Avui sense l’Avui i demà…

El diari Avui se n’ha anat, voluntàriament, del País Valencià i de les Illes. També de Castelló, doncs, on hi podem veure TV3 –encara. Sembla que la notícia de l’absència als punts de venda l’han propagada els seus consumidors habituals amb l’ajuda de Racó Català i Vilaweb; de fet, no he pogut trobar cap declaració oficial, ben visible, del grup Hermes, els nous amos de l’Avui. Per què? Indiferència, menyspreu envers els sacrificats exconsumidors? En podeu llegir interessants escrits al blog de Carreres, al d’Isern, al de Girbés i al d’Usó, per ordre cronològic de publicació. Lamenten tots l’estat deficitari del periòdic, a nivell econòmic, de distribució i també –molt ben vist per Usó– de continguts extensius i vinculants, perquè l’Avui mai no ha planificat abastar (explotar, en terminologia industrial) tot el territori, més enllà de l’apegalós conflicte lingüístic o dels nostres particulars highlight attractions –la majoria d’assimilable adscripció estatal, per cert–, com el de la corrupció o, per exemple, la matança al metro de València. No ho ha intentat, diria, almenys amb la mateixa intensitat i rigor amb què ara ho fa, o voldria fer-ho, Vilaweb, que té un director valencià. I si al retall de paper imprès hi afegim les ganivetades de Camps al senyal de TV3 o el rovell de la seua graella a les Illes, em sembla que és molt més que un ventijol aquesta percepció que tenim alguns de manifest esquarterament del ja de per si malmès espai de comunicació en la nostra llengua. Si més no l’espai analògic, és a dir, el del paper i el de les ones audiovisuals. Les causes de la retirada també les hauríem de furgar en la crisi extra d’un mercat de premsa en procés de concentració que no acaba d’adaptar-se, en condicions d’estabilitat, a les noves vies digitals de comercialització del seu producte, per no parlar ara de la degradació dels professionals. Tot i això, deixeu-me fer una baixada als inferns locals: si el problema fóra només econòmic, caldria una saberuda tesi doctoral per entendre com és possible que Castelló, una ciutat d’uns 20.000 consumidors de premsa diària (de mitjana, i amb un camp d’acció comarcal no molt superior), tinga quatre periòdics en paper, d’àmbit local, en castellà i tots deficitaris ara mateix. No serà qüestió, doncs, de diners només. La crisi també és de voluntats (alerta, no he dit valors!). Personalment, pel que fa a l’Avui, tret del suplement cultural, no em sap tan greu la retirada des del punt de vista informatiu. Sempre ens quedarà París… online. O no?