants avenços tecnològics. Cal aprofitar-ho. Molt probablement, en el futur, Televisió de Catalunya i altres corporacions emetran amb una millor qualitat en Xarxa.
Enhorabona per l’acció i per compartir-la. D’acord amb el comentari que, a més de ser una opció de solució, computa també com a acte de resistència, contra les censures partidistes actuals. Gràcies. No defallirem.
189 dies sense TV3 al País valencià.